Giménez es presenta a Lleida com a bisbe de continuïtat

(Jordi Llisterri –CR/Lleida) “Vull continuar, com vosaltres heu fet molt bé aquest últims anys, amb la promoció del laïcat, amb formació i responsabilitat eclesials, com a presència de l’Església en el món de la cultura, l’economia, la política i la justícia”. Aquest és el missatge del nou bisbe de Lleida, Salvador Giménez, que aquest diumenge va entrar oficialment a la diòcesi. Per a Giménez, fins ara “heu actuat molt bé seguint les orientacions del Concili Vaticà II i la reflexió i les indicacions del Concili Provincial Tarraconense”. És a dir, continuar l’etapa del bisbe Joan Piris, que aquest diumenge es va retirar discretament.

La cerimònia d’entrada a la diòcesi de Lleida va començar a les cinc de la tarda a la Catedral. Com és tradició, a la porta el van rebre les autoritats civils, l’alcalde Àngel Ros, el president de la Diputació, Joan Reñé, i el conseller Jordi Ciuraneta. Hi faltava el ministre de l’Interior, Jorge Fernàndez Díaz, que a darrera hora va suspendre la seva presència. Ja a dins del temple, el nunci Renzo Fratini el va presentar als canonges.

Giménez va estar acompanyat d’una munió de bisbes. Tres cardenals: l’arquebisbe de la seva València natal, Antonio Cañizares; el president de la Conferència Episcopal, Ricardo Blázquez; i l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Amb la majoria de bisbes catalans i altres de diòcesis veïnes, una vintena llarga de mitres. A l’altar va estar acompanyat per l’arquebisbe metropolità de Tarragona, Jaume Pujol, pel nunci, i pel seu antecessor a Lleida.

En els primers parlaments, el nunci Fratini li va demanar a Giménez que exercís amb “prudència”, una qualitat molt diplomàtica. El qui ha estat administrador apostòlic, Ramon Prat, li va presentar Lleida com una “Església samaritana”, marcada pel Vaticà II i el Concili Tarraconense.

I l’arquebisbe Pujol li va remarcar que arribava a “una Església amb una llarga tradició conciliar”. I per això va remarcar la vinculació pastoral de Lleida amb la resta de bisbats catalans, parlant de les institucions conjuntes, d’una “Església que pelegrina avui a Catalunya i que continua treballant de manera sinodal”. Pujol és l’únic que va fer referència al moment actual del país i va recordar algunes cites del comunicat dels bisbes catalans davant del 27S.

Servidor de tots

Mig en castellà i mig en català, la primera homilia del bisbe de Lleida va ser una llarga reflexió sobre el servei que ha de fer un bisbe, que sempre “ha de ser el darrer i el servidor de tots”. I concretant en Lleida, va citar diversos col·lectius als qui cal ser els primers a servir: “tots els últims esglaons de la nostra societat”. A més de la referència als immigrants i refugiats, va parlar dels qui “pidolen un ajut”, dels “qui viuen sols o no tenen llar”, de “les famílies trencades o amb desamor”, dels “qui pateixen la violència domèstica”, o “els presos”.

“Des d’ara sóc un membre més d’aquest poble que amb trets específics prega, parla, estima i acull, com ensenya Jesucrist, a totes les persones del món com a germans”. Així es va presentar Giménez a la seva nova diòcesi.

Només al final de l’acte hi va haver aplaudiments que van fer més càlid l’acte. De la mateixa manera que en el moment de saludar un a un tots els fidels que van omplir la Catedral, entre ells un grup procedent de la que fins ara era la seva diòcesi de Menorca.

La col·lecta de missa es va destinar a l’acollida de persones i famílies refugiades que gestionarà la Comissió Diocesana d’Acollida als Refugiats (CoDiAR)