L'Institut d'Estudis Catalans homenatja el benedictí Gregori Estrada

(Abadia de Montserrat) Aquest dimecres al vespre la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans acull un acte d’homenatge al pare Gregori M. Estrada i Gamissans, monjo de Montserrat, organista i compositor traspassat el 18 de març de 2015.

Estrada va ser president de la Societat Catalana de Musicologia (1979-1991), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, motiu pel qual l’IEC ha volgut reconèixer la seva tasca i la seva inspirada aportació a una nova interpretació de la notació medieval del Llibre Vermell de Montserrat.

Durant l’acte, en el qual intervindrà l'abat Josep M. Soler, a més del president de l’IEC, Joandomènec Ros; el director de la secció de musicologia de l’IEC, Romà Escalas; i el germà Andreu Martínez, monjo de Montserrat i responsable de les Trobades, es presentarà el llibre 'Respirar el segle. Un perfil de Gregori Estrada', de Joan Todó.

Entremig dels parlaments, els membres de les Trobades d’Animadors de Cant de Montserrat interpretaran diferents obres musicals del pare Gregori, introduïdes amb diferents fragments del llibre. En aquest llibre, Joan Todó presenta “de la manera més fidedigna” el testimoni del pare Gregori Estrada; tracta d’explicar “la seva vida monàstica, la seva dedicació a l’orgue, l’origen de la iniciativa de les Trobades d'Animadors de Cant i, fins i tot, qui era, què pensava, sobre els esdeveniments d'aquell segle que va viure gairebé tot sencer”.

Cal recordar que el llibre Respirar el segle. Un perfil de Gregori Estrada, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que s'ha presentat també a La Sénia. es presentarà a Tarragona el poper dijous 4 de maig al vespre, al Monestir de Sant Josep i Santa Anna – Carmelites Descalces.

Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans

Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans va néixer a Manresa el 28 d’abril de 1918. Va entrar al noviciat el 30 de juliol de 1933 i va fer la professió simple el 6 d’agost de 1934. La professió solemne la va realitzar al Monestir de Subiaco (Itàlia) el 13 de novembre de 1939 i va ser ordenat sacerdot, a Montserrat, el 10 d’agost de 1941.

Es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat amb els pares Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil, on va aprendre sobretot orgue, violí i violoncel. Paral·lelament a l’entrada al Monestir, l’any 1932, va continuar els estudis d’orgue amb Josep Muset i Ferrer al Conservatori de Música del Liceu. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, que va compaginar amb l’ofici d’organista de la comunitat, suplint el P. Ildefons Pinell. Durant la Guerra Civil, va continuar els estudis eclesiàstics i musicals als monestirs alemanys de Beuron i Maria Laach, i després va fer un curs de teologia al col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma.

En la dècada dels 40 va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull. El 1950 va perfeccionar orgue amb André Marchal i fuga amb Charles Kocchlin, a París. Al Monestir de Montserrat ha tingut una dedicació destacada com a organista i en els treballs sobre el Llibre Vermell de Montserrat, des del punt de vista musicològic i de les danses que conté, i dels Mestres de l’Escolania; al mateix temps, s’ha dedicat també a la composició, sobretot de música religiosa i
litúrgica, en llatí i, després del Concili Vaticà II, en llengua vernacle. Va promoure els tallers d’orgueneria de Collbató i de campanes de Monistrol de Montserrat. Era membre de la Societat Catalana de Musicologia, de la qual en va ser president (1979-1991), filial de l’Institut d’Estudis Catalans: des del 1992 era membre emèrit de la Secció Historicoarqueològica d’aquesta institució.

Ha estat director del cor monàstic de Montserrat i creador i director de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat. Des del 1957 va intervenir en la construcció de tres orgues per Montserrat; i també va aportar els seus coneixements a la construcció del nou orgue de la basílica. Va fer, a més, la planificació del conjunt de les campanes del Monestir. La seva producció musical, discogràfica i d’escrits sobre música és molt nombrosa.