"La germana Isa és un reflex claríssim, transparent, del Déu que és amor"

(Glòria Barrete –CR) "Vaig venir a la seva professió solemne en aquesta mateixa capella fa uns quants anys i avui vinc al seu funeral, quina mort més absurda!", ens explica una assistent al comiat de la germana Isabel Solà mentre ens encaminem cap a l'escola Jesús-Maria del barri de Sant Gervasi de Barcelona. "Recordo que cantava molt bé, tenia una gran veu", prossegueix.

Arribem mitja hora abans de l'hora d'inici i ja no es pot quasi ni accedir. Els laterals de l'església, els passadissos, les entrades, inclús la banda del cor i les escales d'accés de l'edifici són ja plenes de gent. "Sovint penso com és possible que els pobres siguin capaços de convocar tanta gent quan sembla que l'atractiu no és la pobresa?", confessa el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull. Són milers les persones que han vingut a acomiadar-se de la Isa, així és com l'anomenen carinyosament, assassinada a trets el passat divendres als carrers d'Haití, país on residia des de l'any 2008.

"El divendres ens anunciaven una notícia devastadora: la Isa havia estat assassinada a Haití". Primer va ser el desconsol, la ràbia, l'abandonament i el buit. "El sense sentit d'una mort absurda ens va sumir en el dolor més desgarrador", expliquen les seves germanes de congregació. "Sense saber com ni quan, la Isa va començar a volar, la notícia de la seva mort es va fer viral i poc a poc el dolor es va anar tenyint de records de la seva vida. La vida de la Isa va anar brillant en tots els mitjans de comunicació, i sobretot va anar brillant en els nostres cors".

Nombroses mostres de condol

Amb alegria, encara que amb dolor, les germanes de Jesús-Maria afirmen que la Isa, seguidora de Jesús, "com ell i amb ell, va passar fent el bé. Va morir injustament i viu per sempre. La seva vida, la seva entrega, el seu amor, no es perd, es transforma. I això és el que avui volem celebrar". Començava així la cerimònia de comiat i agraïment per tantes mostres de condol rebudes, des de polítics, a congregacions, passant per bisbes i arribant a la Casa Reial.

"Siguem realistes: costa perdonar quan hem estat objectes d'una injustícia", ha explicat Taltavull durant l'homilia. La Isa l'ha viscut en la seva persona. "En el nostre cor de cristians s'entrecreuen sentiments d'injustícia i misericòrdia, però no estan en contradicció, deixem que l'amor ens inundi i ompli el nostre cor en aquesta celebració", ha demanat el bisbe auxiliar.

Una vida d'entrega màxima

Les Benaurances han estat el text central de l'Eucaristia de comiat. Diu Jesús que qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, i qui la perdi per mi, diu ell, aquell la salvarà. "Cadascú de nosaltres sap per quina alternativa opta i és a partir d'aquí que s'organitza la nostra vida, des de l'egoisme o des de la generositat, des de l'amor", ha recordat el bisbe. "La Isa sabia dels riscos de la missió que havia acceptat, especialment a Port-au-Prince, i no va pensar en salvar la seva vida, creient només en ella, sinó entregar-la pel bé dels més desfavorits, dels més pobres".

En la germana Isa, ha afirmat Taltavull, es compleixen les preferències de Jesús. "Les benaurances que acabem d'escoltar, qui se les creu? feliços els pobres, els misericordiosos, aquells que treballen per la pau". Jesús diu: si us passa això, estigueu alegres, contents, perquè la recompensa no és aquí, està al Regne. "La germana Isa és un reflex claríssim, transparent, del Déu que és amor", ha sintetitzat el bisbe.

Escoltant el seu testimoni queda clar que l'acció de la Isa és més que el valor d'una obra de misericòrdia, ja que les obres de misericòrdia, ha explicat Taltavull, "ens situen davant del pobre sense entrar de ple en la situació dramàtica". La Isa, en canvi, ho ha fet visible estant setmanes al carrer, amb ells, "llavors la paraula solidaritat adquireix tot el seu significat". Per a Taltavull parlar de solidaritat és sinònim de parlar d'amor sòlid, fort, ferm, que no claudica quan apareixen les dificultats.

Tocant la carn de Crist

"Ella a la solidaritat hi ha afegit la paraula educació". Amb l'educació s'arriba al desenvolupament, per això la seva passió per l'escola i els centres de formació. "Ens ha deixat aquesta herència". Però per sobre de tot, ha anunciat el bisbe, hi ha la raó que fonamenta tota aquesta entrega: "L'encontre amb Jesús, la identificació plena amb ell. Quan la Isa es posa al costat dels pobres està tocant la carn de Crist amb ells, troba Crist encarnat en els pobres".

"Davant de l'assassinat de la Isa pensem: què li passa al cor humà que és capaç de matar per aconseguir el que és superflu?", ha preguntat Taltavull. El papa Francesc ja ho denunciava, "vivim una situació de pobresa col·lectiva, que és la gran inseguretat, vulnerabilitat que tenim tots i apareix de forma alarmant a l'actualitat".

Com anunciar el Déu de la misericòrdia en situacions com aquestes que fan patir el cor? "El testimoni de la Isa constitueix aquest anunci, impregnat de passió per la dignitat de la persona humana, per entregar la seva vida generosa, discreta i anònima i sempre amb un somriure".

Una mort que dóna vida

I fins a quin punt la mort de la Isa ens implica a tots? "Seré capaç de convertir-me jo una mica més? seré capaç d'obrir-li el meu cor a l'amor perquè es desbordi cap als altres?", ha preguntat el bisbe auxiliar.

"Amb la mort de la Isa, una persona entregada als pobres i a la seva causa vivim, deixeu-m'ho dir així, el reconeixement d'una dona màrtir, que comença a donar fruit en moltes persones". "Quantes pròtesis materials i espirituals no haurà col·locat la Isabel?" La Isa ha mort al carrer, entre la gent, "màrtir de l'amor, de la solidaritat, de l'educació, del desenvolupament, encarnada com Jesús enmig dels pobres", ha conclòs Sebastià Taltavull.

La cerimònia que ha estat plena d'emotivitat i d'acció de gràcies per la vida generosa de la Isabel Solà ha comptat amb l'assistència de la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, del Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, de la Mare General de la congregació de Jesús-Maria, Mónica Joseph, i del president de la Unió de Religiosos de Catalunya, Màxim Muñoz, entre d'altres.