(Glòria Barrete —CR) Dotze llits en un modest hospital per a nens tuberculosos al carrer Muntaner de Barcelona. Aquest és l'inici de l'Orde de Sant Joan de Déu a Catalunya l'any 1867 després de la desamortització de Mendizábal. Reapareix l'Orde de la mà del sacerdot italià, Benito Menni. L'any 2017 es commemoren 150 anys de presència hospitalària a casa nostra. Hem parlat amb el germà Miguel Martín, Conseller Provincial i capellà de l'hospital Sant Joan de Déu, per conèixer els orígens de la presència catalana.
L'any 1597 Barcelona ja compta amb presència de germans de Sant Joan de Déu. El germà Gervasio de Vic, o el germà Ignacio de Segòvia. Col·laboren en alguns hospitals i arriben a llogar una casa. Però aquesta presència no qualla perquè ni el poder polític ni l'eclesiàstic els recolzen. L'any 1835 es produeix la desamortització de Mendizábal en què alguns ordes han de sortir de l'Estat Espanyol i a tots els ordes i congregacions se'ls impedeix tenir vocacions. L'Orde de Sant Joan de Déu pràcticament desapareix, queden dos o tres germans a Sevilla, però sense Obra Social perquè són ja molt grans.
Benito Menni, el restaurador
L'any 1867, el Superior General de l'Orde de Sant Joan de Déu, el pare Alfieri, envia un germà italià, Benito Menni, que acabava de ser ordenat sacerdot, a restaurar l'Orde a l'Estat Espanyol. Hi arriba amb vint-i-set anys, "amb una mà davant i una mà darrere", i obre el primer centre de Sant Joan de Déu a Barcelona, "i a tot l'Estat Espanyol". Des de l'època de Joan de Déu, el fundador, l'orde havia tingut moltíssims centres, sobretot a Andalusia, però amb la desamortització Barcelona es converteix en la primera pedra de la restauració de l'Orde a Espanya.
Menni comença amb un hospital modest de dotze llits per a nens tuberculosos. El situa on actualment es troba l'escola Sant Miquel. L'hospital, anomenat de la Puríssima Concepció, s'inaugura el 14 de desembre de 1867, però s'ha de posar sota la propietat jurídica de Nonito Plandolit, un voluntari de l'hospital, ja que en aquells anys encara no estan ben vistes les institucions religioses i Menni a més és estranger. "La primera acció que fa un voluntari en la restauració de l'Orde és posar el seu nom per donar viabilitat al primer centre de Sant Joan de Déu", explica el germà Miguel.
A Les Corts
L'hospital del carrer Muntaner passa per moltes dificultats però comença a adquirir fama pel bon tracte donat. Al voltant de l'hospital, que es troba relativament als afores de la ciutat d'aquell moment, sorgeixen empreses i fàbriques, i arriba la contaminació. Els nens tuberculosos necessitaven aire pur, sol, i una vida higiènica sana. Calia canviar d'ubicació. Menni compra el que serà després conegut com el primer hospital de Sant Joan de Déu. "El del carrer Muntaner ja ho era tot i estar sota l'advocació de la Puríssima", però neix l'hospital de Les Corts, on actualment es troba L'Illa.
L'any 1882 s'inaugura a Les Corts i es converteix "per a tothom major de 55 anys de Barcelona en els inicis de Sant Joan de Déu". Un hospital on totes les parròquies van a fer cantates de Nadal i pessebres, "el centre de referència a Barcelona de la qualitat del segle XX". Aquest hospital passa per moments importants, com la Setmana Tràgica de 1909. "S'han trobat documents en què els milicians demanen respectar l'hospital de qualsevol purga". Allà es tractaven els malalts, "els fills del poble", recorda el Germà Miguel. No va tenir tanta sort durant la Guerra Civil. L'Orde de Sant Joan de Déu té noranta cinc germans beatificats màrtirs de la Guerra. No tots de l'hospital, però n'hi ha uns quants.
L'hospital de Les Corts compta llavors amb grans terrasses que ajuden en el tractament de la tuberculosi, però gràcies a la penicil·lina la malaltia comença a eradicar-se. El que es necessita llavors a Barcelona és un hospital pediàtric. A la Barcelona dels anys seixanta ve un gran allau d'immigració provinent del sud d'Espanya. Gent jove, que té fills, però que no té recursos. "Així com la societat benestant de Barcelona ja tenia els seus pediatres i les seves privades, els que venien d'allà baix no tenien res".
És a la Diagonal on es comença a fer una gran tasca de consultoris i hospitalització de forma gratuïta per aquest col·lectiu. "Va ser el gran hospital pediàtric dels immigrants i de tota la gent sense recursos". Però calia refer l'hospital. "Sobraven terrasses i ens mancaven llits".
A Esplugues de Llobregat
L'Orde decideix començar de zero i passa a l'hospital d'Esplugues, l'actual ubicació. S'inaugura l'any 1973 i neix ja conveniat amb la seguretat social. Tot i que els pacients que hi van ja són gran part assumits per l'assegurança social, l'hospital continua amb la seva Obra Social, que segueix atenent aquells pacients que no tenen cobertura. "Fins l'any 1990 no apareix la llei general de sanitat, el dret a la salut de tot ciutadà".
Fins aquell moment els malalts més protegits són els que tenen assegurança, i aquests són els que treballen. Però els que no treballaven o ho feien sense contracte, "que no eren pocs", no tenien cap tipus d'assegurança. L'hospital a tota aquella gent i des de la seva Obra Social els cobria.
Paral·lelament a l'obertura de l'hospital de Les Corts, Menni és escollit Superior Provincial d'Espanya, i posteriorment Superior General. Després de l'hospital de Barcelona continua la restauració obrint l'hospital psiquiàtric de Sant Boi, que actualment és el Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Obre també l'hospital de València, també el Santa Águeda a Mondragón, Cienpozuelos, un gran psiquiàtric a trenta quilòmetres de Madrid, i crea una congregació femenina per atendre les dones. Les germanes hospitalàries del Sagrat Cor.
"Les dues fites que agafa Menni amb més força són la infància i la salut mental, dues àrees molt abandonades". I 150 anys més tard, els Germans de Sant Joan de Déu continuen fidels al carisma del fundador, Sant Joan de Déu.
Fer el bé, bé
"El nostre carisma respon a la idea d'humanitzar al màxim l'assistència, fent opció pels més necessitats". Parteixen del que anomenen "caritat antiga, ciència moderna". El seu principi és fer el bé, i fer-ho bé. Alhora, el germà Miguel recorda que després hi ha una segona fase, "l'evangelització", però que si l'hospitalitat no la fan bé, "malament".
Parlar de Sant Joan de Déu a Barcelona és pensar sovint en l'hospital, però també l'Orde compta amb els Serveis Socials Sant Joan de Déu. Compta amb dos albergs, un darrere del Molino, i un altre al carrer Hort de la Vila, que atenen actualment 400 persones excloses.
"Cal una bona professionalització, una inserció amb el poble i la cultura, i sobretot estar amb els més necessitats", afirma Martín. Per això tots els seus centres estan dins la xarxa social. El germà Miguel confessa que tot i els diversos centres que tenen, els seus 'ojitos derechos' són els nens oncològics i els més necessitats. "Hem creat la primera unitat de cures pal·liatives pediàtriques", explica orgullós, i també la unitat de cures pal·liatives perinatals, per aquells que ja estan condemnats a morir abans de néixer. I recorda que el servei més gran de l'hospital "és el servei de salut mental infantil, amb 120 professionals".
Alhora, amb una opció preferent pels més necessitats, l'Orde també s'encarrega de la salut mental a les presons de Barcelona, demanada expressament per la Generalitat als Germans de Sant Joan de Déu . 150 anys de presència hospitalària fidel a la seva 'caritat antiga, i ciència moderna'.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.