Els jesuïtes acomiaden el teòleg Josep Vives "com un patriarca bíblic"

(Jesuïtes) Aquest dilluns s'ha celebrat el funeral pel jesuïta i teòleg de 87 anys Josep Vives Solé, que va morir dissabte a Sant Cugat del Vallès. En l'homilia d'aquest comiat, el pare Josep Rambla ha recordat com Vives va fer comprendre "que 'misteri' no és cap mena d’enigma, sinó la manera de parlar d’un Déu que és relació amorosa, Pare, Fill i Esperit" i que "el misteri de Déu està amagat als savis i entesos i, en canvi, és accessible als senzills".

Rambla també s'ha referit a la manera com Vives "va exercir la docència i els ministeri sacerdotal" reconeixent "que la humilitat no exclou de cap manera la intel·ligència". Així ha parlat del "seu posat sempre allunyat de tota brillantor o autosuficiència" i també del "seu ensenyament carregat de passió i a la vegada de modèstia en les seves afirmacions...". "Aquesta humilitat i senzillesa –ha dit– el feu especialment sensible a la dura realitat del pobres i de la injustícia. Això, com a teòleg, participà a Cristianisme i Justícia des de la fundació".

Josep Vives va acompanyar, aconsellar o ajudar persones, grups i institucions molt diverses:"jesuïtes, religiosos i religioses, seminaristes i sacerdots, seglars... Alumnes a la Facultat de Teologia, a les Universitats de Barcelona, a Cristianisme i Justícia, Centre d’Estudis Pastorals... Grups, equips, comunitats i parròquies... Institucions de Barcelona, Bolívia, El Salvador... I sobretot aquesta casa i comunitat de Sant Cugat on el Josep ha viscut els anys més fecunds de la seva vida". Per tot això, el jesuïta Josep Rambla ha conclòs en la seva homilia: "Avui, al cap de setanta anys, el contemplem i l’acomiadem com un patriarca bíblic".

Havia nascut a Montferri (Tarragona) el 14 de març de 1928 i va entrar al noviciat de Veruela (Saragossa) de la Companyia de Jesús l'any 1945. Després de realitzar estudis de Filosofia, Teologia i Filologia Clàssica a Sant Cugat, Oxford i Londres, va rebre l'ordenació sacerdotal a Sant Cugat l'any 1959. Doctor en Teologia, ha estat professor de Filosofia, Teologia i Filologia Grega a diversos centres, entre ells l'Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallès, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona o la Facultat de Teologia de Catalunya.

Entre les seves obres de patrística, destaquen: Los Padres de la Iglesia. Textos doctrinales del cristianismo desde los orígenes a San Atanasio (1971), Els cent consells espirituals del Pare Diàdoc, traduïts i presentats (1981), i la introducció i traducció de les obres Exposició de la predicació evangèlica, d’Ireneu de Lió, i Sobre la Pasqua, de Melitó de Sardes, dins la col·lecció 'Clàssics del Cristianisme' (1989); en filosofia grega: Génesis y evolución de la ética platónica (1970) i l’edició i introducció de l’obra Plató, Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Protàgores, amb traducció de J.Creixells (1981); en teologia: Creure el Credo (1986) i Si sentiu la seva veu. Exploració cristiana del misteri de Déu (1988).

Era membre del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, on ha publicat diversos quaderns com Comentari al Document Ratzinger sobre la Teologia de l'Alliberament, de 1984; Parlar de Déu a l'albada del segle XXI?, de 1997; o Carta a M. Àngels, de 2004.

"Creure significa estimar"

Teòleg de llenguatge senzill i clar, de tracte proper, en diverses d'aquestes publicacions aborda de forma pedagògica la qüestió de la fe i les dificultats per intuir i conèixer Déu en el context actual. "En els fons", resumia en un dels seus textos, "creure significa estimar. Estimar tant el món i les coses, que hom no pot declarar-les fútils i absurdes". Insisteix en aquesta idea a la Carta a M. Àngels, on es dirigeix a una amiga que comença a sentir-se a atea i aborda alguns dels interrogants que qualsevol creient es planteja en algun moment sobre la fe. "Creure en Déu", li diu, "és sortir dels nostres hàbits ordinaris de pensament i de comportament. Afirmar Déu és quelcom que no sols ens produeix incomoditat i, fins vertigen, és quelcom que ens fa sortir completament de les nostres maneres habituals de pensar i de parlar."