Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) Els intel·lectuals són substituïts per influencers o pel recompte de visites al Youtube. I els intel·lectuals cristians cada vegada són menys visibles. Però això no vol dir que avui no sigui possible articular un diàleg i un discurs intel·lectual cristià des de la raó i la creença.  Que no sigui possible recuperar la "dignitat intel·lectual del catolicisme". Aquest va ser un dels centres debat del II Congrés Qüestions de Vida Cristiana organitzat per les dues institucions que editen aquesta revista, la Fundació Joan Maragall i l'Abadia de Montserrat.

Aquest dissabte el Monestir de Montserrat va acollir la trobada d'una seixantena de pensadors i professionals de diverses disciplines. "En el debat intel·lectual es prescindeix molt sovint dels intel·lectuals cristians o se'ls mira amb sospita", deia l'abat Josep Maria Soler en la presentació de la jornada.  Però aquesta aportació no ha deixat de ser necessària: "és urgent recuperar la dignitat intel·lectual del cristianisme perquè el pensament d'arrel cristiana pot fer un servei a la societat, aportant al debat intel·lectual i cultural la riquesa que ve de l'Evangeli i de la visió cristiana de la persona humana".

També el president de la Fundació Joan Maragall, Josep Maria Carbonell, va obrir la jornada reivindicant la "raonabilitat de la fe", d'una "fe enraonada que no defuig ni la raó ni la història". Aquesta reivindicació de "la dignitat intel·lectual del cristianisme" s'ha de situar entre el cientisme "que pretén envair tots els àmbits de la vida humana", i aquella "espiritualitat que trenca la relació amb la raó i el sentit comú" i tot allò que porta a convertir-se en "una subcultura eclesiàstica tutelada i limitada".

Un cristianisme persuasiu i profètic

La reflexió va partir de tres ponències moderades pel físic i poeta David Jou. El rector de la Universitat Pontificia de Comillas, el jesuïta Julio Martínez, va oferir una visió d'un context complexa on massa vegades ja no compta la veritat: "Si la veritat no compta, quina justícia i quina llibertat hi pot haver?".

Per Martínez, parlar de veritat no significa renunciar al diàleg,  sinó oferir "a la tècnica una dimensió humana". "L'Església no vol substituir la política o la ciència, sinó ajudar a formar-la" perquè "cap disciplina actual pot solucionar els problemes de manera individual". Aquesta aportació es pot fer des d'un cristianisme persuasiu i profètic, "a la recerca d'un consens que no sigui secularitzant". El rector de Comillas va defensar que "és l'hora de pensar, discernir i escollir, i de ser valents pronunciant-se en públic, no de replegar-se".

El monjo de Montserrat Lluís Duch, i Francesc Torralba, director de Qüestions de Vida Cristiana, va aprofundir en el perfil de l'intel·lectual cristià que caldria tenir en el context actual. Sobre l'intel·lectual cristià que avui es necessita.

L'intel·lectual traductor dels implícits

Duch va remarcar que "la virtut màxima de l'intel·lectual és la crítica en el sentit grec, de cercar criteris". I és aquell que "sempre pren partit sense ser de cap partit" i no "actua com hooligan condicionat pels interessos i buscant només el reconeixement públic o més visites al Youtube". En aquest sentit, "els qui s'anomenen intel·lectuals catòlics el que han de ser és simplement cristians".

Entre altres elements, Duch va definir l'intel·lectual com "desvetllador" o "formador de l'atenció".  I en el cas cristià, com aquell que "no es està en una pàtria definitiva sinó en un Èxode; en l'estat del sí, però encara no", i que és hereu d'una tradició, però "que lluita contra els efectes negatius de la pròpia tradició".

I en diàleg en la cultura del moment, perquè vol "veure com la cultura de l'altre és capaç també d'articular el missatge cristià". Aquí l'intel·lectual cristià és un  traductor, perquè "Déu no està només en els explícits, sinó també en els implícits"

No dimitir de la crítica, no atrinxerar-se al despatx

Francesc Torralba va traçar un perfil en una línia similar, parlant d'un intel·lectual cristià que parteix "'d'una tradició però sense una idolatria de la tradició". Per tant, el que ha de fer és  "una recreació de l'herència rebuda, de manera comprensiva a la gent d'avui".

Segons Torralba, per l'intel·lectual cristià, "el tradicionalisme que repeteix el mateix fins a la fi dels temps, o el progressisme vacu que idolatra tot el que és nou, que repeteix el mateix fins a la fi dels temps ". Això demana no dimitir de la crítica tan dins com fora de l'Església, teixir ponts i no oblidar el crit profètic a favor dels més vulnerables: "en aquest punt l'intel·lectual catòlic no pot ser neutral i quedar-se només en el diagnòstic".

La visibilitat dels intel·lectuals cristians va ser un altres dels aspectes que va apuntar Torralba i que després va generar més debat. "Un intel·lectual catòlic ha d'aspirar a la visibilitat, no pot atrinxerar-se al despatx", una presència que s'ha de fer "amb audàcia, no amb temeritat". I sobretot per portar esperança, "un intel·lectual catòlic no pot ser apocalíptic".

II Congrés de Qüestions de Vida Cristiana

En el II Congrés de Qüestions de Vida Cristiana hi va participar uns seixanta intel·lectuals, acadèmics i professionals entres ells, Gabriel Armengual, Jaume Angelats, Ignasi Boada, Cinto Busquet, Jaume Dantí, Llum Delàs, Miríam Díez, Joan Ignasi Elena, Neus Forcano, Josep Herrero, Núria Iceta, Jaume Lanaspa, Pere Lluís Font, Jordi Lòpez Camps, Gabriel Magalhães, Antoni Matabosch, Pere Micaló, Gaspar Mora, Xavier Morlans, Ramon Pascual, Ramon Pla i Arxé, Llorenç Puig, Joan Rigol, Albert Sáez, Ferran Sáez i Josep Manuel Vallejo. També hi va assistir el bisbe Sebastià Taltavull i el director general d'Afers Religiosos Enric Vendrell.

El tema d'aquesta edució coincideix amb el monogràfic del darrer número de la revista. Fa dos anys es va fer a Montserrat el I Congrés sobre l'ànima d'Europa.