(Glòria Barrete –CR) "La intel·ligència humana és com una partida de pòquer", això és el que el filòsof i pedagog José Antonio Marina diu als seus alumnes de secundària i el que ha explicat als docents de la Fundació Blanquerna durant la Jornada Sant Tomàs d'Aquino que s'ha celebrat aquest dijous a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de la Universitat Ramon Llull.
"Tant a la vida com en el joc se'ns reparteixen unes cartes que no podem escollir", ha recordat, a la vida la genètica, la família, l'entorn; en el joc les cartes; "Tant a la vida com en el joc hi ha cartes bones i cartes dolentes, i en ambdós casos és millor tenir cartes bones que cartes dolentes". Ara bé, guanya sempre qui té les millors cartes? No. "Guanya qui juga millor". Marina als alumnes els diu que és això el que el professor els ensenyarà, a jugar bé amb les cartes que tens. Però actualment ha hagut de canviar el final d'aquesta història, ara ha d'afegir sempre que "si es juga molt bé es podrà inclús canviar les cartes que s'han rebut".
Un món 'VUCA'
Aquesta comparació compta actualment al seu favor amb l'epigenètica, l'estudi dels factors que, sense correspondre's a elements de la genètica clàssica, juguen un paper molt important en la genètica moderna, és a dir, que poden arribar a condicionar la intel·ligència, l'aprenentatge de l'alumne. Això, per a Marina, "fa que la ciència de l'aprenentatge comenci amb força a entrar en el seu camí real".
Aprendre és el recurs que té la intel·ligència per adaptar-se a l'entorn i progressar en ell. "Quan els entorns eren molt estables el període formatiu podia ser molt curt", però ara estem en un entorn "accelerat", un entorn que Marina defineix amb l'acrònim VUCA: una societat variable, incerta, complexa i ambigua".
Fins ara l'educació tenia per objectiu ser transmissora de coneixements, d'una societat a una altra. Ara ningú sap el que s'ha de transmetre. "Qui pot decidir el que s'ha de transmetre als alumnes? Els polítics, els científics, els pares? "Com ensenyar i preparar per aquest món VUCA?", ha interpel·lat el pedagog, "els educadors som els vertebradors de l'aprenentatge social".
L'aula, el camp d'actuació
En aquest segle XXI que, com afirma Marina, es caracteritza per la seva volatilitat, ambigüitat, incertesa i complexitat, i on és molt difícil trobar patrons, que és just el que fa la intel·ligència, "estem tots obligats a aprendre permanentment". Els temps ens forçaran a desenvolupar noves habilitats, "relacionades amb la creativitat, amb la flexibilitat, i amb distingir allò rellevant d'allò irrellevant".
Però, per què és tan important l'educació? "L'ésser humà és l'únic animal que educa les seves cries". Ara bé, l'escola espanyola "és mediocre i estancada", denuncia Marina, "en educació no hi ha miracles, però tampoc misteris". Per a ell la clau està en buscar referents d'èxit, observar i analitzar què han fet altres països i què ha donat resultat. "Finlàndia porta més temps, però i Polònia? o Corea del Sud?".
En educació s'ha pensat sovint que el canvi s'havia de gestionar a través d'una llei," això no funciona perquè aquesta llei no ens garanteix que arribi on ha d'arribar: a l'aula", explica Marina. Però i què s'ha de fer, doncs, a l'aula? Marina té clar que tot el que es pugui per desenvolupar la intel·ligència, també per desenvolupar el coneixement, però, sobretot, "tot el que es pugui perquè els nois utilitzin bé la intel·ligència". Això passa indefugiblement per integrar diverses àrees d'investigació a la docència: la neurologia, la psicologia, l'epigenètica. "Els professors necessitem saber si hi ha nínxols de coneixement, o si per exemple l'exercici afavoreix l'aprenentatge".
El projecte 5-5-5
Marina afirma que "no es té una idea integrada de l'ésser humà, ni de la intel·ligència humana". En educació han primat les modes més que la ciència: "Hem passat del conductisme, al cognitivisme, i ara cap a l'educació emocional". Marina, autor del llibre Blanc de la Professió Docent, proposa encaminar l'educació amb l'objectiu que ell titula del 5-5-5. Cinc objectius, en cinc anys, i amb un 5% del pressupost en educació -que ja s'ha tingut en alguna legislatura-.
Aquests cinc objectius passen per reduir la taxa d'abandonament escolar; pujar els resultats de les proves PISA; reduir la diferència entre bons i mals alumnes; atendre tots els infants que tinguin problemes d'aprenentatge i psicològics, i integrar en els programes educatius les 'habilitats del segle XXI', les cognitives i les no cognitives.
"El que fem a les nostres aules és molt petit, però si perdem el sentit global del què fem, som insignificants", ha recordat el pedagog. "Una reforma educativa significa reformar l'aula, no les polítiques", començant per canviar els centres educatius. Per a Marina el que caracteritza l'educació que s'ha de donar és que els alumnes "siguin gestors del seu propi aprenentatge". Aprendre és una tasca personal, afirma Marina, ja que com deia Sant Tomàs d'Aquino, "la llibertat s'aprèn".
Durant la jornada, Andreu Ibarz, director general de Blanquerna, ha presentat una reflexió sobre el present i futur de la institució, i el professor Miquel Àngel Prats ha detallat les possibilitats de l'entorn SCALA, el nou campus virtual de Blanquerna.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.