(Fundació Joan Maragall) L’últim monogràfic de l’any 2016 de la revista Qüestions de Vida Cristiana vol oferir, tal com reflecteix la seva editorial, “una petita constel·lació d’homes i dones de pensament, compromesos amb el seu temps i que, nodrits per la fe cristiana, van ser testimonis vius d’una intel·lectualitat audaç i crítica”.
En els temps actuals, caracteritzats per una profunda crisi del rol i del paper de l’intel·lectual en el món, Qüestions de Vida Cristiana ha cregut més necessari que mai posar en relleu el paper que han jugat alguns homes i dones en la configuració de l’imaginari col·lectiu.
El monogràfic 256 de la revista vol reivindicar la memòria de la gran intel·lectualitat catòlica del segle XX. Amb massa freqüència, es considera l’opció cristiana com un pur emotivisme desproveït de raó, com una debilitat del pensament o, fins i tot, com una abdicació de la tasca de pensar i, en canvi, quan es llegeixen aquestes figures senyeres de la intel·lectualitat catòlica, s’observa que la fe va ser, per a ells, un estímul per pensar, per actuar, per militar en diferents causes nobles.
En aquest volum s’han presentat alguns exemples de referència, com G.K. Chesterton, X. Zubiri, Edith Stein o Joan Sales, entre d’altres, que pertanyen a tradicions filosòfiques i teològiques diferents. Són exemples de pluralitat inherent a l’opció cristiana i de com aquesta opció, lluny de segrestar el pensament i la llibertat, dona lloc a l’exercici de pensar.
Aquesta reivindicació de la intel·lectualitat catòlica té voluntat de continuïtat en el II Congrés de Qüestions de Vida Cristiana, que la Fundació Joan Maragall organitza la pròxima primavera. El primer congrés, l'any 2015, es va dedicar al tema 'Retrobar l'ànima d'Europa' i va comptar amb la participació del professor portuguès Gabriel Magalhães.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.