Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(CR) Dins de les sessions plenàries del Sínode de Bisbes ja s’han fet les intervencions a l’Aula de les famílies que hi assisteixen. Com auditors, les famílies poden fer una breu intervenció. La Santa Seu ha publicat aquest dimarts els textos de les intervencions que es van fer dijous i divendres passat, entre elles la del matrimoni català format pel magistrat Eugeni Gay i Maria Montserrat Rosell. Aquí es podeu llegir el text sencer. 

D’altra banda, Ràdio Vaticana també ha recollit el parer del cardenal Lluís Martínez Sistach sobre el treball sinodal. Sistach parla de la necessitat de “donar un missatge d’esperança” a les famílies.

Intervenció de la família Gay Montalvo
Maria Montserrat Rosell, membre del grup de matrimoni de la Parròquia de Sant Francesc de Sales de Barcelona, i Eugeni Gay Montalbo, ex Magistrat del Tribunal Constitucional i exmembre del Consell Pastoral Diocesà de Barcelona

Sant Pare, pares sinodals, germans tots en Crist:

Volem manifestar-vos com d’emocionats i reconeguts estem de la vostra convocatòria a assistir al present Sínode dels Bisbes sobre la família en qualitat d'auditors; així com a la invitació que ens feu a participar en aquesta Aula.

He de dir-los que som de Barcelona i fa 44 anys que estem casats. Tenim quatre fills i, de moment, nou néts.

Ens vam conèixer dos anys abans de contraure matrimoni. El meu marit formava part, per aquell temps, de la Federació de les Congregacions Marianes Universitàries dels jesuïtes. I jo formava part del moviment catòlic dels Escoltes de la parròquia de Sant Francesc de Sales, de la que llavors era una de les seves responsables, col·laborant també en la seva pastoral. Aviat els amics del meu marit van passar a ser els meus amics i viceversa.

Ens vam casar al Monestir de la Mare de Déu de Montserrat, al qual les nostres famílies se sentien molt vinculades, en una cerimònia senzilla, en la qual vam solemnitzar el nostre compromís sacramental, demanant a Nostre Senyor que ens ajudés en el camí que vam iniciar i que enfortís el nostre compromís social, segons els ensenyaments de l'Evangeli, en comunió amb la seva Església.

Immediatament ens integrem en equips de matrimonis amb els quals compartir preocupacions i anhels. Comencem a construir la nostra llar, que vam tenir sempre obert a tothom; i van començar a néixer els nostres fills que van omplir de vida, primer amb els seus plors i després amb les seves rialles, la casa, per a més tard alegrar-la amb els seus jocs i entremaliadures.

Ara, quan alguns néts passen una o dues nits amb nosaltres revivim amb emoció aquells moments, sense cap nostàlgia.

L'"experiència de la vida" i la sincera pregària a Nostre Senyor, perquè ens ajudés a viure-la i gaudir-la amb els altres, ens va portar molt aviat a veure en la persona la meravellosa obra de Déu, que va enviar el seu propi Fill perquè es fes home a l'entranyable nit de Nadal, donant-nos a conèixer, així, la filiació divina de tots i de cadascun de nosaltres. Heus aquí el valor de la família! Per això, res més sagrat en el gènere humà que la dignitat que ens iguala i ens urgeix a formar una sola família.

Ha estat en aquest afany que ens hem esforçat en la defensa dels Drets Humans i en l'exercici de les obligacions humanes. Així, la Montse, que ja des de molt jove, els diumenges sortia de casa a dos quarts de set del matí per atendre els malalts del Cottolengo, ara ho fa amb les Filles de la Caritat, que assisteixen a dones excloses o en greu risc d'exclusió, donant-los asil i assistència per a la seva reinserció social.

He dedicat la meva vida professional al dret com a advocat i al final de la meva carrera com a magistrat i vicepresident del Tribunal Constitucional del meu país, compartint-lo amb compromís i així vaig tenir el privilegi en els anys vuitanta de coordinar i dirigir el grup de juristes de Pax Romana, en la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides.

Vaig participar, també, en diverses missions de drets humans. Això va suposar per a mi un veritable revulsiu. Allà vaig conèixer presons molt diferents de les que ja coneixia; vaig escoltar a infinitat de víctimes de la violència, així com a familiars de assassinats i desapareguts. Sempre vaig sentir que Jesús estava molt a prop d'ells i que a més era el seu únic consol i la seva esperança.

Com jurista tant en l'exercici de l'advocacia com en el de la més alta magistratura del meu país, així com en l'Acadèmia he tingut present que la dignitat de la persona és única, exclusiva i intransferible i que ha de ser la base de l'ordenament jurídic dels països i de la pròpia Comunitat internacional.

Avui donem gràcies a Déu per testimoniar-ho. Però també a Vostè Sant Pare per il·luminar amb la seva paraula i el seu propi testimoni a la Santa Església de Crist.