(David Casals i Vila –CR) Es fa dir “Estat Islàmic” i sembra el terror sota els seus dominis. Malgrat això, els seus promotors ja han aconseguit un dels seus objectius. Que els mitjans de comunicació occidentals l’anomenin amb la denominació que ells proposen, "Estat Islàmic", una expressió que a més de pretensiosa suposa faltar la veritat amb els postulats que defensa l'islam.
Així ho ha sostingut aquest dissabte una de les poques cares visibles de l'Islam a Catalunya, el portaveu del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, Mohammed Halhoul, veí del Raval d'ascendència marroquina, que ha participat en una taula rodona organitzada per Cristianisme al Segle XXI sobre la importància del diàleg interreligiós després dels atemptats contra la publicació satírica francesa Charlie Hebdo.
"Són uns fets que ens desborden i hem de donar la cara i insistir que, com a musulmans, no hi tenim res a veure. Com a estudiós de l'Islam, per mi el que fan no és Islam, és una barbaritat", ha assegurat.
Una de les grans crítiques que fa Halhoul als terroristes és que s'han apropiat de la terminologia que surt a l'Alcorà. El primer exemple és la paraula "jihad". De fet, el mot “jihadista” ja s'ha consolidat als mitjans com mot preferit a l'hora de referir-se als terroristes.
S’ha de tenir present que “yihad” és un concepte que no té res a veure amb la violència. És "el sacrifici, l'esforç, la resistència a les temptacions del fidel, el seu esforç diari". "Utilitzen aquest concepte en l'esforç que suposa atacar l'altre i contrarestar als que no pensen com ells".
"El sacrifici no pot sembrar el terror. El terrorisme obeeix a interessos terrenals i personals, la conquesta del poder i la subjugació dels altres", quan en realitat fer la jihad pels musulmans suposa "protegir i defensar a tothom".
“Fan un ús invàlid de la terminologia i de la jurisprudència musulmana, que defensa la protecció de les dones, dels nens, davant un terrorisme que no té cap mena de consideració contra ningú".
Halhoul està plenament convençut que l'Islam és una religió de pau i prova d'això no només són els preceptes que estableix l'Alcorà, sinó el significat de la paraula Islam: "Submissió, lliurament i entrega a Déu". Això passa per fer el bé, i no el mal.
També sosté que, tot i que molts cops quedi en un segon pla en els mitjans de comunicació, hi ha una clara oposició de la gran majoria del món musulmà contra el terrorisme. "La meva escola, la malaquita, ha respòs al terrorisme" i així s'ha fet en moltes fàtues i posicionaments públics, que sovint queden desplaçats als mitjans de comunicació per les últimes barbaritats comeses per l'Estat Islàmic, Al-Qaeda i Boko Haram.
Halhoul ha sintetitzat també l'origen de l'Estat Islàmic. No s'entendria sense la Guerra d'Iraq, l'enderrocament del règim de Sadam Hussein, el buit de poder que es genera a la regió i com s'aprofiten els fonamentalistes de la situació, estenent-se i controlant part d'aquest país i de Síria, i també perquè han aconseguit finançar-se i tenir repercussió als mitjans.
Institucions de pau
En el debat, han intervingut representants del cristianisme catòlic i protestant català. Joel Cortés, president de la Comissió Permanent de l'Església Evangèlica Espanyola (de tradició metodista i presbiteriana) ha demanat a les diferents tradicions cristianes una doble feina. D'una banda, recordar que els cristians foren perseguits en els seus orígens i que en l'actualitat també ho són a molts punts del planeta. I de l'altre, els "crims comesos en nom del cristianisme, com la colonització salvatge, la Inquisició i les creuades".
Creu que davant de la persecució de les comunitats cristianes a Europa s'ha reaccionat "de forma molt feble", i per això calen gestos: la pregària, l'acció conjunta dels cristians i un major compromís. Recalca també el paper històric que han tingut els cristians a l'Orient Mitjà com a "línia d'unió entre la civilització islàmica i Occident, un mecanisme de diàleg que s'està destruint".
El caputxí Joan Botam és un dels pioners a Catalunya de l'ecumenisme (diàleg entre cristians) i del diàleg interreligiós i per a ell, per prevenir "el fanatisme i el monstre de la por que desencadenen les guerres i la violència", és fonamental consolidar "institucions de pau realment efectives". Per això, creu que cal evitar un "diàleg a nivell elitista i universitari".
L'acte ha comptat amb la participació d'Enric Vendrell, director general d'Afers Religiosos de la Generalitat.
[Fotografia: Ignacio Simal]
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.