Girona acollirà el setembre la primera beatificació que se celebra al bisbat

(Bisbat de Girona / Religioses de Sant Josep de Girona) La Catedral de Girona serà escenari el proper 5 de setembre de la cerimònia de beatificació de les tres germanes màrtirs de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona. Es tracta d’un acte d’especial significació per les comarques gironines, ja que són les primeres beatificacions que es faran al territori.

Segons s’ha informat en roda de premsa que s'ha fet aquest divendres, la cerimònia solemne estarà presidida pel cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants. També hi estan convidats altres autoritats religioses, com ara tots els bisbes espanyols així com representants d’institucions del Govern i l’Ajuntament de la ciutat.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo ha destacat que "per a la diòcesi de Girona, acollir aquesta beatificació és un goig i un fet històric. Ho és tant per la nostra Església com pel conjunt de la ciutat, a la que l'Institut de Religioses de Sant Josep hi ha estat sempre tant arrelat".

“Ens omple de joia el reconeixement a la honorable tasca de les nostres germanes i volem compartir aquesta immensa satisfacció amb tota la ciutat, on van desenvolupar bona part de la seva labor amb absoluta entrega”, ha manifestat la mare Mª Carmen García, Superiora General de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona.

Els actes d’homenatge a les germanes màrtirs començaran divendres 4 de setembre amb l’acollida oficial dels peregrins al Palau de Congressos de Girona, seguit de la celebració de les vespres solemnes a la Basílica parroquial de Sant Feliu. L’endemà la catedral obrirà les seves portes a les 9.00 i serà a les 11.00 quan s’iniciï la cerimònia de beatificació. Els actes oficials acabaran el 6 de setembre a Gandia (València), on tindrà lloc una missa d’acció de gràcies.

Amb l’objectiu de garantir una organització correcta de tots els actes, serà necessari inscriure’s a la cerimònia de beatificació. Les inscripcions es poden fer fins el 20 d’agost. Els diners recaptats es destinaran en la seva totalitat a entitats que treballen amb els afectats per la persecució religiosa a Síria i per la crisi migratòria del Mediterrani.

Les germanes màrtirs

Les germanes màrtirs que seran beatificades, i que pertanyien a l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, són Fidela Oller (Banyoles, 1869), Facunda Margenat (Girona, 1876), així com Josefa Monrabal (Gandía, 1901). Les tres van oferir testimoni de fidelitat a Jesucrist en ser assassinades per la seva condició de religioses en la persecució religiosa que va tenir lloc al voltant de 1936.

Fidela Oller, la mare bona i prudent, va exercir la seva tasca a localitats gironines com Banyoles, Girona, Olor, Malgrat de Mar, Camprodón i Palamós. Per la seva banda, la germana Josefa Monrabal, destinada a la capital gironina, és recordada per la seva humilitat i elegància en el tracte als malalts. Ambdues van ser martiritzades en el camí de Xeresa (València). La tercera de les màrtirs, la germana Facunda Margenat, que es caracteritzava per la seva caritat, senzillesa i gran personalitat, també a exercir a diversos municipis del Baix Empordà, entre altres, tot i que vivia a Barcelona en el moment del martiri.

L'institut fundat a Girona

Fundat l’any 1870 per la venerable Maria Gay Tibau, l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona (IRSJG) desenvolupa la seva tasca en els àmbits de la salut, l’educació i l’assistència geriàtrica, acompanyant la malaltia, la vellesa i la marginalitat.

Actualment l’Institut està present a tres continents -Europa, Amèrica Llatina i Àfrica-, desenvolupant el llegat de la Fundadora d’”alleugerir el dolor i sembrar la pau” entre els més desfavorits. Així, més de 400 germanes col·laboren en les 54 comunitats repartides arreu del món.

L’obra social de l’Institut té com a finalitat l’atenció en els centres de proximitat europeus així com l’assistència de les necessitats de països i zones d’Àfrica i Amèrica Llatina. Hi destaquen projectes concrets com els centres d’assistència i promoció de la salut a Rubare, Nyarusange, N’kolondom i Bata en territori africà així com a Aguablanca, Arequipa i Lima a Amèrica Llatina. L’acció de l’obra social impacta de forma positiva en més de 200.000 persones anualment.