Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Escola PiaMés de 100 persones van assistir aquest dimecres a la conferència 'La revolta de la Setmana Tràgica i la ciutat de Barcelona' que Escola Pia de Catalunya va organitzar dintre del cicle 'L’Escola Pia de Sant Antoni, 200 anys fent ciutat i país'. La sala Pere Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans es va quedar petita per sentir a la historiadora Maria Gemma Rubí, que va fer un recorregut exhaustiu sobre les causes d’uns fets que van sacsejar tant la capital com bona part del país.

Un context de rebuig a les “quintes” forçades barrejat amb un clima de contestació obrera i social va desencadenar una autèntica revolució “semblant al que va passar a la comuna de París” i que va durar tot just 7 dies fins que efectius militars de Saragossa i València la van sufocar. Durant aquells dies es van cremar 80 edificis religiosos, especialment a Barcelona, “i el que va patir més acarnissament va ser l’Escola Pia de Sant Antoni, amb una actuació organitzada i sistemàtica en diferents dies d’un grup de joves que actuaven equipats amb material incendiari,” va apuntar Rubí. Fruit de la seva acció el centre va ser destruït quasi en la seva totalitat, com molts altres edificis, “tot i que es va respectar en general tant als clergues com a les monges”.

Aquest esclat d’anticlericalisme “no només va tenir com a origen la classe obrera. Bona part de les classes mitjanes i benestants de la ciutat no vam fer res davant la crema del que simbolitzava per molts un poder molt llunyà a les seves idees". I es que la Catalunya industrial havia evolucionat amb la Reinaxença i amb l’obrerisme, sorgint espais socials i educatius laics, en una modernitat que veia a l’església com una institució conservadora i fidel al poder establert.

De la seva banda el catedràtic de ciència política de la UAB, Joan Subirats, ex-alumne de Sant Antoni, va explicar la importància del centre durant la postguerra com a “integrador de la barreja cultural i social” de la Barcelona dels 40 i 50. “Sant Antoni era i és una escola oberta i cruïlla, ja que hi anàvem nens del 'xino', ara el Raval, del barri de Sant Antoni i del Poble Sec. Tots portaven la mateixa bata i només mirant les sabates podies saber l’origen social; les espardenyes ho explicaven tot.”