Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) Aquest dissabte serà beatificat Òscar Romero, el bisbe que va ser assassinat a l’altar. En ell es volia colpejar l’Església que brollava des del Concili Vaticà II. La seva mort va ser causada no per motius simplement polítics, sinó per odi a la fe que, pastada per la caritat, no estava en silenci davant de la injustícia que implacablement i cruelment s’abatia sobre els pobres i sobre els seus defensors.

Romero sempre va estimar els pobres. Jove sacerdot a San Miguel va ser acusat de comunisme perquè demanava als rics que paguessin els salaris adequats als pagesos cultivadors de cafè. En el seu diari Romero escrivia:

«Dimecres, 9 de maig de 1979. El viatge de Roma a Barcelona ha estat molt tranquil. I a Barcelona a les onze de la nit, m’esperava la mare Grau i una altra religiosa dominicana, les quals m’han conduït amb un taxi, portat per un conductor molt simpàtic, molt xerraire, per tots els carrers principals de Barcelona, principalment, al costat de l’església de la Sagrada Família i ens hem dirigit després a Vic, on m’han instal·lat en una caseta que les religioses dominiques han dedicat per a hospitalitat dels sacerdots. Hem fet el pla per al dia de demà, anar a conèixer el lloc del naixement del pare Francesc Coll i també per a mi significa molt aquesta població de Vic, ja que aquí hi ha els orígens del pare Claret, els missioners dels quals van inspirar els meus primers anys de Seminari».

«Dijous, 10 de maig de 1979. […]. Després he tingut la sort d’anar a visitar la tomba del pare Antoni M. Claret. Hi ha un reliquiari molt ric i el temple magnífic on el centre és el cadàver adornat amb una màscara d’argent i ornaments episcopals. I, sobretot, s’han reconstruït en la seva forma original els llocs que han estat testimonis de la creació d’aquest Institut religiós cordimarià. Un retrat, en al fons, dóna la mesura, 1,50, petita d’alçada era la figura del pare Claret i dels altres companys de la fundació; noms que jo vaig conèixer des dels meus primers anys de Seminari, ja que vaig començar a formar per al sacerdoci en aquesta congregació que llavors fou portada per monsenyor Dueñas a San Miguel. He fet aquests records amb els pares, els quals m’han agraït molt la visita i jo els he agraït molt la seva acollida, sempre cordial».