L'aportació de Cristianisme al Segle XXI a la Universitat Catalana d'Estiu

(Cristianisme al Segle XXI) L’Associació “Cristianisme al segle XXI” ha presentat el llibre El procés nacional català. Història del debat sobre la identitat de Catalunya entre intel·lectuals castellans i catalans. És la publicació de la contribució d'aquesta entitat a la passada Universitat Catalana d’Estiu de Prada (UCE) amb les ponències de Carles Bastons i Lluís Busquets.

Va presentar l'acte Joan Maluquer, en nom l’UCE, que en va explicar la història i va recordar la participació que hi van fer tant el bisbe Deig com l’Abat de Montserrat, donant per descomptat la presència de les institucions eclesials en aquell marc. Per això es va felicitar que l’aportació de “Cristianisme al segle XXI” hagués quallat en un llibre i va dir que esperava altres col·laboracions futures.

Jaume Botey, prologuista i president de l’Associació, va fer una dissertació sobre nacionalisme i sentiments, remuntant-se a Verdaguer i Maragall, adduint que l’esquerra no ha entès la qüestió nacional i esmentant uns mots d’Azaña per distingir castellans i catalans, en què deia “nosaltres ho veiem tot des de l’Estat i on s’acaba l’Estat s’acaba tot”, i els catalans, més dúctils, més amables, més emotius, veuen molts altres coses menys tangibles com la cultura i la llengua, que van molt més enllà de l’Estat.

El gruix de la presentació va anar a càrrec d’un expert com Josep M. Puigjaner, que va seguir algunes monjoies del llibre, des de l’edat mitjana fins al franquisme, en moments d’entesa i desentesa fins a l’època democràtica.

Al final van parlar els autors. Busquets explicà la prehistòria de les investigacions que els dos professors havien fet des de fa tres lustres. Segons l'autor, la historiografia castellana medieval, tot i funcionar paral·lelament a la castellana tot desconeixent-se, va anar imposant una unitat d’origen menystenint la carolíngia que actuà subjacentment en l’eclosió unitària i uniforme dels temps dels àustries i borbons, i va recordar que a l’inici de la democràcia, a Suresnes, els socialistes admetien l’autodeterminació de les nacions hispàniques i que la munió d’encontres entre intel·lectuals castellans i catalans no va servir de res com ho prova el moment actual, en que tots els mitjans i tertúlies parlen de nosaltres sense nosaltres. Bastons va dissertar sobre l’agraïment, va exposar al públic algunes perles de la seva investigació i va fer un cant a l’amistat a partir de l’exemple paradigmàtic de Maragall i Unamuno, dos persones que, tot i postures intel·lectuals diferents, es van entendre perfectament a nivell espiritual. La presentació es va fer el passat 14 de desembre, a la sala d’actes del Col·lectiu Ronda.