(Jordi Llisterri-CR) Si Catalunya esdevé un Estat o si s'emprèn una reforma del marc constitucional actual, ja hi ha una proposta per tractar el fet religiós. Aquest dimarts a la tarda es va lliurar oficialment a la presidenta del Parlament, com a màxima representant de la cambra legislativa catalana, el document "El fet religiós en la Catalunya del futur". En l'acte, tant la presidenta Carme Forcadell, com la consellera de Governació, Meritxell Borràs, han donat suport a les propostes que presenta el document. El text està promogut per disset entitats de diverses confessions.
"La laïcitat es basa en la separació entre l'estat i les esglésies, fet que es tradueix en la neutralitat de l'Estat respecte les religions i els corrents seculars, però sense que aquesta neutralitat signifiqui deixar de banda el fet religiós". Així agraïa Forcadell les aportacions del document sobre "un aspecte fins ara no abordat".
Participació de les religions en la vida pública
La presidenta va mostrar la seva "satisfacció com a país per l'acord al qual han arribat les confessions religioses amb aquest document perquè la diversitat d'idees de pensament i de creences és una riquesa". Forcadell va defensar que "el nostre país l'hem de construir entre totes i tots, des de la pluralitat, la diversitat i el respecte per les creences i religions de cada persona. Només així farem aquest país millor".
De la mateixa manera, al final de l'acte, la consellera Meritxell Borràs va assegurar que "convé que tots els sectors socials s'impliquin el canvi que viu el nostre país. I no volem que el fet religiós quedi arraconat a la sagristia i a la vida privada, sinó que participi en la vida pública i faci sentir la seva veu".
Suport institucional
L'acte va comptar amb el suport de tres membres del Govern de la Generalitat. A més de la consellera Borràs hi va assistir la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el conseller de Salut, Antoni Comín. Els tres consellers i els representants de les confessions que signen el document van ser rebuts en audiència per la presidenta del Parlament abans d'iniciar l'acte per rebre oficialment el text. Els darrers mesos ja s'havia presentat el contingut del document a tots els grups parlamentaris i a altres entitats de la societat civil.
També hi van assistir alguns diputats dels grups parlamentaris de Junts pel Sí -encapçalats per la portaveu, Marta Rovira, i el responsable de temes religiosos, Jordi Cuminal- i del Grup Socialista i del Partit Popular. També s'hi van sumar exconsellers, altres càrrecs del Govern i els representants de les entitats signants. Més de 250 persones van omplir l'Auditori del Parlament.
Una proposta de caràcter civil
A l'acte es va presentar el document com "una proposta de caràcter civil que parteix de la importància del fet religiós en la Catalunya d’avui, lluny dels pronòstics sobre la progressiva secularització de la societat". Per això, com va explicar Carles Armengol en nom de les entitats promotores, "el document posa de relleu la importància del respecte actiu a la llibertat religiosa, tant en l’ordenament jurídic, com en el capteniment dels poders públics. D’aquí la significació que té presentar-lo en aquesta seu".
Armengol va remarcar que el document "El fet religiós en la Catalunya futur" insisteix que "la neutralitat o aconfessionalitat de les administracions públiques no ha d’impedir, ans el contrari, el reconeixement del fet religiós en el si d’una societat oberta i plural com la nostra". "La necessària separació de l’Estat i les esglésies, no pot d’implicar ignorància mútua, ni viure d’esquena" i per això "la relació dels poders públics amb les confessions religioses ha de cercar camins de cooperació que poden abastar molts àmbits: la presència pública, l’acció social, l’atenció religiosa, l’educació..."
El notari Lluís Jou, president de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Catalunya, va contextualitzar el document en l'àmbit legislatiu i va resumir un informe que compara la proposta amb el marc d'altres països democràtics. Segons Jou, el document "s'ajusta plenament als tractats internacionals" i "és perfectament homologable amb els textos constitucionals vigents en els països europeus més propers, amb els quals compartim un sistema de valors que respectuós amb la pau i les llibertats fonamentals, un model de societat oberta, un estàndard d’organització política democràtica i un substrat cultural occidental". Per això va demanar que legisladors catalans que el prenguin en consideració.
Entre el confessionalisme impositiu i el laïcisme agressiu
L'historiador Hilari Raguer, monjo de Montserrat, va argumentar que obviar el fet religiós "pot promoure oposició a la creació del nostre nou Estat i restar-li adhesions i legitimitat" i que "un laïcisme agressiu que hostilitzés les creences religioses afectaria negativament la convivència pacífica i podria provocar reaccions perilloses". Per això, cal que les administracions "impedeixin les ofenses als sentiments i a les pràctiques religioses" i "vetllin per tal que les confessions i entitats religioses respectin les normes de la convivència cívica i no perjudiquin el bé comú".
"Desitgem que la democràcia catalana sigui laica, en un punt just d’equilibri entre el confessionalisme impositiu i el laïcisme agressiu", va concloure Raguer. I també va defensar que "equitat, que no és sinònim d’igualtat o uniformitat perquè les diverses religions tenen característiques i necessitats religioses i culturals diferents".
L'acte va comptar també amb sis breus intervencions de representants de diverses confessions religioses que donen suport al document. El lama Dondrub, del budisme tibetà, i Lluís Nansen Salas, del budisme zen, de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes; Esperança Atarés, abadessa del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, de l’Església catòlica; Guillem Correa, secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya, de les comunitats protestants; Carme Gutiérrez, representant d'Afers Públics de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies; Ahmed Benallal, secretari de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya, de les comunitats musulmanes; i l'arxipreste Stavrophor Joan, vicari general per a l’Estat espanyol i Portugal del Patriarcat de Sèrbia, de l’Església ortodoxa.
Les disset entitats promotores del document són: Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes de Catalunya, Cristianisme i Justícia, Escola Pia de Catalunya, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, Església Ortodoxa (Patriarcat de Sèrbia), Federació Catalana de Pax Romana, Federació de Cristians de Catalunya, Fundació Claret, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Joan Maragall, Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, Junta Directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya, Justícia i Pau, La Llum del Nord-Associació per la Ciutadania i la Cooperació entre pobles, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya i Vedruna Catalunya.
"El fet religiós en la Catalunya del futur" està obert a noves adhesions adreçant-se al Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans que ha organitzat l'acte amb la col·laboració del Parlament de Catalunya.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.