(Escola Cristiana) “L’educació ha de ser humanament inclusiva i cal lluitar contra la selectivitat humana que separa i allunya les persones entre sí”. En un missatge a les institucions catòliques d’educació i als educadors que en formen part, el papa Francesc ha insistit recentment que “cal fugir d’una educació massa selectiva i elitista perquè el dret a l’educació ha de ser per a tots, sense cap mena d’exclusions, ni per raó dels recursos ni dels talents personals”.
El papa també ha animat a cercar nous models educatius i a arriscar, tant a les institucions com als educadors, perquè “un educador que no sap prendre riscos racionals, no sap educar”, ha afirmat en l’encontre mantingut amb els participants en la sessió de cloenda del Congrés mundial sobre l’educació catòlica, 'Educació avui i demà. Una passió que es renova', celebrat fins dissabte a Roma.
“Acompanyin vers la transcendència, però no facin proselitisme”
En la seva al·locució en forma de col·loqui, i en resposta a la primera pregunta sobre la identitat catòlica en l’educació, Francesc va recordar que allò que permet de qualificar de cristianes determinades institucions educatives és assumir que “educar és introduir a la totalitat de la humanitat, a la totalitat del que significa ser persona”, i per això va demanar a aquestes institucions que “acompanyin tota realitat humana vers la transcendència, però no facin mai proselitisme”.
Francesc va insistir en la necessitat de recuperar la humanitat en el seu ple sentit com a part fonamental de la identitat cristiana. “No endebades, els catòlics professem que Déu és va fer home! L’educació catòlica ha d’acompanyar totes les realitats humanes, però ajudar a obrir-se també a la dimensió de transcendència, que és la que permet copsar la totalitat del que és humà”.
Per a Francesc, el risc és el tancament davant la transcendència i cal progressar en els valors humans que han de permetre posar-hi la llavor cristiana, però cal anar més enllà “preparant el cors per tal que el Senyor es manifesti en la totalitat de la humanitat, perquè tot tancament és inútil per a l’educació”.
De la ruptura del pacte educatiu a les obres de misericòrdia
El Papa també va emfasitzar en la ruptura del “pacte educatiu” que s’ha produït a molt nivells. Entre família i escola, entre Estat i família... Un pacte trencat que és “un dels riscos del moment educatiu actual i que caldria recompondre, superant les visions positivistes i merament utilitaristes que han empobrit l’educació”.
Bergoglio va animar els educadors catòlics a refer un pacte de caràcter solidari per recuperar la dimensió col·lectiva de l’educació. També a renovar-se i saber utilitzar vies informals d’educació, com ara l’esport o la cultura, perquè l’educació no oblidi mai la triple dimensió del cap (aprendre a pensar), del cor (ajudar a sentir) i les mans (acompanyar en el fer).
Va acabar el seu missatge tot recordant la proximitat de l’inici de l’Any de la Misericòrdia i la necessitat de no aixecar murs davant les pors i les inseguretats. Alhora, va convidar tothom a repensar les 14 obres de misericòrdia, plantejant el repte que l’educació les faci seves i tenint ben present que educar és estimar i que les obres de misericòrdia són obres d’amor.
Educació avui i demà, una passió que es renova
El congrés mundial sobre l’educació catòlica es va celebrar a Roma del 18 al 21 de novembre, organitzat per la Congregació per a l'Educació Catòlica de la Santa Seu, per tal de rellançar el compromís de l'església en el camp educatiu amb motiu del cinquantè aniversari de la declaració conciliar Gravissimum Educationis i el vint-i-cinquè de la Constitució apostòlica Ex Corde Ecclesiae, sobre la universitat catòlica.
En l'organització, també hi van col·laborar la OIEC (Oficina Internacional de l'Educació Catòlica), la FIUC (Federació Internacional d’Universitats Catòlics) i la Comissió d'Educació de les Superiores i Superiors majors amb seu a Roma.
En el transcurs de les jornades, amb sessions plenàries i d’altres diversificades, es va abordar la identitat i missió de l’escola i la universitat catòlica, insistint en la intima relació que mantenen (de la mateixa identitat cristiana ja brolla la missió d’evangelitzar educant i la missió evangelitzadora no es pot assolir sense una identitat clara i viscuda), dels subjectes (religiosos o laics, creients i no creients) involucrats en les institucions educatives (alumnes, docents, personal...) i de l’atenció que requereixen, de la formació dels formadors (tant pel que fa a la seva capacitació tècnica, com en el seu creixement en la fe) i dels grans reptes o desafiaments als quals cal donar resposta avui.
Presència catalana en el Congrés
Entre els ponents del sector escoles, va destacar la presència de la M. Montserrat del Pozo Roselló, directora durant molt anys del Col·legi Montserrat de Barcelona i actualment superiora general de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, que va fer una intervenció amb orientacions i estratègies sobre els canvis i millores que han de fer les escoles catòliques per respondre millor als reptes d’avui i de demà. La seva ponència va ser una de les més valorades i la que va rebre més i més unànimes aplaudiments a la sala. En l’apartat de testimonis, també hi van participar els representants de Jesuïtes Educació per compartir l’experiència de l’Horitzó 2020.
Entre la resta d’assistents al Congrés en el seus diversos grups, cal destacar una qualificada i nodrida representació catalana, tant de l’Escola Cristiana de Catalunya (encapçalada pel Secretari general, Enric Puig), com de Blanquerna-Universitat Ramon Llull (amb el director general, Andreu Ibarz), com de més de deu congregacions i institucions titulars d’escoles cristianes presents a Catalunya.
El futur i els grans reptes de l’educació catòlica
El Congrés va destacar la necessitat de recuperar i donar ple sentit al concepte sempre proclamat de l’educació integral, però que cal repensar en cada moment històric; també la necessitat que les institucions educatives catòliques siguin autèntiques comunitats educatives al si de les quals pugui caminar una autèntica comunitat creient sense la qual el repte de l’educació en la fe (de l’evangelització de l’educació, de la cultura, de les relacions interpersonals...) és inassolible o insostenible en el temps.
El Congrés també es va fer ressò de la crida constant del papa Francesc per anar a les perifèries socials, humanes i existencials. En aquest sentit, es va posar de relleu l’actualitat de la Gravissimum Educationis i la urgència de ser-ne coherents. Una declaració que, pel que fa a aquesta qüestió, és ben explícita en el tercer paràgraf seu núm. 9: El Sant Concili exhorta vivament els Pastors de l'Església i tots els fidels cristians a ajudar, sense estalviar-hi cap sacrifici, les escoles catòliques a complir cada dia més bé llurs obligacions, sobretot la d’atendre les necessitats d’aquells que són pobres de béns temporals o es veuen privats de l’ajut o de l'afecte de la família, o són allunyats del do de la fe.
Aquest Congrés i altres fòrums i activitats promogudes per la Congregació per a l’Educació Catòlica, com la consulta oberta a través del Instrumentum laboris que porta el mateix títol que el Congrés, volen ser una oportunitat per fixar les orientacions per als futurs decennis. En aquest sentit, i recollint totes les aportacions, la Congregació elaborarà algun document d’actualització i projecció vers el futur.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.