"El frare sóc jo. Deixeu els altres"

(Bisbat Urgell) L’església parroquial de Sant Jaume de Montclar d’Urgell, a Agramunt, va acollir aquest dissabte l’Eucaristia d’acció de gràcies de la diòcesi d’Urgell per la beatificació del màrtir Agustí de Montclar, prevere caputxí. Va néixer el 1907 a Montclar d’Urgell i va morir màrtir a Barcelona el 12 d’agost de 1936. Amb 25 companys de martiri va ser beatificat el passat 21 d'octubre a la catedral de Barcelona. Hi van assistir una gran quantitat de fidels que ompliren el temple parroquial, entre ells, familiars directes del nou Beat i els Alcaldes d’Agramunt i pedani de Montclar d’Urgell.

L’Eucaristia es va iniciar amb la processó d’entrada que va encapçalar l’arqueta que contenia les relíquies dels beats Agustí de Montclar, Frederic de Berga i dels seus companys de martiri, portada pels Pares Caputxins i dipositada sobre l’altar, al costat, d’un quadre commemoratiu del Beat Agustí de Montclar que l'arquebisbe Joan-Enric Vives ha regalat a la parròquia de Sant Jaume.

A seva homilia, l'arquebisbe d'Urgell va subratllà com fra Agustí, a l’edat dels 29 anys, va donar un gran testimoni de fe en Jesucrist: quan els milicians van agafar els tres homes que hi havia a la casa on el pare Agustí s’havia refugiat i demanaven qui era el frare, ell, mogut pel seu amor a Jesucrist i amb la força de l’Esperit Sant, digué amb convicció: "El frare sóc jo. Deixeu el altres". L’arquebisbe va animar els fidels a tenir el mateix coratge que el nou beat ja que a la vida a vegades cal “donar un pas endavant” per la fe i per defensar-la davant els atacs i els ultratges, així com per treballar per l’amor, la pau i la justícia i promoure els valors que el Senyor, l’Únic Jutge just, ens va mostrar.

Vives també va recordar que l’Advent és temps d’espera de la vinguda de Jesucrist, tant pel que fa al seu naixement com a la seva vinguda definitiva, al final de la història, quan cadascú de nosaltres haurà de donar compte a Déu de la seva pròpia vida i s’establirà la justícia justa que els pobres i els qui han sofert reclamen. I va animar els fidels de Montclar a sentir-se orgullosos pel seu nou intercessor ja que a partir d’ara el nom del poble de Montclar serà conegut arreu per tots aquells que s’encomanaran al beat Agustí de Montclar i als seus companys de martiri, i exhortà els fidels a pregar al nou beat i als seus companys de martiri demanant-los ajuda i imitant la seva fe generosa.

Les pregàries dels fidels foren introduïdes per una familiar directa del pare Agustí i es pregà per les necessitats de tota l’Església i per les vocacions a la vida sacerdotal, consagrada i laïcal.

A més de l’arquebisbe Vives, van concelebraran un grup de pares caputxins encapçalats pel Ministre Provincial, fra Gil Parés; el vicepostulador de la Causa, fra Pere Cardona; i el secretari provincial, fra Jesús Romero; així com, entre altres preveres, Llorenç Utgés, familiar directe del pare Agustí de Montclar que era cosí germà de la seva mare. També hi prengueren part els seminaristes de la diòcesi i els caputxins qui es preparen en el noviciat d’Arenys de Mar per esdevenir religiosos.

Al final de l’eucaristia el ministre provincial va agrair la deferència que la diòcesi d’Urgell ha volgut tenir amb l’Orde celebrant aquesta acció de gràcies i va recordar als fidels de Montclar com els carrers i places que l’infant i jove Josep Alsina Casas va trepitjar, van ser trepitjats per un que esdevindria beat: Fra Agustí de Montclar.

L’Eucaristia va finalitzar amb el cant dels goigs a llaor dels nous beats on s’estrenaren dues noves estrofes que fan referència ben concretament a la població de Montclar i a la figura del nou beat, i que van ser cantats per tots els fidels mentre es veneraren les relíquies dels Beats.

Un petit piscolabis ofert per l’Ajuntament de Montclar va tancar la jornada festiva.

Beat Agustí de Montclar, prevere caputxí màrtir

Fra Agustí de Montclar (Josep Alsina Casas) va néixer el dia 8 de desembre de 1907 a Montclar, bisbat i província de Lleida en aquell moment, i actualment bisbat d’Urgell. Era el setè de deu germans. Estudià les primeres lletres a l'escola del poble. Als 11 anys va entrar al Seminari diocesà de Lleida, i mogut per l'exemple del seu germà i altres nois del poble que estudiaven al Seminari menor caputxí d'Igualada es va determinar a entrar-hi. Va ser admès l'octubre de 1923 i el 13 de juliol de 1924 va vestir l'hàbit caputxí a Manresa prenent el nom de fra Agustí de Montclar. Va estudiar a Olot i a Sarrià, Barcelona. El 9 de desembre de 1928 va emeter els vots solemnes, i el 20 de febrer de 1932 va rebre l’ordenació sacerdotal a Barcelona.

Va ser professor de filosofia i al Capítol de 1936 va ser nomenat Secretari provincial. Va ser secretari del pare Miquel d’Esplugues i tenia un gran interès i sensibilitat per la literatura i la poesia. També era un bon predicador. Va viure de prop i amb intensitat el començament de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

El 1936, en esclatar la persecució religiosa, va haver d'abandonar el convent i el 12 d'agost els milicians el va descobrir al domicili on havia estat acollit. El pare Agustí va confessar amb decisió: "El frare que busqueu sóc jo. Deixeu el altres". Eren les 3 de la tarda del 12 d'agost de 1936. El pare Agustí havia manifestat que estava disposat a donar la vida per la seva condició de sacerdot i religiós. Poc després era assassinat a Pedralbes en el lloc conegut com "Els Garrofers". Abans de ser afusellat va demanar als botxins que el deixessin preparar-se. Li ho van concedir, però com que la cosa s'allargava, un dels milicians va perdre la paciència, li va disparar i va caure mort a l'acte. El cadàver va entrar a l'Hospital Clínic a les 8 del matí del dia 13. Va ser beatificat a Barcelona amb altres 25 frares caputxins màrtirs el 21 de novembre de 2015.