“L’experiència de voluntariat en un país en vies de desenvolupament et fa ser conscient de la diferència d'oportunitats”

(Salesians) L’Arantxa Comamala és una de les voluntàries que aquest any han decidit realitzar una experiència de Voluntariat Internacional al Sud amb l’ONGD VOLS – Voluntariat Solidari, i en aquests moments es troba a la població d’Andahuaylas, al Perú. Durant la formació prèvia al viatge la vam entrevistar i volem saber com està vivint aquesta experiència tant transformadora.

Quina ha estat la primera sensació arribant a Perú?

La primera sensació a l'arribar a Lima va ser que el trànsit era un caos, els cotxes, taxis, busos, motos van bojos, avancen pertot arreu i sempre van tocant la botzina. Per creuar els carrers has de mirar i vigilar perquè no paren. És una ciutat gran, amb molta gent i amb moltíssimes paradetes ambulants de menjars de tot tipus i colors. Em vaig sentir molt acollida per Sor Raque i em va portar de visita per Lima.

Una vegada situada al projecte de les salesianes a Andahuaylas, ens pots explicar com és el teu dia a dia?

De dilluns a divendres faig el mateix horari que les noies, les ajudo amb els deures i alguns moments si han d'anar a algun lloc les acompanyo. Ens llevem a les 5.30h i les nenes tenen una hora per netejar-se, vestir-se, fer-se el llit i fer l'ofici de la casa que els toqui.

6.30h esmorzar que prèviament tres d'elles han preparat i una ha anat a comprar el pa.
7.30h marxen cap a l'escola les noies que van de torn mati, abans han hagut de fer un altre ofici.
8.00h les noies del torn de tarda pujen a l'estudi a fer deures fins les 11.30h que toca baixar a dinar.
12.45h marxen cap a l'escola.
13.15h retornen les del torn matí, dinen i fan esbarjo fins les 15h.
15-15.30h es canvien l'uniforme, fan ofici i pugen a l'estudi a fer els deures.
18.00h tornen les del torn de tarda i fan deures a l'estudi.
18.30-18.45h van totes les nenes a la capella a resar el rosari.
19.30h sopen i esbarjo.
20.30h bones nits i a dormir.

Dissabte és el dia d'ofici gran, és a dir, durant el matí netegen tota la casa a fons i cada setmana també es netegen els llençols d'un dels pisos. A la tarda fan estudi, rosari, sopar i esbarjo com durant la setmana.

Diumenge hi ha missa a les 7h del matí i després cap a les 9.30-10.00h venen els pares a recollir-les i les retornen cap a les 14.30-15.00 perquè tenen oratori -esplai- i després a les 18.00h fan assaig de cants. Jo els diumenges a l'oratori estic segellant els carnets, recolzant al grup de líders i fent el taller de dinàmiques on fem balls o jocs sense materials.

És el que t’esperaves?

Si i no, m'esperava fer més tallers o activitats amb les noies però encara queda un mes i segur que tindré temps de fer-ho. Crec que el fet d'estar amb elles les 24h, acompanyant-les en el seu dia a dia, a fer escolta activa, les ajuda a obrir-se i a poder compartir les coses que els hi passen i/o els dubtes de l'escola.

Quin és el sentit de fer un voluntariat en un país en vies de desenvolupament?

Comprendre com viuen, conèixer de molt més a prop les realitats del país. La diferència entre les persones de la ciutat i les del camp. Conèixer la seva cultura, les seves tradicions, la manera de relacionar-se.

Crec que l’experiència de voluntariat en un país en vies de desenvolupament et fa ser conscient de la diferència d'oportunitats, de la manera com s'educa a les nenes i els nens i de com és la seva manera de pensar el món; tu pots aportar el teu granet de sorra, per exemple aquí en la part educativa i afectiva de les nenes.

Has pensat en com canalitzaràs l’experiència viscuda a la teva tornada? Com t’implicaràs per seguir transformant la societat cap a un model més just i solidari?

Ara mateix només puc ser esponja de tot això. Estic escrivint un diari per poder expressar tot el que vaig vivint i fent al dia a dia però hi ha moltes coses que sé que fins que no torni i ho miri amb distància no sortiran.

M'implicaré primer compartint l'experiència perquè els altres puguin conèixer la realitat d'Andahuaylas i també en la manera de fer perquè tots tenim molt a fer perquè el món canviï.