Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Direcció General d'Afers Religiosos) Komalpreet Kaur (1999) és una jove estudiant de Santa Coloma de Gramenet, que forma part de la comunitat sikh de Sant Adrià de Besòs. Quan va arribar a Catalunya l’any 2005, tenia pocs companys sikhs a classe, mentre que ara que va a l’institut són més nombrosos i, sobretot, més reconeguts com a religió. El darrer butlletí de la Direcció General d'Afers Religiosos li dedica aquesta entrevista.

Ens trobem al gurdwara de Sant Adrià de Besòs. Travessem el langar, on veiem uns homes feinejant a la cuina. Arribem al kirtan, on la Komalpreet Kaur es postra davant del Guru Granth Sahib, i finalment seiem en un racó, per no molestar el granthi que cuida el llibre. Allà prenem parshad, un dolç que s’ofereix a tots els visitants en senyal de benvinguda.

Aquest temple és molt espaiós.

Els sikhs van crear un centre a Badalona fa més de deu anys, i en quedar petit ens vam traslladar a aquest altre, més gran. Tots els gurdwares tenen el Guru Granth Sahib, que és el guru vivent, presidint la capella, el kirtan. Ara el trobem aquí perquè és de dia, però al vespre el traslladem cap al sachkhand, perquè hi passi la nit. És una cambra més elevada i reservada.

I aquest exemplar del Guru Granth Sahib és únic?

En tenim cinc, que utilitzem indistintament, tots tenen el mateix valor. Cada dia, de bon matí, l’obrim per una pàgina a l’atzar i llegim un passatge que ens guiarà tot el dia.

Hi veniu cada dia?

El centre sempre és obert, però tota la comunitat s’hi aplega el diumenge. Els sikhs tenim tres pilars, que duem a terme. El primer és la meditació, que fem amb recitacions i música, sovint acompanyats d’un harmònium. El segon és el treball, que ens honra i permet mantenir la família. I el tercer és compartir. En la comunitat és molt important la col·laboració: ningú no cobra pel seu servei. I a més, sempre estem oberts a tothom: el menjar que preparem no és només per als sikhs, sinó per a amb tothom qui vingui. Aquest fet suscita moltes simpaties i propicia la convivència.

Us sentiu respectats?

Quan jo vaig començar a anar a l’escola, només tenia una companya sikh, i no se’m distingia perquè em recollia el cabell amb trenes. Quan a segon d’ESO em vaig posar turbant, vaig provocar molta curiositat: els meus companys m’observaven durant la classe d’educació física per veure si se m’aguantava el turbant quan feia una tombarella. Ara ja hi ha força sikhs a l’institut i és millor: tothom ja sap distingir el sikhisme i entre els companys ningú no para esment en el turbant ni els altres elements que ens identifiquen. Més en general, cal donar a conèixer més la nostra religió, però ens sentim molt estimats a Catalunya.

El sikhisme és poc conegut?

Hi ha qui confon el sikhisme amb l’islam, amb qui tenim alguns punts en comú però que som dues religions ben diferents. Nosaltres no fem proselitisme: la majoria de sikhs pertanyem a famílies panjabis, els matrimonis solen tenir els dos cònjuges sikhs i els qui s’han integrat a la khalsa sense venir de família sikh, sovint ho fan en haver-se aparellat amb un sikh. Atrau molt el servei que oferim a tothom i la radical igualtat entre homes i dones. De fet, no és que l’home sikh i la dona sikh siguem iguals, és que per als sikhs totes les persones som iguals.

Qui forma part de la khalsa?

Quan els sikhs tenen un fill o filla, celebren una mena de bateig, l’amrit. Al voltant dels deu anys, els nens i les nenes poden celebrar un altre amrit que els incorpora a la khalsa, la comunitat de creients, i s’hi comprometen. Aleshores es comença a portar les 5 Kakars, els cinc elements que portem a sobre i ens recorden la nostra fe: Kesh (cabells i pèl sense tallar), Kanga (pinta), Kirpan (daga), Kara (polsera) i Kachera (roba interior). Formar part de la khalsa és reconèixer-se de la mateixa família, tractar-se com a germans.

El 20 de novembre celebrareu la festa del Naixement de Guru Nanak.

Guru Nanak va fundar el sikhisme al segle XVI al Panjab. Nosaltres creiem en un únic Déu, i els deu gurus són mestres en el sikhisme. Guru Nanak va ser el primer dels deu gurus personals, fins que Guru Gobind Singh va decidir que el seu successor seria el llibre Guru Granth Sahib. Celebrem aquesta festa amb una processó, en la qual se segueix el Guru Granth Sahib ben engalanat, seguit de música i arts marcials. Acabem al gurdwara on la festa continua amb càntics i menjar.