(Escola Pia) Per la seva contribució al catalanisme a través del moviment Escolta en temps de dictadura. Per la seva trajectòria docent personalista, tant a l'escola com a la universitat. Pel seu combat permanent "per una educació oberta a Europa, més justa i més democràtica". I per les seves contribucions acadèmiques al camp de la Filosofia de l'Educació. Són les raons del Premi Blanquerna d'Educació 2016, que l'escolapi Octavi Fullat rebrà dimecres 25 de maig a l’Auditori Cardenal Narcís Jubany de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL.
El filòsof Octavi Fullat i Genís és catedràtic emèrit de Filosofia de l’Educació de la UAB, ha estat president del Consell Superior d’Avaluació i del Consell Escolar de Catalunya i guardonat, entre d’altres, amb la Creu de Sant Jordi i amb el Premi Jaume Vicens Vives. Fullat va néixer a Alforja (Baix Camp) el 1928. La seva mare, Maria Genís, professora de l'Escola del Mar, fou alumna de Maria Montessori. El seu pare, Lluís Fullat, fou doctor en Medicina i deixeble de Juan Negrín a Madrid. El 1945 es va fer escolapi i el 1957 va ser destinat a l’Escola Pia del carrer Diputació i allà, juntament amb el pare Josep Almirall i Andreu va organitzar el Centre Escolapi de Muntanya i va ser l’introductor de l’escoltisme a l’Escola Pia de Catalunya.
El 1961 es va doctorar en filosofia a la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble de Jaume Bofill i Bofill, aleshores catedràtic de metafísica, qui el va iniciar en Plató, Sant Tomàs d’Aquino i Johann Eckart. Va viatjar força, va conèixer Albert Camus i Jean-Paul Sartre, va estudiar amb Claude Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jules Vuillemin. Va ser professor ajudant de la Universitat de Barcelona fins al 1966 quan va ser expulsat per motius polítics. Va ser un dels 462 catalans més vigilats per la policia durant el franquisme i director de la Residència d'estudiants de Sant Antoni.
Del 1970 al 1976 va ocupar diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i del 1972 al 1998 va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual en va ser catedràtic el 1986. El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per a posteriorment incloure elements marxistes i freudians i elaborar una filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert, i en la qual s’especialitza en tres línies: epistemologia de les ciències de l’educació, antropologia pedagògica i axiologia-teleologia de l’educació.
Ha impartit nombrosos cursos i conferències, ha publicat nombrosos articles al Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogia i llibres, centrats generalment en la filosofia de l’educació. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya (1989-1993), del Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1994-1998) i representant de Catalunya a la Fundació de les Regions Europees per a la Recerca en Educació i en Formació (1991-1898). Des del 1995 forma part de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquesta és la segona edició del guardó. L'any passat la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL va reconèixer la tasca del psicòleg i pedagog Xavier Melgarejo.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.