×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Gian Francesco Romano –Salesians) La seua experiència personal amb els Salesians i amb la Família Salesiana, la creativitat i el sentit pràctic de Don Bosco i els seus fills espirituals, la figura de Maria Auxiliadora, l'amor a l'Eucaristia i a l'Església; l'alegria salesiana, la bondat , l'educació a la bellesa, el paper de la dona, l'experiència missionera ... Són tots temes tocats pel Papa Francesc en el seu discurs improvisat en la basílica de Maria Auxiliadora aquest diumenge, en el que bé pot ser considerada una vertadera "catequesis salesiana".

El diàleg es va obrir amb un emocionant discurs del rector Major, Ángel Fernández Artime, qui en les seues paraules va recordar com Don Bosco havia "començat tot amb un Ave Maria, sota la forma d'un oratori" i explicant que el seu "secret" estava a "acceptar la vida com una missió entre els joves, donada per Déu" amb la certesa que "Déu vol la salvació de tots els joves, començant pels més vulnerables i que es trobaven exposats al perill humà i religiós".

Citant l'exemple del fundador, el rector major ha renovat el compromís de la Família Salesiana a treballar pels joves, especialment els més necessitats, en un esperit de servei a l'Església i en fidelitat al Papa; i una mica de broma també va assegurar al Papa el compromís en la Patagonia –en referència a la recomanació que el Sant Pare havia deixat als Salesians en la reunió amb els participants en el Capítol General 27, de març de 2014.

Va ser llavors el torn del Papa, qui immediatament va deixar el discurs oficial de costat per a parlar més espontàniament. A l'inici va recordar amb simpatia la seua primera trobada amb el rector major fruit d'una peregrinació de la joventut a la Verge de Luján, quan ell era arquebisbe de Buenos Aires i don Ángel inspector salesià. "Est és el gallec que va arribar per a manar-nos!" acudit que s'explicava en aqueix temps, bromege. Però més enllà de la frase, el pontífex va dir haver apreciat "la seua humilitat i el seu servei."

El Papa va recalcar nombrosos i conegudes motius que l'uneixen a l'espiritualitat i a la Família Salesiana: la figura d'Enrico Pozzoli, essencial per a ell i per als seus pares; la passió esportiva del Sant Lorenzo d'Almagro ("equip amb els colors de la Verge, i format per xics del carrer"), obra del salesià Lorenzo Massa; i en particular l'últim any en l'Institut Salesià de Ramos Mejía, on va dir que havia après "a estimar a la Verge", on es va formar "a la bellesa, l'amor, i l'afectivitat", segons l'estil que el mateix Don Bosco utilitzava amb els seus xics, après de l'amor de Mamà Margarita. "Estic molt agraït a la Família Salesiana pel que ha fet en la meua vida", va resumir.

Parlant de Mamà Margarita ("sense ella no es pot entendre a Don Bosco"), el sant pare va parlar sobre el paper de les dones i els models educatius femenins que s'haurien de proposar a les joves, les alumnes dels Salesians i de les Filles de Maria Auxiliadora. No funcionalisme dels rols, sinó una educació d'acord amb models fidedignes de les dones que saben estimar, va ser la resposta del Papa als que demanen nomenaments femenins en els llocs de comandament de la cúria.

El papa Francesc també va parlar de l'actualitat i, establint una comparació amb l'era de Don Bosco, va observar que "avui dia moltes coses han canviat, però la situació dels joves és més o menys el mateixa." Per a açò, va exclamar, "el carisma és una realitat molt gran" i ha demanat prendre decisions valentes per part dels Salesians, com a Don Bosco va saber prendre riscos així  els salesianos han de saber com ser pràctics", el salesià és concret: veu el problema, pensa en el que ha de realitzar i presa en les seues mans la situació".

De la visió salesiana ha elogiat dos aspectes: l'atenció a la formació professional, sobretot avui, enfront de la xacra de la desocupació dels joves, la qual cosa porta a requerir "una educació adequada a la crisi"; i l'aspecte missioner” testimoniat per tants homes i dones que han dedicat la seua vida a la evangelització de les persones -incloent els de la Patagonia.

Després de creuar lentament la nau central de la Basílica, saludant amb afecte a els qui trobava en el seu pas, va anar després acomiadat pels fidels presents en la plaça, convidant-los a estar sempre alegres i -com de costum- a orar per ell.