(Abadia de Montserrat) El fotoperiodista Joan Guerrero (Tarifa, 1940) ha portat la mostra Gràcies! a Montserrat, després del seu pas per l’església major de Santa Coloma de Gramenet, la seva ciutat. El text del Cant espiritual de Joan Maragall acompanya les 40 imatges de què consta l’exposició que es podrà visitar fins el 15 d'agost a l’Hotel Abat Cisneros de l’Abadia de Montserrat. L'entrada a l'exposició és lliure i totes les fotografies exposades estan a la venda. Els fons recollits aniran destinats íntegrament a projectes socials de Càritas Diocesana de Barcelona, concretament a Santa Coloma de Gramenet.
Joan Guerrero, un referent del fotoperiodisme del nostre país, “jubilat però no pas retirat”, ha portat a Montserrat obres en color, tot i que habitualment es prodiga en blanc i negre. “Aquesta vegada volia fer alguna cosa diferent, sense caure en les postals de colors. Hi pot haver una fotografia bona en la porta del teu carrer, en una flor que surt d’una esquerda, allí hi ha la gràcia, la grandesa de Déu”, afirma aquest artista que als anys seixanta va pertànyer a la Joventut Obrera Cristiana (JOC). Guerrero reconeix que té una manera de ser cristià “senzilla, sense enarborar banderes”. La fe l’ha ajudat en moments difícils, com quan va perdre el seu fill Ernesto: “Una de les coses que més em va ajudar, a part de parlar amb Déu, era que cada matí m’alçava i em deia avui intentaré ser millor”.
Una de les preocupacions principals de Joan Guerrero és la immigració; el seu mecanisme per atansar-s’hi: “per matar aquest monstre xenòfob que a vegades portem dins, als immigrants els posava la cara dels meus fills Ernesto i Laura”. La situació de “patiment i immoralitat” amb els refugiats el du a la reflexió: “el sistema el mantenim i l’alimentem Occident i els països rics, i entre ells hi sóc jo. Si hi estiguéssim en contra, el sistema no existiria”, assegura en una informació publicada pel setmanari Catalunya Cristiana.
Insaciablement, Joan Guerrero busca “alimentar l’esperança, les coses positives: el cristià ha de ser alegre i al mateix temps un lluitador, cadascú a la seva manera, en la fotografia, coent un bon pa, cavant una rasa”, conclou.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.