L’Atri del Gentils llueix una nova Sagrada Família

(Jordi Llisterri – CR) La multitudinària sessió de clausura de l’edició de l’Atri dels Gentils a Barcelona va permetre presentar aquest divendres al vespre una nova visió de l’interior de la Basílica de la Sagrada Família. Tal i com probablement Gaudí ho va imaginar, la part musical de l’acte va marcar la cerimònia amb un nou descobriment de les possibilitats acústiques que ofereix el temple.

Es va tancar així una de les sessions més singulars de l’Atri dels Gentils que promou el Pontifici Consell per a la Cultura. Així com la paraula va tenir el protagonisme en les sessions celebrades a l’MNAC, al Paranimf de la UB, i l’IEC, a la Sagrada Família l’aportació principal va ser la musical.

En la part final del programa, els 615 cantaires situats dalt del cors que volten tota la nau van mantenir un “diàleg de veus” amb obres corals de tots els temps i la estrena de Bernat Vivancos de la primera obra concebuda per ser interpretada en el temple.

La soprano Montserrat Caballé també es va emportar el protagonisme de l’acte amb una tendra interpretació de dues peces acompanyada per l’orgue. El “Cantar del alma” de Mompou i el Llibre Vermell de Montserrat, van ser les obres escollides. Els cardenals Ravasi i Sistach, que presidien l’acte, van pujar expressament a l’escenari per agrair la presència de Montserrat Caballé en la cerimònia de clausura.

“Sense diàleg no hi ha música”, va explicar Cori Casanova –encarregada d’escollir les obres- per presentar el diàleg de veus que tancava l’acte. Casanova va defensar l’experiència coral i musical com una veritable experiència de diàleg i de concòrdia en la que cada cantaire ha de renunciar a alguna cosa d’ell mateix: “Les cantories de la Sagrada Família són ja avui un Atri dels Gentils ben viu”. Aquí podeu llegir el text sencer de Cori Casanova.

La part musical va aprofitar els recursos acústics que havia previst Gaudí que permeten que fins a 800 cantaires puguin omplir els cors que envolten la part superior de tota la basílica de tal manera que la veus devallin sobre els fidels situats a la planta de la nau. Alhora, la disposició circular permet una audició multi-estereofónica, sense un punt concret de sortida del so.

Amb aquest recurs, els cors situats a cada façana van alternar la interpretació de vuit peces corals religioses antigues i contemporànies agrupades temàticament per conceptes teològics com la trinitat, l’encarnació o la salvació. La peça final va ser l’estrena sobre una antífona pasqual del Salm 118, composta per a cor, metalls i orgue.

L'obra de Vivancos presenta diversos moments i estats del dia (foscor, despertar, campanes, llum, brogit, concòrdia...) amb melodies que arriben des de diversos punts del temple i que s’ajunten per proclamar el missatge del Salm 118: “Avui és el dia que ha fet el Senyor: alegrem-nos-en i celebrem-lo». La interpretació musical es va combinar de forma efectista amb llums i colors projectats a les columnes que envolten el presbisteri i la penombra a la resta del temple, i remarcant l’aspecte arbori de la nau.

La part musical de l’acte es va completar amb la interpretació a l’orgue de Juan de la Rubia des del centre del presbiteri.

Ravasi “Jesús, un home de diàlegs”

L’acte es va obrir amb la lectura dels primers versets del Gènesi i de l’Evangeli de Joan que va comentar el cardenal Gianfranco Ravasi, president del Pontifici Consell per a la Cultura. “És suggestiu que el retrat de Jesús sigui precisament el d’un home de diàlegs”, va dir Ravasi que va repassar les actituds de diàleg de Jesús al llarg del relat evangèlic amb amb els deixebles, amb els qui el criticàvem, amb els malalts, amb els pecadors, amb els qui el condemnen, i el diàleg orant amb el Pare.

“És aquest mateix diàleg el que sosté l’Atri dels Gentils. Un diàleg que assoleix el seu cim a través de la llengua universal del cor i de la ment que és la música, per a creients i no creients” va explicar Ravasi. Una intervenció que va cloure amb una imatge de Paul Eluard en la que narra que «arribarem a la meta no d'un en un, sinó de dos en dos. I si pujarem de dos en dos, ens coneixerem i ens estimarem”. Aquí podeu llegir la intervenció sencera.

L’acte, de gairebé tres hores, va comptar també amb la participació dels poetes David Jou i Gemma Gorga, que van intercanviar vuit poemes sobre conceptes com la paraula, la bellesa, l’alteritat o l’esperit. L’altra intervenció doble va ser dels teòlegs Santiago del Cura i Armand Puig.

“La idea de diàleg de Gaudí entre misteri cristià i món secular ha triomfat i ho ha fet amb la bellesa”, va afirmar Puig en una vibrant descripció sobre el sentit teològic del temple de la Sagrada Família, “Basílica que és l’ànima del poble català esculpida en pedra”.

El cardenal Lluís Martínez Sistach va cloure l’acte agraint el treball de les entitats i persones que han organitzat l’Atri dels Gentils a Barcelona i remarcant el que té de positiu que creients i no creient s’interroguin mutuament. A la clausura hi van assistir bona part dels participants en les sessions de l’Atri i també s’hi va fer present l’abat de Montserrat entre els més de 5.000 assistents que van omplir el temple.

L'acte, del qual s'havien exhaurit les invitacions, es va poder seguir en directe per internet i a través de les xarxes socials. En aquest enllaç els usuaris registrats a CatalunyaReligió.cat podeu afegir les vostres fotos de l'acte.