(CR) Aquest dilluns l’arquebisbat de Barcelona, l’Església Apostòlica Armènia a Espanya, i l’ambaixada d’Armènia a Espanya organitzen conjuntament un acte de commemoració del centenari del genocidi armeni. La Facultat de Teologia de Catalunya organitza i acull aquest acte ecumènic en la seva seu de Barcelona com una activitat acadèmica i eclesial per recordar el milió i mig de morts de fa un segle d’aquesta església germana.
La idea de l’acte commemoratiu va sortit del Seminari de l’Orient Bíblic de la Facultat de Teologia i s’ha concretat amb una forta presència institucional. El cardenal Lluís Martínez Sistach i el bisbe responsables del Departament de Pastoral Social de l’Església Apostòlica Armènia, Bagrat Galstanyan, presidiran l’acte. Entre altres, també hi intervindrà l'ambaixador d’Armènia a Espanya, Avet Adonts.
Sebastià Janeras, director del Seminari d’Orient Bíblic, remarca la bona relació i recepció de l'Església armènia per la organització de l'acte, que s'emmarca dins de les commemoracions que s'han fet a Catalunya. "Armeni i cristià encara són sinònims", diu per remarcar com l'Església armènia va ser la principal víctima del genocidi.
Janeras acaba d'arribar d'un viatge Armènia, on ha acompanyat un grup com a expert en les esglésies orientals. Allà ha pogut veure com la commemoració és ben present en el territori. Aquí, no és el mateix, però Janeras sí que destaca alguns elements que mostren la relació entre Armènia i Catalunya. Ja Ramon Llull va estar en territori armeni, des d'on va arribar a Tarragona la relíquia de Santa Tecla. Serà alguns dels dels detalls que relatarà en la seva intervenció en l'acte.
També en l'època contemporània s'ha mantingut aquesta relació. Per exemple, ja a finals del segle XIX "el bisbe Josep Morgades va publicar dues pastorals sobre el primer genocidi armeni, que va causar 300.000 morts". I a Barcelona hi ha el record d'haver acollit un caputxí catòlic armeni que va poder fugir del genocidi de fa cent anys. D'altra banda, el llibre de Maria Àngels Anglada El Quadern d'Aram, publicat el 1997, també va ajudar difondre aquesta tràgica història a Catalunya.
L'acte que es farà dilluns al vespre a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, tindrà com a conferència central la intervenció del rector emèrit de la Universitat Catòlica de Louvain-la-Neuve, Bernard Coulie.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.