L’afany de Ramon Llull per trobar la veritat

(Valentí Serra –Caputxins) Ramon Llull és un dels més destacats i principals escriptors en llengua catalana, anomenat elogiosament el “Doctor Il·luminat” i, també, el “Doctor Arcangèlic”. Del beat Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232 ó 1233; 1315 ó 1316) enguany en celebrem el setè centenari del seu traspàs.

La família Llull, que procedia de Barcelona, s’establí a Mallorca en temps de la reconquesta. En l’autobiografia que Ramon Llull redactà l’any 1311, explica el seu procés de conversió a partir d’unes aparicions de Jesús crucificat tingudes l’any 1263 que li feren sentir el zel de propagar la fe cristiana entre els mahometans.

El seu afany missioner per a la conversió dels musulmans motivà que Ramon Llull adquirís un esclau sarraí per tal que li ensenyés l’àrab. Amb un bon coneixement de la llengua i cultura islàmica anà de campanya missional el 1293 a Tunis i el 1307 a Bugia. En aquesta segona campanya les prèdiques que va pronunciar li provocaren unes vexacions, tan grans, que constituïren un veritable martiri. L’any 1313 Ramon Llull va fer encara una altra campanya missionera i s’adreçà a Tunis on fou apedregat, havent de retornar, malferit, a Palma de Mallorca on fou sebollit el convent dels framenors. Des d’antic se li ha donat el culte de màrtir i ha comptat amb diverses dades de celebració, essent la més comú el dia 27 de novembre, tot i que el calendari seràfic o franciscà la registra, però, el dia 30 de juny.

L’afany de Ramon Llull per trobar la veritat (amb una intensa experiència eremítica a Randa els anys 1269-1274, l’ermità pietós “pii eremitae”, que diuen les fonts) i el seu interès per al coneixement científic i astronòmic (és l’autor del cèlebre Arbre de sciència de l’any 1295!), ha tingut una pervivència que ha travessat els segles i, per aquesta motiu, segurament, mogué l’any 1875 al creador del Calendari de l’Ermità, Antoni M. Morera i Colom, d’atribuir-lo a aquest nom fraresc de fort ressò lul·lià, el de l’astrònom fra Ramon, l’ermità dels Pirineus.

El gravat que acompanya aquesta breu nota històrica forma part de la col·lecció que preparà el caputxí fra Andreu de Palma de Mallorca (†1963), actualment conservada a l’Arxiu Provincial dels caputxins de Catalunya, al convent de Sarrià (Barcelona).

Fra Valentí Serra de Manresa,
religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus