Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Els ministres d'Interior de la Unió Europea van aconseguir finalment el 22 de setembre un acord per reubicar als estats membres 120.000 refugiats arribats a Itàlia i a Grècia. L'acord que no es va aconseguir en setmanes anteriors va tirar endavant per majoria i amb el vot en contra d'Hongria, República Txeca, Eslovàquia i Romania. Finlàndia es va abstenir. D'aquests 120.000 refugiats, sembla que 17.000 s'hauran d'acollir a l'Estat Espanyol. Encara no queda massa clar quin criteri de distribució s'utilitzarà per repartir els demandants d'asil entre les comunitats autònomes, per tant, Catalunya encara no té la xifra exacte de persones que podria acollir, però sí que fa setmanes que s'han iniciat les bases del que hauria de ser el model d'acollida d'aquestes persones.

Entre les entitats que estan duent a terme les negociacions es troba SICAR cat, el programa que les adoratrius tenen i que treballa per l'atenció integral de dones víctimes del tràfic dels éssers humans, per a la seva recuperació i la restitució dels seus drets. SICAR cat explica que les entitats que estan treballant en el pla d'acollida als refugiats "han posat l'èmfasi en què sigui un sistema d'acollida que permeti sobretot respectar les unitats familiars", per fer-ho s'han de buscar alternatives als macrocentres –el model estatal actual– perquè "generen molts problemes de convivència entre les persones i tampoc afavoreix el procés d'inserció de les persones refugiades".

L'alternativa semblava que passava per la solidaritat ciutadana, però l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar el 17 de setembre que els refugiats no anirien a cases particulars. Aquesta decisió és compartida per les entitats professionals que es dediquen des de fa anys al treball amb aquest col·lectiu. Rosa Cendón, coordinadora de SICAR cat, reconeix que "hi ha hagut molta solidaritat per part de la ciutadania que ha permès fer pressió de cara els Estats", però matisa que l'acollida, sobretot la inicial, "ha d'estar en mans d'entitats especialitzades perquè parlem d'un col·lectiu que no és homogeni i que té necessitats molt específiques".

Necessitats del col·lectiu refugiat

Des de SICAR cat parlen d'oferir una acollida integral, que no només implica cobrir unes necessitats bàsiques com són l'allotjament, l'alimentació i altres, sinó que també implica garantir altres drets bàsics com la salut, el dret a l'habitatge, a l'educació... "en definitiva, la nostra llei d'asil i polítiques europees que parlen de tots aquests drets bàsics i fonamentals", recorda Cendón. Les necessitats dels refugiats varien segons la persona, "no tots els refugiats vénen de manera igual; hi ha persones que potser han patit una situació molt greu a Síria, persones que potser han estat torturades, o que han viscut en captiveri". També se li ha de sumar algunes patologies que ja tenien o que han desencadenat en el decurs de la fugida. "El col·lectiu vindrà amb unes seqüeles, ja només per l'experiència viscuda, i s'haurà de fer un gran esforç de contenció".

La idea que s'està gestant és la creació d'una unitat de recepció que rebi en primer terme els refugiats. No tots vindran de cop ja que s'està parlant de que la quota que Espanya ha d'assumir és al llarg de dos anys. "No veurem les imatges actuals de trens plens de gent perquè això sí que podria desbordar el sistema, sinó que aniran venint de mica en mica i no tots arribaran a Catalunya". Això permetrà fer una acollida de manera organitzada, sostinguda per les entitats. "De la solidaritat ciutadana es podrà parlar quan la persona ja s'estigui integrant i iniciï la seva vida fora del marc que li ofereix l'entitat", afirma Rosa Cendón, "en municipis concrets és molt factible que el refugiat pugui comptar amb aquesta solidaritat com una xarxa de suport pròpia". Això descarta que els refugiats vagin a viure a casa de particulars, "aquesta solidaritat s'ha de canalitzar en ser persones facilitadores, que apropin els asilats a l'entorn". Si l'ajuda passés íntegrament pels ciutadans particulars Cendón recorda "que estaríem posant molt fàcil a l'Estat Espanyol no fer la seva feina ja que és l'Estat qui té les competències -d'acord amb la Convenció de Ginebra i altres tractats internacionals que ha signat- i no pot delegar aquesta responsabilitat en la ciutadania".

La gran oportunitat de les màfies

Però no tan sols es tracta d'oferir un allotjament al refugiat, sinó que un altre dels problemes que se suma a les necessitats esmentades és la detecció de víctimes de tràfic de persones. Aquí SICAR cat veu una oportunitat per detectar-ho. Les persones que han sortit d'aquests països en molts casos no han pogut planificar la fugida i és quan entren en joc les màfies. Cendón afirma que "no totes les màfies tenen com objectiu únic facilitar l'entrada de forma il·legal a un país, sinó que en altres casos se suma l'explotació, per pagar el deute que han contret els sirians, per exemple, per fer el trajecte, i que l'han de saldar a través de l'explotació laboral, de l'explotació sexual, amb mendicitat, amb cometre delictes, etc".

Des de SICAR cat es creu que no s'està tenint prou present aquesta problemàtica i demanen que, a banda de garantir la protecció internacional -perquè moltes víctimes del tràfic de persones poden ser sol·licitants d'asil-, s'haurien de "posar en marxa tots els mecanismes per a la protecció especial que necessitarien aquestes persones que estan en el punt de mira de les màfies". Si no es posen en marxa aquests mecanismes de control expliquen que "s'estarà contribuint en la revictimització d'aquesta persona. Pot passar que una persona refugiada arribi a un centre d'asil i en cinc dies desaparegui perquè la màfia li ha recordat que té un deute i l'amenaçaran". No tothom ha fugit amb les mateixes garanties i en el decurs de tot aquest trànsit "evidentment han estat en contacte amb situacions que també vulneren els seus drets fonamentals".

També els preocupa els casos dels menors no acompanyats, que se'ls ha de garantir una resposta diferent d'acord al seu status de menor, o el de les persones que són molt grans i que potser hauran d'estar assistides en una residència. "Tots aquests factors i temes són els que es pretenen millorar amb el model d'acollida que s'està definint juntament amb l'administració".

En aquest model d'acollida també serà clau saber de quants espais disponibles compta cada comunitat autònoma. En el cas de Catalunya, són moltes les entitats i les institucions que han ofert els seus recursos. Una d'elles, el bisbat de Barcelona, que ha ofert l'antic seminari de La Conreria per allotjar refugiats. L'Estat Espanyol ha demanat a les comunitats autònomes que facin un inventari de tots els espais i infraestructures on es podrien acollir refugiats i que actualment estan tancats. "Evidentment l'Església, això se sap, compta amb infraestructures que no estan prou utilitzades o algunes fins i tot estan tancades". Abans de tot aquest tema dels sirians SICAR cat ja portava temps parlant i posant sobre la taula que a Catalunya només hi havia 28 places per a l'acollida de refugiats, i el 2014 s'havia incrementat amb un 62% les sol·licituds d'asil -800 sol·licituds-. "Les entitats ja sabíem que hi havia un problema i s'havia informat a la Generalitat". Abans de les quotes dels sirians a l'Estat Espanyol ja es parlava de la creació de 500 places, perquè els centres d'acollida estatals estaven desbordats. Va ser durant aquest estudi de les 500 places, que SICAR cat va tenir contacte justament amb l'Església, amb diferents ordes i congregacions religioses, per demanar-los el seu suport. "En aquest sentit sí que podríem dir que ha estat clau l'empenta del papa Francesc, ha estat una crida que potser ha tingut més efecte que els nostres primers intents".

L'ajuda al refugiat, l'arrel de la missió

I és que SICAR cat porta anys treballant als marges. Des de l'inici de la congregació de les adoratrius, al segle XIX, la finalitat és treballar amb entorns de la prostitució. Quan l'any 2000 a les Nacions Unides el protocol de Palerm defineix què s'entén per tràfic de persones i el defineix com una forma contemporània d'esclavatge, les adoratrius veuen que per a la congregació té molt sentit entomar i recuperar aquestes arrels de la pròpia congregació que durant els segles s'ha anat adaptant a diferents formes d'exclusió social de les dones.

"Per a nosaltres ha estat una crida important perquè d'alguna manera és anar cap a les arrels, cap a la missió, i té tot el sentit del món", afirma Cendón. L'asil no és només per un conflicte bèl·lic, sinó que recull molts motius de persecució i entre ells pot ser el matrimoni forçat, la mutilació genital femenina, el tràfic de persones amb fins d'explotació... "per a nosaltres té molt sentit estar presents en els entorns de protecció internacional on es treballa per afavorir els drets de les persones refugiades, com en els entorns relacionats amb l'exclusió".