(Fundació Joan Maragall) Els dies 25 i 26 de novembre la Fundació Joan Maragall organitza el Simposi Estat i religions i la seva relació en les democràcies pluralistes actuals, en col·laboració amb el Palau Macaya de Barcelona de l'Obra Social "la Caixa".
Les tres sessions de debat tractaran de "Cap a una societat postsecular?" amb Camil Ungureanu (UPF), Detlef Pollack (U. Münster) i M. del Mar Griera (UAB); "Discriminació i acomodació de les minories religioses", amb Jaume Flaquer (FTC), María Elósegui Itxaso (U. Zaragoza) i Javier Martínez-Torrón (U. Complutense); i "Democràcia i fet religiós. Els models de laïcitat". Amb Daniel Gamper (UAB), Christian Jopke (U. Bern) i Alessandro Ferrara (U. di Roma “Tor Vergata”).
Amb aquest Simposi, la Fundació Joan Maragall i el Palau Macaya es proposen incentivar el debat i la reflexió sobre els reptes que planteja avui l’eclosió del pluralisme religiós en les societats democràtiques actuals. Ens trobem davant d’un nou repte per a la governabilitat que cal analitzar des de diverses disciplines, d’aquí que la plataforma de debat que oferim inclogui filòsofs, sociòlegs, politòlegs i juristes.
Quin paper li correspon a la religió en les societats europees contemporànies? La teoria de la secularització s’ha demostrat incomplerta, d’aquí que convingui ara diagnosticar de bell nou el grau de vitalitat de les creences religioses així com les diferents formes que aquestes estan adoptant.
El compromís d’Europa amb la llibertat de consciència i religiosa imposa noves obligacions a les institucions polítiques i jurídiques, nacionals i internacionals. Les minories religioses, majoritàriament procedents de la immigració, manifesten de manera insòlita els inevitables biaixos que es produeixen en les lleis i en el funcionament administratiu. És oportú, doncs, reflexionar sobre la discriminació i els límits de l’acomodació perquè siguin raonables a les exigències derivades de les creences religioses. No es pot obviar en aquest context la dificultat de conjuminar els valors d’universalitat als que aspiren els sistemes liberals amb l’acomodació de les minories culturals i religioses.
La gestió de la diversitat religiosa no té només un vessant jurídic. La pròpia estructura política dels Estats europeus té incidència en el reconeixement d’aquesta diversitat. D’aquí que convingui estudiar de quina manera les diverses versions de la laïcitat mostren una major sensibilitat pel fet religiós i quin és el tractament que mereixen les minories en els diversos contextos sociopolítics.
Les sessions han estat organitzades pels professors Miquel Calsina (URL i patró de la FJM) i Daniel Gamper (UAB).
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.