Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) El mateix dia que es complien els 500 anys del naixement a Àvila de Santa Teresa de Jesús, l'Església catalana ha celebrat l'aniversari a Montserrat. S'hi han reunit procedents de tot Catalunya i de Mallorca els membres de l'extensa família carmelita i teresiana; les diverses institucions de religiosos, religioses i laics fundades per Santa Teresa o que beuen de l'espiritualitat de la carmelita.

Durant la trobada s'ha celebrat una eucaristia i s'ha fet una ofrena floral a la imatge de Santa Teresa que hi ha davant de la basílica. En els actes s'ha remarcat la relació de Santa Teresa amb Catalunya i s'ha agraït el seu llegat. Tot i que no hi va passar mai, aviat es va estendre la seva obra reformada pels bisbats catalans. Primer amb els carmelites descalços i després amb les germanes carmelites, que abans d'arribar a Barcelona per obrir la primera fundació van passar tres dies a Montserrat. Després, altres fundadors catalans han trobat el referent en l'espiritualitat teresiana, especialment sant Enric d'Ossó i el beat Francesc Palau, i les religioses Rosa Ojeda, Teresa Toda i Teresa Guasch.

Presidits per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i acollits per l'abat Josep Maria Soler, també s'han afegit a la celebració l'arquebisbe Joan-Enric Vives d'Urgell, i els bisbes Agustí Cortés de Sant Feliu, Joan Piris de Lleida, Romà Casanova de Vic, Josep Àngel Saiz de Terrassa, Xavier Novell de Solsona, Enrique Benavent de Tortosa, i l'auxiliar Salvador Cristau.

En l'homilia, l'arquebisbe Pujol ha remarcat el que pot aportar avui la figura de Teresa de Jesús. Ha explicat que Teresa va viure una veritable conversió "quan s'adona que Crist l'estima personalment" i "que és en l'estança de la nostra ànima on Ell habita". "Ella que va arribar als cims més alts de l'experiència mística ens recorda que la finalitat de la pregària és el bé dels altres", ha dit Jaume Pujol. També s'ha referit a l'Any de la Vida Consagrada que coincideix amb el centenari teresià i a la carta del papa Francesc amb motiu d'aquesta celebració en la que destaca "l'alegria com una de les característiques de Santa Teresa".

En la celebració, on no ha faltat el cant del conegut "Nada te turbe", també s'ha fet una pregària per les víctimes de la tragèdia aèria dels Alps.

Bons imitadors

Després de la missa, s'ha fet una ofrena floral a la imatge de Santa Teresa que hi ha als arcs de la plaça de davant de la basílica, una de les primeres estàtues que es va col·locar el 1949 en aquest emplaçament. Entre cants dirigits per Luís Platero i el so de les campanes, l'ofrena d'un representant de cada institució vinculada a Santa Teresa ha anat composant un mosaic amb el nom de la santa. En el text que s'ha llegit mentre es feien les ofrenes es recordava la vinculació de cada institució amb l'espiritualitat carmelita i teresiana.

També hi ha hagut espai per les intervencions, on no hi hagués sobrat el parlament d'alguna dona carmelita o teresiana. L'abat Soler ha destacat que sigui la imatge de "la santa pelegrina -'andariega'- qui acull els pelegrins de Montserrat quan acaben la seva ruta". I ha recordat tres trets teresians significatius per a la comunitat benedictina: que som "pelegrins en aquest món, però no anem sense rumb", que estem "convidats a un diàleg amb Déu a través de la pregària", i que Teresa també era una gran propagadora de la devoció a la Mare de Déu.

En el mateix acte, el carmelita Agustí Borrell, ha demanat que aquest centenari serveix per ser "no només ser admiradors de Santa Teresa, sinó bons imitadors".

D'altra banda, també aquest dissabte al vespre s'ha estrenat a Barcelona el musical 'Si Teresa de Jesús tornés avui.... què passaria?' basat en un text de la teresiana M. Victòria Molins. Els actes del cinquè centenari a Catalunya es van obrir el passat octubre a la Sagrada Família.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.