Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) Arbúcies, Artés, Bellpuig, l'Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt... totes elles poblacions catalanes que no superen els vuit mil habitants, i totes elles amb presència Vedruna, mitjançant escoles i, en molts casos, també amb comunitats. Aquest dijous, 22 de maig, l'Institut Vedruna està de festa. Celebren el dia de la seva fundadora, Santa Joaquima de Vedruna, iniciadora de la primera congregació femenina a l'estat espanyol dedicada a l'ensenyament.

Una dedicació que va començar a Vic, a la casa fundadora, i que a l'actualitat s'ha estès per tot el territori català, tenint presència tant en grans urbs, com Barcelona, Terrassa o Valls, com en poblacions més petites i rurals, com Berga, Tona o Manlleu, arribant a assolir 36 escoles Vedruna a Catalunya i dedicant els seus esforços també a l'acompanyament de malalts, l'atenció a la immigració o al treball amb la gent gran.

Una vocació de servei i atenció a la realitat que Santa Joaquima de Vedruna va centralitzar en l'educació de noies a inicis del segle XIX, quan la trobada casual amb el caputxí fra Esteve Fàbrega d'Olot la va animar a la creació d'un nou institut religiós dedicat a la cura dels malalts i a l'educació de les noies d'extracció social humil, en una època en què la formació integral de la dona era molt menystinguda. Una preferència –l'educació de la dona– que actualment ha anat evolucionant i s'ha anat adaptant permanentment a les necessitats de cada època: "Nosaltres no podem estar fent el mateix que feia ella que era només ensenyar a les nenes perquè eren les més febles i les més oblidades; avui tant és que siguin nens com nenes, tant és que siguin persones adultes; tant és que sigui en hospitals o en altres llocs com els camps de refugiats on també hi som presents temporalment", explica la germana vedruna M. Teresa Llach, autora de diversos llibres sobre la fundadora i la congregació.

Les etapes vitals, clau en l'espiritualitat de la santa

Una opció pels pobres i els oblidats, per aquells que no ho passen bé i que tenen obstacles per sortir-se'n, que Santa Joaquima entenia molt i molt bé. "Casada primer, vídua més tard, amb tres fills morts dels nou que va tenir, passar per guerres, estar a l'exili, i per tant viure una situació d'immigració", tots els cops de la vida que Santa Joaquima va patir i viure i que la fan, segons Llach, "totalment propera quan se la coneix".

Unes vicissituds, com ser esposa, mare i posteriorment religiosa, que també la van portar a crear un clima de família a l'Institut Vedruna, que avui dia perdura: "Ella va viure èpoques molt difícils, la nostra no és fàcil tampoc, però volem tenir aquell tarannà d'alegria, de cordialitat, de fortalesa que la va marcar sempre. Ella va ser una dona integrada summament al seu poble i amb la seva gent, i nosaltres també ho estem", afirma M. Teresa Llach, i hi afegeix: "Sobretot perquè va tenir com a referència Jesucrist. Nosaltres no ens dediquem a ser una organització filantròpica, treballem des de l'Evangeli amb totes les institucions que fan possible aquest tipus de treball, encara que sigui fora d'obres nostres, de forma interreligiosa, intercultural, i de forma cívica".

Jornada d'activitats lúdiques i creatives a les escoles

Un llegat espiritual i carismàtic que avui es recorda amb força a les presències Vedruna, com a les escoles, que celebren diverses activitats per commemorar el dia de la seva fundadora. L'escola Joaquima de Terrassa, per exemple, farà una Eucaristia a la plaça de la Pau, o l'escola del Carme de Sabadell una manualitat sobre la santa amb els alumnes d'infantil. També es fan altres activitats creatives, com un concurs de cartells de Santa Joaquima a l'escola Vedruna Àngels de Barcelona, o tota una jornada festiva el dissabte, com en el cas de l'escola Vedruna de Sallent, que dissabte omptarà amb un esmorzar solidari en benefici de Càritas del poble i una obra de teatre i una gimcana a la tarda.