×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri/Glòria Barrete–CR/Vic) Les germanes vedruna sempre somriuen. I més quan estan de festa. Dins dels actes dels 190 de la fundació de les Carmelites de la Caritat Vedruna, aquest cap de setmana van celebrar-ho amb una trobada organitzada a Vic per la nova província europea. Va ser un acte sobretot festiu coincidint amb la celebració del dia de Santa Joaquima de Vedruna. Un dissabte de trobada amb una eucaristia, un dinar i un festival al voltant de les obres d'art que ha inspirat en gairebé dos cents anys la santa nascuda a Vic.

En aquest vídeo, l'equip provincial Europeu, explica com estan vivint aquest moment de reorganització de la presència Vedruna a Europa: la provincial Narcisa Fiol, la responsable de formació Lola Arrieta, i la d'apostolat María Gracia Gil.

Tot i l'expansió i el creixement que avui tenen les Vedruna a Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia, moltes germanes d'Europa s'han fet grans. Però mantenen una gran activitat i treballen en més camps dels que es coneixen i estan consolidant una xarxa que "mantingui viu el carisma Vedruna". Així ho explicava Narcisa Fiol al principi de la trobada. "Cal portar l'Evangeli tal i com Joaquima ho faria avui" i per fer-ho cal "fer créixer el sentit de pertinença i la connexió entre tots" i " seguir treballant amb responsabilitat, qualitat i calidesa". És l'objectiu en aquests anys de construcció de la nova província europea, que agrupa les tres províncies que fins fa poc hi havia a Catalunya amb les de la resta d'Europa.

Per això, la trobada també va ser una mostra de totes les activitats que despleguen conjuntament religioses i laics sota el carisma vedruna. A més de les escoles, hospitals i cases de caritat que va impulsar santa Joaquima, actualment el servei de les vedruna es multiplica en diversos àmbits del camp de salut i d'obres socials, en la presència en barris, en llars juvenils, o en la pastoral en les parròquies i amb els joves.

En l'acte matinal al Col·legi de l'Escorial de Vic, representats de totes aquestes obres i dedicacions van rebre un obsequi i un reconeixement públic. Tots els assistents van tornar a casa amb una clau de metall amb l'inscripció: "Família Vedruna en missió: gràcies per formar-ne part".

Entre aquests reconeixements, hi va haver els d'alguns descendents directes de Joaquima de Vedruna, que va tenir nou fills abans d'enviudar i fundar la congregació carmelita de vida activa. I també a l'entranyable ninotaire Pilarín Bayés. "Jo vaig aprendre a dibuixar en aquesta escola", va explicar. I va destacar com la fascina l'empenta de Santa Joaquima, que no esperava que ningú vingués a arreglar els problemes del país: "Ella deia 'fem un pas endavant i els problemes els arreglarem nosaltres', com van fer molta gent catalana en aquell moment".

A la tarda es va fer una mostra celebrativa sobre el que havia aportat la comunitat vedruna en el món de l'art. Diverses germanes dedicades a la música, l'escriptura o  l'art van oferir la seva visió sobre la contribució a la bellesa inspirades en Santa Joaquima. Diversos cants, un aurresku i una sardana, van completar la festa, a més de la música de dues germanes italianes i del grup Ain Karem, format per tres germanes vedruna de Madrid.

El moment central de la trobada va ser l'eucaristia a l'església sota la mirada de Santa Joaquima. El bisbe Agustí Cortés va presidir la celebració acompanyat, entre altres, pel bisbe Jaume Traserra; el president de la Unió de Religiós de Catalunya, Màxim Muñoz; i Ricard Costa-Jussà, provincial dels Claretians, fundats també a Vic per un sant contemporani amb Joaquima de Vedruna.

Cortés va remarcar el "lliurament absolut" que va portar a Santa Joaquima a fundar la congregació. El bisbe de Sant Feliu va explicar que aquesta donació als altres només s'entén si la mou "un amor trobat", un amor "que hem conegut pel fet que Jesús ens ha estimat i per com ens ha estimat". Per tant, tot està construït sobre "un regal que hem rebut", que porta a "un amor ben actiu, que assumeix la pobresa com a opció fonamental".

Al final de la missa, Narcisa Fiol va demanar que tota la comunitat Vedruna, religioses i laics "continuem convidant a tothom a la taula de Jesús". La trobada de celebració també es farà el cap de setmana vinent a Valladollid. 

En aquest vídeo podeu escoltar la intervenció del matí en la qual l'equip provincial europeu reflexiona sobre el futur de la família Vedruna.