Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri-CR) El text sobre ecologia del papa Francesc és més que una encíclica ecològica i sobretot demana un canvi de mentalitat i de model social i econòmic. És una de les coincidències entre tres ponents destacats i d'àmbits diferents que van coincidir aquesta setmana al Palau Macaya de Barcelona. El prefecte del Pontifici Consell per a la Família, Vicenzo Paglia, el sociòleg Manuel Castells (que va intervenir per videoconferència) i el biòleg Ramon Folch van oferir la seva lectura del text des del punt vista espiritual, econòmic i ecològic.

Els tres van coincidir en la dimensió ètica de l'encíclica Laudato Sí', que Paglia va concretar encara més en la necessitat d'una "nova ascesis". "És més que una encíclica verda", va dir. Des del punt de vista eclesial, l'encíclica també planteja nous reptes. Si fins ara "s'havia posat l'accent en la salvació individual", ara caldrà reflexionar teològicament sobre la salvació col·lectiva, "de la terra i del poble", que planteja l'encíclica. Això passa per  un "nou humanisme, una nova visió de l'home" i "no n'hi prou amb un  simple retorn a l'ètica".

Les intervencions també van mostrar que l'impacte del text papa no és només eclesial i que ha tinguts repercussió fora de l'àmbit catòlic. Fins i tot Castells va afirmar que ha afavorit l'acord de la cimera sobre el canvi climàtic de París, perquè ha ajudat a generar discurs. Per Castells, "l'autoritat del papa ha tingut un paper en l'acord i, perquè no, també la intervenció divina".  Això és així perquè "reforça el llenguatge crític ecològic que s'ha articulat durant les darreres dècades".

En aquest sentit, Paglia també va posar l'accent en que el text pontifici s'adreça més enllà del món catòloic. "Creients i no creients ens hem de reunir amb una perspectiva comú que sigui planetària" i que faci "un món habitable per a tots".

Un canvi de model

Per Castells un dels elements essencials del text que "no només qüestiona el model ecològic actual, sinó que també qüestiona el model vida econòmic i social".  "El model econòmic general és insostenible i no hem aprés la lliçó" i "només si hi ha el canvi de model cultural, social i econòmic que demana l'encíclica podrà haver-hi un control de l'escalfament global". I aquí, "tothom pot fer alguna cosa", inclosos els petits gestos quotidians.

Així, si "la crisi ecològica és conseqüència directa d'un model economicista", per solucionar-la "el que és fonamental és un canvi de valors". I, per exemple, el que no és sostenible és que  1% de la població acapari el 50% de la riquesa mundial.

L'expert en socioecologia Ramon Folch va explicar que llegia l'encíclica des de la perspectiva d'un "agnòstic de cultura cristiana". I per això va considerar que era fonamental, perquè "no es pot imposar un discurs de la sostenibilitat sense un canvi de valors" i el discurs de l'Església en aquest àmbit és clau. Per Folch, "Laudato Si'" representa el mateix gir en el tema ecològic que el que va representar la Rerum Novarum el 1891 en la qüestió social.

Limitacions del text

Folch va coincidir amb Castells en que l'encíclica ha ajudat a generar discurs. Va afegir que els sectors catòlics conservadors que sempre han estat papistes  "ara també s'ho haurien d'aplicar". Un text que "és una denúncia molt valenta" sobretot pel fa que referència a un sistema econòmic que "no només tolera la pobresa, sinó que la necessita per mantenir el sistema".

Folch, però, va ser més crític amb "precisió científica" del text. I en aquest àmbit creu que hi ha diversos aspectes que caldria revisar,com la manca de citacions d'estudis científics acreditats sobre ecologia. Alhora, va discutir les prevencions de l'encíclica sobre les possibilitat que ofereix la ciència per superar el repte ecològic: "la implantació d'un nou sistema de vida només serà possible si hi ha implantacions tecnològiques; una cosa no pot passar sense l'altra". En canvi, Castells, si que va recolzar aquesta prevenció que formula el text pontifici sobre el risc de confiar en excés en les solucions tecnològiques: "no pot fiar-se tot al desenvolupament tecnològic, que substitueix una gestió racional".

Tot i això, Castells també va dir "no tot és perfecte en aquesta encíclica i hi ha errors". Per exemple, no coincideix en el punt de vista del text que "comparteix els efectes negatius d'internet, com la contaminació mental o l'aïllament". Per Castells, a més de les possibilitats de comunicació i desenvolupament que ofereix, "internet només reflexa tot allò de bo i de dolent que hi ha a la societat".

En els dos casos, però, van coincidir que eren precisions que no esmenaven en absolut la validesa i transcendència del document de Francesc.

La sessió sobre la Laudato Si' que es va fer aquest dimecres a Barcelona estava organitzada per Ateneu Universitari Sant Pacià i pel Club de Roma amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, i la va moderar el periodista Lluís Reales . L'acte el va obrir Jaume Lanaspa que el va emmarcar en el debat sobre "la nova antropologia de proposa l'Encíclica" i la denúncia que "qui més pateixen el canvi climàtic són els pobres". Armand Puig va situar l'acte en el marc del diàleg interdisciplinari que promou l'Ateneu.