Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) “Crec que arribarem a port”. Així respon Dario E. Viganò, el màxim responsable de la comunicació de la Santa Seu, la pregunta sobre si el papa també desembarcarà a Facebook. Una possibilitat més clara des que el mes d'agost Francesc va rebre Mark Zuckerberg, el fundador d'aquesta xarxa social. I després de l'èxit del papa Francesc a altres xarxes socials com Twitter –30 milions de seguidors– o a Instragram.

Dario E. Viganò va fer la setmana passada una visita fugaç a Barcelona per presentar la versió en castellà del seu llibre Fidelidad es cambio. La comunicación de Francisco contada de cerca, sobre les claus del papa en aquest àmbit. En una breu trobada amb periodistes catalans explicava la manera com des de la Secretaria de la Comunicació gestionen la presència del papa a les xarxes socials.

El prefecte de Comunicació assegura que des de la Santa Seu “estem parlant amb Facebook, tenim algunes exigències i estem negociant”. El principal escull que es plantegen és que “per nosaltres és impossible gestionar un compte oficial del papa realment interactiu: necessitaríem 700 persones dedicades a això 24 hores al dia i és impensable”.

Per tant, amb alguna limitació, la presència del papa al Facebook sembla assegurada. I l'interès de Facebook perquè hi sigui, també.

La presència a Twitter i a Instagram ja ha generat la necessitat de gestionar les respostes dels usuaris. Tot i que no s'estableix un diàleg directe del papa, Francesc rep una selecció dels comentaris i peticions que li arriben a través d'aquestes xarxes socials. Igualment Viganò insisteix en la importància que el continguts textuals de les piulades que fa Francesc a Twitter estiguin aprovades personalment pel papa: “Ha de ser ell mateix qui parla, que sigui ell qui vol dir exactament el que diu”.

La Santa Seu també gestiona la presència a les xarxes socials atenent a la singularitat de cada mitjà. Per exemple, plantegen Instagram com “un àlbum de família, un recull personal de la relació del papa amb la gent”. En canvi a Twitter o en els vídeos de Francesc a YouTube té més pes la paraula directa del papa. Per això, la presència a Facebook s'està estudiant detingudament, per respondre a un espai amb les seves pròpies dinàmiques.

Viganò té clar que la presència en cada xarxa social “és complementaria, no idèntica”. Per molt que el mòbil sigui un espai de “convergència digital” cada xarxa té la seva singularitat.

“Quedar-se fora dels mèdia és quedar-se fora de la societat”

Aquest sacerdot de Milà –ordenat pel cardenal Martini– dirigeix tots els organismes comunicatius del Vaticà des del juny de l'any passat. L'encàrrec principal que ha rebut és racionalitzar i integrar els diversos mitjans de comunicació de la Santa Seu: Radio Vaticana, L'Osservatore Romano, el Centre Televisiu, les diverses webs informatives i canals digitals, la Tipografia Vaticana...  “Estem en un moment central i molt delicat”, explica Viganò. I anuncia que esperen per Pasqua poder posar en marxar un nou portal multimèdia que englobi la producció de tots aquests mitjans.

“Es tracta que la notícia ja neixi pensada en format multimèdia” i que tots els periodistes, siguin del mitjà que siguin, pugui preparar una peça per l'edició en paper, més breu per a internet, una crònica radiofònica per a la ràdio, o una notícia en vídeo. Així, els esforços dels primers mesos ha estat en inversió tecnològica per fer possible aquesta convergència però sobretot en la formació del personal que treballa en aquests mitjans: “Per a nosaltres el que és central és la qualitat professional de les persones que tenim”.

La reforma hauria també d'estalviar i racionalitzar els recursos econòmics que es dediquen a la comunicació. Sobretot, perquè no es pot “donar la mateixa prioritat a l'ajuda a un família que passa necessitats, que a una nova sala de control televisiu". Però alhora el Vaticà sap que “avui no podem pensar en no invertir en mitjans, perquè els mitjans formen un teixit social que creen una mentalitat”.

Per a Viganò, avui “quedar-se fora dels mèdia és quedar-se fora de la societat”. I per això cal arriscar-se: “La comunicació és risc, però no hem de tenir por. Si m'arrisco a no comunicar, la certesa que tinc és que ningú no m'escoltarà”.

Francesc guia les càmeres

Viganò va ser nomenat director del Centre Televisiu Vaticà poques setmanes abans de la renúncia de Benet XVI. Expert en cinema, va ser el responsable d'explicar a través de les imatges la primera transició contemporània a la Santa Seu amb un papa emèrit.

Ell va idear el seguiment cinematogràfic del sortida de Benet XVI en helicòpter des del Vaticà. En el llibre explica els episodis del relleu pontifici i com els mitjans de Santa Seu han anat relatant de manera audiovisual la novetat del papa Francesc. La seva màxima obsessió és que des de qualsevol racó del món i des de casa, tothom pugui seguir el papa Francesc “com si estigués allà”.

El papa Francesc és de l'època “tipogràfica” i des dels anys 90 es va imposar no mirar la televisió perquè l'atabalava. És un tema que com a arquebisbe a Buenos Aires tampoc li havia interessat gaire, “però coneix el seu potencial”.

El papa no actua ni es mou seguint consells d'estratègia mediàtica, defensa el seu màxim responsable de comunicació en el llibre: “Són els seus mateixos gestos els qui guien les càmeres”, moltes vegades trencant allò planificat. Remarca que fins i tot un anticlerical declarat com Dario Fo ho reconeixia: “Francesc no actua, té una absoluta naturalitat, i això és el que m'ha sorprès i m'ha enamorat d'aquest home”.

Obert al canvi i a les crítiques

Fidelidad es cambio també revela alguns detalls que només poden conèixer les persones més properes al papa. Viganò va ser un dels primers en saber que Bergoglio era el nou papa perquè les càmeres del Centre Televisiu Vaticà van començar a seguir-lo just quan es van obrir les portes de la Capella Sixtina, gairebé una hora abans que s'anunciés Urbi et Orbi a la Plaça de Sant Pere.

També explica la manera de fer del papa la seva reacció davant d'un article demolidor publicat al diari italià Il Foglio. Francesc va agafar el telèfon i va trucar un dels periodistes que signava la notícia. Li va dir que comprenia les crítiques i que per a ell era important rebre-les. Altres polèmiques mediàtiques Francesc també les ha tancat amb una trucada al protagonista de les crítiques. Res de bronques o de fer veure que plou. I en alguna de les rodes de premsa que fa en els viatges pontificis no ha tingut cap problema en reconèixer als periodistes que en algun tema no tenia resposta o que la pregunta li serviria per replantejar-se la seva postura.

Una actitud que va més enllà de la comunicació perquè mostra que “dins de l'Església es poden expressar opinions diferents a la del papa sense que això provoqui necessariament un enfrontament entre enemics, ni que es disparin immediatament les excomunions”. Pel mateix motiu, Francesc també ha criticat durament les murmuracions i les xafarderies. Perquè es fan a l'esquena dels interessats, anònimament i per fer mal.  

Són algunes pinzellades de la “comunicació paradoxal” del papa que descriu Dario Viganò. Per això va escollir pel títol la paradoxa que “la fidelitat és canvi”. Perquè “si s'és fidel a l'Evangeli, no es té por de canviar”. Ni, segons explica, tampoc tens por que la gent et digui què pensa. Encara que siguis el papa.