Forcadell: "Agraeixo a les religions que plantegin debats socials com el dels refugiats"

(Glòria Barrete –CR) "Som una societat que rebutja l'odi i la xenofòbia", amb aquesta contundència ha iniciat la sessió amb motiu de la Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional el president del GTER, Jorge Burdman. Sota el títol "Refugiats, una qüestió de tots", l'acte s'ha celebrat aquest dimarts al vespre al Parlament de Catalunya i ha anat desgranant les accions que es duen a terme a nivell eclesial en matèria de refugiats. Ha evidenciat que les confessions religioses s'interpel·len per la qüestió i van més enllà, actuen.

"L'horror de milers de persones que arrisquen la seva vida per fugir de la guerra ens ha interpel·lat, i és per això que hem dedicat la sessió d'aquesta Setmana Interconfessional a parlar sobre aquest tema", ha explicat Burdman. Cada setmana a Catalunya es reuneixen representants de diferents religions, "junts fem realitat la solidaritat en acció", ha expressat el president del Grup de Treball Estable de les Religions, una mostra de la diversitat religiosa present a casa nostra i que posa de manifest "la llibertat religiosa que existeix".

Les religions, agents d'acollida

Des de l'Ajuntament de Barcelona i a través de la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López, s'ha volgut remarcar la voluntat de la ciutat de ser "laica", però sense oblidar que "per a alguns col·lectius la comunitat religiosa és fonamental per a la convivència", esdevenint així "un puntal per a la ciutat". Aquesta convivència no només passa per la tolerància, sinó per la coneixença.

Per a Enric Vendrell, director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, "cal fer pedagogia de la diversitat", una diversitat nova a Catalunya i que ens obliga a tots a aprendre a viure amb ella. La Setmana Mundial de l'Harmonia Interconfessional és impuls per fer-ho, ja que "posa de relleu tot allò que tenen en comú les religions, tot i que sovint es mostrin als mitjans de comunicació el que les separa".

És aquest comú denominador de les confessions religioses que ha fet possible una sessió dedicada al tema dels refugiats. Les confessions coincideixen en l'acollida l'altre i en mostrar un rebuig de com s'està tractant el tema a nivell europeu. La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha lloat la tasca del GTER "exemple de que Catalunya és plural i un lloc en què es respecta a qui pensa diferent". Alhora, Forcadell ha agraït a les religions "que plantegin debats socials com el de la crisi dels refugiats", recordant que el poble català també va ser-ho durant la Guerra Civil i la dictadura, i ha rebutjat la repartició de quotes de la Unió Europea titllant de "vergonyosa" la gestió que el continent està duent a terme.

Resposta a la crisi dels refugiats

Aterrant a l'acció directa, l'acte ha comptat amb el vicepresident del Comitè Català de l'ACNUR, Josep Casajuana, que ha demanat a la societat catalana "recordar que el dret d'asil no és nou i que tots en un moment donat podem convertir-nos en refugiats". Casajuana ha citat al papa Francesc per expressar que la crisi de refugiats "és una Guerra Mundial a trossos", paraules que Francesc va dir durant una audiència. Malauradament existeixen situacions similars a altres zones del globus, com a Myanmar on la comunitat musulmana fuig, o a Amèrica Llatina on mares de família fugen amb els fills per escapar de les 'maras' i el crim organitzat.

A l'Àfrica l'exili "és estructural i permanent des de fa dècades". La crisi no és aïllada, ha recordat Casajuana, "ni exclusiva del nostre continent, tot i la nostra visió etnocèntrica". Casajuana ha agraït la tasca "insubstituïble de les organitzacions religioses", que sobre el terreny són "agents de convivència i alleugereixen els problemes dels refugiats".

Com en el cas d'Ali Berthe, sol·licitant d'asil procedent de Mali que ha explicat el seu testimoni. Va estar dos anys vivint a les muntanyes de Tànger, on la policia marroquí anava a pegar-los cada dia. Vivia allà perquè no podia tornar al seu país. Va entrar a Ceuta, cap a una vida millor. Després de quatre mesos al CETI va rebre permís per anar a Algeciras, i d'allà fins a Cadis. Arriba a Barcelona i comença a dormir al carrer. Un home se li acosta i li paga un bitllet per anar a Sabadell, el porta a Càritas. "Em van acollir, m'han ajudat amb allotjament, feina, i educació. Ara tinc una millor vida que abans".

Les entitats d'Església, a primera línia social

O el cas de Jaume Torrado, pastor protestant i director de logística de Samaritan's Purse. Les imatges dels refugiats el van interpel·lar tant fins el punt de treure's la seva "camisa porpra" i anar a ajudar a un camp de refugiats. "Els primers cinquanta dies van ser horribles: pluja, tancament de fronteres... ha estat una de les pitjors experiències de la meva vida". Nits en què els nens estaven xops, hipotèrmics, "era impossible que allò passés a Europa. La pitjor crisi després de la Segona Guerra Mundial i cinc mesos després no tenim resposta". Perden la dignitat i tornar-la és molt difícil. "Aquesta és la nostra tasca, les comunitats religioses tenim aquest plus", com un cristià pot rentar els peus a un musulmà?, diuen sovint els refugiats als camps.

Però què podem fer pels refugiats? Àngel Miret, coordinador del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades ha afirmat que "lluitar contra la guerra ja que el refugi sorgeix del conflicte bèl·lic". Miret ha estat crític afirmant que hi ha institucions que juguen al doble joc, i ha explicat la gestió que des de Catalunya s'està portant a terme per pal·liar la crisi migratòria.

Al setembre de 2015 es crea un Comitè, malgrat la Generalitat no té cap competència en aquell àmbit. Comença una incomunicació per part de l'Estat, tot i que els refugiats segueixen arribant. És a través de les entitats que el govern obté la informació, i a partir d'aquestes s'ha pogut treballar creant set grups de treball, o articulant un discurs unitari sobre el refugi, "que recordi que l'acolliment no és bondat sinó un dret". L'acte ha finalitzat amb una crida de Burdman a la Pau i a l'Harmonia.

Aquí podeu veure l'acte.