Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Glòria Barrete –Figueres/CR) Després d'onze anys al seminari de Girona, Josep Frigola queda impactat per la idea d'anar a l'Àfrica com a missioner a través del testimoni d'un company seu, en Joaquim Vallmajó, que hi anava. "Per què no puc anar jo també a l'Àfrica?", es va preguntar Frigola. Aquesta inquietud el va anar marcant durant els anys posteriors i és l'octubre del 1965 quan aterra a l'aleshores anomenat Alt Volta i que actualment és Burkina Faso. D'aquest primer contacte amb el continent africà fa enguany 50 anys, però del seu primer sí com a sacerdot en fa també 50. CatalunyaReligió.cat ha parlat amb el missioner Josep Frigola per valorar la seva tasca missionera i el que ha suposat la seva vida allà.

Ens rep a Figueres, el seu poble d'origen; ens acull a la casa familiar on s'aprecien racons d'Àfrica: estampes, artesania, teles... un trosset del que ha estat "casa seva" i on tornarà el mes de setembre per ultimar detalls i traspassar coses i poder tornar així a Catalunya per jubilar-se. Burkina Faso és el seu "primer amor", però Níger encara l'ha marcat més, "un país islamitzat on has de tenir una nova creativitat per poder evangelitzar".

En 50 anys d'ordenació sacerdotal fa balanç del seu pas per l'Àfrica, un continent del qual "ha après el valor de l'acollida" i on ha estat testimoni de moments complicats com l'assassinat del seu company el 1994 a Rwanda, o la crema d'esglésies el gener de 2015 a Níger. Ara ja a punt de jubilar-se parla de la mort, com preparar-se per morir? Frigola afirma que "estimar és morir, és ja un matament del jo". I ell, ha estimat? Ha estat feliç? "Si tornés a començar la meva vida triaria el mateix".