(Direcció General d'Afers Religiosos) El Roix ha-Xanà i el Yom Kippur marquen aquest setembre dues de les celebracions més transcendents del calendari jueu. Ens ho explica Maria Prieto, jueva de l’Hospitalet de Llobregat i membre de la comunitat progressista Bet Shalom.
Els dies 13 i 14 de setembre la tradició jueva celebra el Roix ha-Xanà o Any Nou Jueu (el 5776). Quina és l’essència espiritual d’aquesta celebració i com la viviu?
Totes les festes del calendari jueu tenen fonament espiritual. El Roix ha-Xanà, que té transcendència individual i social, celebra l’inici d’un període de renovació. Fins a la festa del Yom Kippur, el mateix setembre, fem un exercici d’introspecció personal, tot fent balanç d’allò que ens ha succeït durant l’any i d’allò que hem fet i podem fer per als altres, fins que, en arribar el Yom Kippur, fem vots nous davant Déu. Compartim un sopar en comunitat que, com totes les festes jueves, comença quan es pon el sol i compta amb una simbologia concreta. Fem actes litúrgics, però, el més important és que comencen els dies de teshuvà, que clouen en Yom Kippur, dies de reflexió que hem de ser sincers amb nosaltres mateixos.
Quin significat té el Yom Kippur, el dia del perdó?
Aquest és el dia més important del calendari jueu, siguis practicant o no. El “dia del perdó” és una traducció fàcil. De fet és un dia de penediment. Fem 24 hores de dejuni per afavorir l’examen de consciència i també per posar en valor les coses que tenim i que manquen a altres éssers humans com l’aigua i el menjar. Preguem a Déu i li diem que els vots anteriors s’invaliden. Demanem perdó per tot allò que no hem pogut complir i fem un compromís nou. De fet, ens perdonem nosaltres mateixos. Ara bé, si hem ofès algú, hem de reconèixer-ho a la persona ofesa i a aquesta li correspon atorgar-nos el perdó perquè aquest sigui vàlid.
Participeu en celebracions religioses o activitats conjuntes amb altres confessions?
La nostra comunitat, sí. Participem en el diàleg interreligiós des del començament. Tenim comunicació i afavorim l’entesa amb les principals confessions religioses del país. Estem convençuts que és important conèixer l’altre i que aquest ens conegui. Ho posem en pràctica cada dia, com ara amb iniciatives per fer pregàries comunes, i participem activament en el Parlament de les religions.
Cóm és el col·lectiu de fidels de la comunitat Bet Shalom? Què implica l’adjectiu ‘progressista’?
Som jueus reformistes. A la religió jueva hi ha diferents moviments: ortodoxos, liberals o reformistes, conservadors reconstruccionistes i humanistes. Nosaltres creiem, per exemple, en la igualtat entre homes i dones i propugnem la igualtat de drets religiosos sense distinció de gènere. A més, creiem en el “Tikku Olam” que significa “la reparació del món”, és a dir que som part activa de la construcció d’un món just per a tothom.
La comunitat Bet Shalom integra avui unes 50 famílies, 108 persones aproximadament, amb una mitjana d’edat d’entre 35 anys i 40. Participem tots en la litúrgia i promovem iniciatives en tota mena d’àmbits culturals i socials. La comunitat és per nosaltres molt important, som una família, i intentem de ser presents en la societat, alhora que tenim les portes obertes per a tothom.
Hi ha d’altres comunitats jueves reformistes?
A Barcelona també hi ha des de 1992 la comunitat ATID (futur, en hebreu). A la resta de l’Estat hi ha altres comunitats a Astúries, Galícia, Andalusia i se n’està formant ara una altra a Madrid.
Què demanen els jueus progressistes als altres jueus?
El mateix que nosaltres oferim, sobretot respecte i diàleg. Malgrat les diferències, és més important tot allò que ens uneix vertebrat en elements comuns indefugibles: Déu, la Torà i el poble d’Israel.
Què explica que una religió minoritària com el judaisme a Catalunya tingui diferents comunitats o col·lectius jueus diferenciats? Manteniu una bona relació?
El judaisme mai no ha estat homogeni. Mai no hi ha hagut una única concepció i tenim indicis d’interpretació de textos de més de 4.000 anys. Per tant, la diferència, lluny de ser estranya, per nosaltres és un tret identitari. No ens molesta la diferència, la treballem.
Viviu amb plenitud la vostra fe en aquest país? Noteu que s’ha avançat en la lluita contra els prejudicis?
Les diferents comunitats no tenim cap problema per viure plenament la nostra fe. El judaisme s’havia viscut tancat i ara el vivim amb més visibilitat, quelcom que comporta normalització, perquè nosaltres també formen part de la societat catalana. És imprescindible sortir al carrer, perquè la visibilitat evita els prejudicis.
Què caldria millorar especialment perquè la societat visqui amb normalitat la diversitat religiosa?
L’educació és fonamental, però no només la que depèn de l’administració pública. Parlo també dels mitjans de comunicació i de l’àmbit laboral, entre d’altres. Com més ens expliquem, com més ens coneguem els uns als altres, millor.
Quines prioritats té actualment la comunitat?
Estem molt engrescats en l’organització del 10è aniversari de la constitució de la nostra comunitat, que celebrarem el març de l’any vinent. D’altra banda estem contractant un rabí, Stephen Berkowitz, que vindrà de París cada mes. Hem fet un esforç per canviar de local i ara necessitem algú que dirigeixi la part religiosa des del vessant liberal progressista, quelcom que pensem que també serà efectiu per lluitar contra els estereotips.
Com és Maria Prieto i què l’ha portat a aquesta comunitat?
Sóc jueva per elecció. No tinc cap antecedent familiar. Em va encuriosir el judaisme des de la lectura de l’Antic Testament. Vaig estudiar semítiques a la universitat i vaig descobrir que el judaisme no era només ortodox. Després de llicenciar-me en Filologia Hispànica vaig viatjar a Israel i als Estats Units i vaig contactar amb els liberals. Ha estat un procés de d’interès, d’acostament i finalment de vivència plena. De fet, faig un camí que no s’acaba mai. Tots els jueus ho són per elecció, perquè tu decideixes cada dia ser jueu.
Actualment sóc la tresorera de la comunitat i també assumeixo les relacions institucionals i internacionals.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.