Francesc Vendrell, un forjador de pau Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull

(Universitat Ramon Llull) Aquest migdia Francesc Vendrell i Vendrell ha estat investit doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (URL), a proposta de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (FCRI) Blanquerna-URL. El diplomàtic català ha estat subsecretari general de les Nacions Unides, enviat especial de l’ONU i de la UE en diferents conflictes al món, i que ara és professor a la School of Advanced International Studies de la Universitat John Hopkins a Bologna.

Josep Maria Carbonell, degà de la FCRI Blanquerna-URL i padrí de Vendrell, s’ha referit a Vendrell com a “català universal” i s’ha remuntat al segle XIII per situar la seva figura en una tradició diplomàtica catalana: “Són molts els nostres conciutadans que en el camps de les arts, les ciències i les lletres s’han guanyat un reconeixement ampli, de ressò internacional”. (...)

“Vendrell és un d’aquests catalans universals i representa, de veritat, sense artifici i sense que hàgim de recórrer a la hipèrbole, la vocació d’un tarannà secular que posa en primer terme les virtuts associades a la contenció i la sobrietat, la recerca de l’acord i l’entesa com a valor primordial de les relacions entre els éssers humans i les seves organitzacions, des dels grups representatius de totes les condicions fins als mateixos estats”.

Carbonell ha definit Vendrell com una persona activa, compromesa amb la contemporaneïtat, que ha mantingut sempre amb dignitat el respecte pel seu país; amb una formació molt sòlida i una carrera professional molt intensa, basada en la dedicació i l’aprenentatge; com un assessor valuós dediversos organismes que confien en la seva opinió; i també com un alt diplomàtic forjador de la pau amb gran disposició per al diàleg, que ha aconseguit moltes fites al llarg de la seva carrera en la mediació de conflictes, amb una aportació destacada en dues matèries d’interès tant humà com universal: elsDrets Humans i els processos de democratització.

Abordar les causes dels conflictes durant la seva resolució

La llarga trajectòria en la docència de Vendrell ha quedat palesa amb la seva pedagògica intervenció que s’ha centrat en exposar les categories de conflictes, en alguns dels quals ha intervingut personalment. El tipus de conflicte amb el qual s’ha esplaiat més, donat el context actual que viu Catalunya, han estat els que el mateix diplomàtic ha classificat com “els conflictes per demandes de control polític d’un territori comprès dins d’un estat existent o demanda d’autodeterminació per part dels habitants d’un territori específic de l’estat”.

Vendrell ha explicat que hi ha dos punts vitals per resoldre conflictes: “la convicció per part de les parts en conflicte de que no poden resoldre els conflictes militarment, i el segon bon moment és quan hi ha una finestra d’oportunitat i s’utilitza durant un cert temps”. “Jo crec amb tota franquesa que Catalunya i el País Basc no haguessin tingut el grau d’autonomia que varen tenir cap a l’any 77-78 si no s’hagués utilitzat la finestra d’oportunitat que va ocórrer amb el canvi de regim del franquisme a la democràcia”, ha reconegut Vendrell.

El dret internacional és neutre en casos d’independència

“El dret internacional no diu res sobre la qüestió de l’autodeterminació. Està recollit a l’article primer, com un principi, però no com un dret a la Carta de les Nacions Unides. De manera excepcional, amb el pas del temps, les Nacions Unides han reconegut el dret d’autodeterminació als pobles que habiten un territori no autònom (TNA), i això és així perquè el dret internacional ha evolucionat des de l’aprovació de la Carta”.

El diplomàtic ha explicat que en els darrers anys s’han creat nous estats que ho han acabat sent per diferents motius, “ara bé, el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha dit clarament que el dret internacional no preveu cap norma que prohibeixi les demandes de secessió de cap territori, en definitiva, el dret internacional és neutre en casos d’independència o demanada d’autodeterminació”.

“Així doncs, en els darrers 70 anys hem estat testimonis de la generació d’un conjunt de nous estats sense precedents però han vingut acompanyats d’una rigidesa a l’hora d’acceptar els canvis a les fronteres territorials dels estats existents o fins i tot de les colònies”, ha dit Vendrell.

“Hi ha una obsessió per mantenir les fronteres d’estats i de petites colònies, que va quedar plasmada per la unió africana. I ha estat estesa també quan es va dissoldre Iugoslàvia i la Unió Soviètica”.

“Aquest és l’estat actual de la qüestió, tant si el considerem satisfactori com si no, però ens hem de formular aquesta pregunta: com representa que han de reaccionar les democràcies, sobretot a Europa, dins de la Unió Europea, quan els toca fer front a demandes d’entitats existents dins del seu territori que volen alterar el seu estat existent?”. Vendrell ha afegit que hi ha uns quants exemples, alguns de molt recents com el del govern del Regne Unit i Escòcia.

“A Espanya som una democràcia relativament jove i òbviament no estem tan desenvolupats com altres, per exemple, encara no tenim la independència del poder judicial que deixa molt de desitjar, però jo em pregunto si és legítim no accedir ni tan sols a dialogar quan una entitat, que forma part integral d’un estat, demana el dret a decidir?. És legítim denegar als habitants d’aquesta entitat, que parlen un idioma diferent, que el seu estatut intern no pugui proclamar-se nació, encara que no estigui demanant la secessió? Al Regne Unit, a ningú se li ha ocorregut denegar que Gales, Irlanda i Escòcia són nacions. I jo em pregunto fins a quin punt no hi ha una obligació moral d’assentar-se amb l’altre part, i cercar una solució pacífica i no simplement tancar la porta a qualsevol diàleg”.

La trajectòria de la FCRI Blanquerna-URL

Finalment, Josep Maria Garrell, rector de la URL, ha recordat que aquest és el segon Honoris Causa que la Universitat atorga a proposta de la FCRI Blanquerna-URL. “Si bé el primer atorgat ara fa deu anys va ser a un gegant del periodisme, Ryszard Kapuscinski; ara és a una altra personalitat gegantina en l’àmbit de les relacions internacionals. No és casualitat que aquestes dues propostes s’arrelin en les dues banderes que la Facultat té en el seu nom: la comunicació i les relacions internacionals. En aquest sentit Garrell ha recordat que la FCRI Blanquerna-URL “va ser pionera oferint el primer grau en relacions internacionals a Catalunya, i el primer de l’Estat que s’oferia en anglès i en una llengua cooficial”.