(Bisbat de Lleida) La parròquia de Sant Andreu de Lleida ha acollit aquest dijous 27 d'agost la celebració d'una missa d'acció de gràcies amb un nombrós grup de persones que van voler fer costat a la comunitat de religioses Filles de la Caritat que havien cuidat els malalts de l’Hospital de Santa Maria.
Les Filles de la Caritat han estat presents a la ciutat de manera ininterrompuda des de l’any 1792; van ser cridades pel bisbe Torres per fer-se càrrec dels nadons abandonats -expòsits- i de l’Hospital de Santa Maria, que en aquell moment es trobava en una situació de pèssima salubritat i de manca d’organització. Fins ara, l'actual comunitat de sis religioses ja jubilades vivia en un pis propietat del mateix hospital i que ara els seus responsables han volgut destinar a altres fins; les religioses s’han vist obligades a deixar, no sense pena, la ciutat a la qual han servit després de tants anys.
En l'homilia Carles Sanmartín, rector de la parròquia i capellà de la comunitat de religioses, que juntament amb Mn. Miret venen celebrant cada dia l’eucaristia en la petita capella que aquestes tenen en el pis on residien, va destacar que “més enllà de què fem els cristians en benefici de la societat, el plus que aportem és que ho fem en nom de Jesús. Així ho havien fet les Filles de la Caritat i continuen fent arreu".
En acabar la missa diferents persones que coneixien bé les religioses van voler adreçar-los uns sentits parlaments. Marta Fontanet, infermera amb més de 40 anys de treball al Santa Maria, i que va reconèixer com ella havia après tant de les religioses, recordava com “acollien els malalts més pobres que arribaven en pèssimes condicions, elles els cuidaven tractant-los com a persones. L’ humanització de l’hospital els deu molt a elles" va dir emocionada.
En un to també ple d’afecte vers les religioses però crític pel motiu de la seva marxa, el metge Dr. Cabau es va mostrar indignat per aquest fet i es va preguntar com era possible que els responsables hospitalaris haguessin decidit demanar que les religioses deixessin el pis on vivien tot posant per davant les raons econòmiques abans d’altres consideracions més humanes. En l’ambient es respirava un cert ambient de tristor i indignació, però també d’estima i proximitat per Sor Genara, Sor Beneranda -que passen dels 90 anys-, Sor Maria Jesús -absent perquè està cuidant una germana-, Sor Joaquina, Sor Isabel i Sor Filo.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.