L'escola cristiana s'implica en el debat educatiu 'Ara és demà'

(Laura Mor –CR) Quina aportació fa l'escola cristiana al debat sobre el futur de l'educació al nostre país? A proposta de la conselleria d'Ensenyament tots els centres educatius i diferents d'institucions reconegudes d'aquest àmbit poden participar en el projecte 'Ara és demà'. El termini de lliurament de les aportacions s'ha ampliat fins el 15 d'abril.

“En un moment en què es demana opinió, és important que les 402 escoles cristianes diguin la seva” diu Joan Bassas, coordinador de la comissió de treball de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya creada a propòsit del debat 'Ara és demà'. Bassas calcula que amb una desena d'experiències d'èxit i bones pràctiques de cada centre, el Consell Escolar de Catalunya rebria vora quatre mil aportacions només d'escoles cristianes.

Tota la comunitat educativa pot participar en aquest debat. I s'espera rebre resposta tant a nivell de centre escolar, com d'institucions o col·lectius més grans. És el cas de la Fundació Escola Cristiana. Però aquesta aportació és complementarà a la de tots els clàustres, AMPA, consells de direcció o consells de delegats d'alumnes que acabin responent els formularis des de la plataforma de participació.

“Hi ha bones experiències en funcionament”

“Els processos de reflexió no els comencem de zero” diu Bassas. Es refereix, per exemple, als projectes d'innovació de l'Horitzó 2020 dels jesuïtes, el SUṀṀEM de l'Escola Pia, l'Avuixdemà de la FEDAC o Maristes Xarxa Innovació, entre d'altres. “Hi estem tots en aquest procés i hi ha bones experiències en funcionament”, defensa.

La comissió de la Fundació Escola Cristiana ja s'ha reunit quatre vegades per treballar, per una banda, la revisió de les cinc ponències –sobre 'Els pilars del sistema educatiu', 'L’arquitectura del sistema educatiu', 'El centre educatiu', 'El professorat' i 'L’alumnat' – i l'elaboració d'aportacions com a col·lectiu d'escoles. De cada eix n'elaboren una sinopsi i n'extreuen conclusions. A posteriori, validen les conclusions de cada ponència. I per altra banda, la comissió té per objectiu estimular la participació d'aquestes mateixes escoles al debat.

“Les escoles expliquem poc les coses que fem”

“Hem animat els centres a fer una relació de totes aquestes bones pràctiques”. També s'han proposat recollir els elements identitaris compartits pel conjunt d'escoles cristianes. “L'espiritualitat i el compromís social són part del nostre caràcter propi”. Per això recomanen analitzar i descriure “les pràctiques de reflexió, espiritualitat i interioritat” que duen a terme els centres, com també els diferents projectes d'acció social.

En el seu treball han repassat també les diverses experiències pedagògiques, com també l'arquitectura del sistema –i la possibilitat d'incorporar noves etapes educatives, com la NEI que s'està aplicant a jesuïtes educació–. Bassas defensa que els centres ja estan encarrilats en aquests processos de debat i per això diu: “No ens hem d'inventar massa coses, sinó que hem d'explicar el que fem”. És aquí on identifica un dèficit per part del món educatiu: “Les escoles expliquem poc les coses que fem”.

“Defensem la llibertat de crear escoles amb un caràcter propi”

La FECC treballa per garantir l'equitat pel que fa a l'accés als seus centres. Un aspecte que consideren fonamental en aquest debat que, tal com es descriu oficialment, ha d'anar “més enllà de la quotidianitat” i “prendre perspectiva sobre l’educació del futur” . En aquest marc, les escoles cristianes busquen incidir en la realitat d'escola pública i concertada que conforma la xarxa educativa del país i defensen “la llibertat de crear escoles amb un caràcter propi i també la llibertat dels pares d'escollir el tipus d'educació que volen pels seus fills”.

Segons Bassas, en nom d'aquesta xarxa de centres religiosos, “l'administració ha de sostenir igualment l'escola pública i la privada”. “Un pare no ha d'estar penalitzat pel fet que decideixi elegir una escola cristiana”. I per tant demana que l'administració “pagui el 100% de la plaça escolar”. En aquest moment el govern finança el 60% d'aquesta plaça. Es busca així “que es reconegui d'una vegada per sempre que hi ha una diferència de finançament entre la pública i la privada”. Bassas demana “parlar clar”, també en el cas que “no hi hagi diners i que convingui parlar d'un mètode de copagament”. En d'altres països europeus, aquesta aportació per part de les famílies se situa entre un 6 i un 2%. Aquest debat dependrà en última instància de la partida pressupostària dedicada a ensenyament i, per tant, “a quina importància donem a l'educació en aquest país”.

Bassas recomana allunyar aquesta reflexió del que considera “debats estèrils com si ha de ser laica o no” i la situa en la necessitat de barems de control per part de les administracions. “S'ha d'arbitrar un sistema d'avaluació amb criteris de qualitat per donar compte de què fem amb aquells diners que gastem amb eficiència”, diu. I defensa així la disponibilitat a adaptar allò que convingui però també “l'autonomia de centre”, recollida per la Llei d'Educació. “Els professors sabem què necessiten els nostres alumnes perquè els veiem cada dia”, conclou.

Joan Bassas, que prové de Jesuïtes Educació i és secretari de l’APSEC, és qui coordina aquesta comissió de treball. També en formen part Jordi Longàs, professor investigador de la Facultat de Ciències de l’Educació Blanquerna; Núria Mollà, coordinadora d’Innovació i Psicopedagògica de les Escoles Salesianes; Xavier Muniesa, director gerent de l'Escola Vicenciana; Isidor Torrescusa, gerent de la Fundació Escoles Parroquials; Albert Vancells, vicepresident de la Fundació Privada de Cor de Maria, i Víctor Neila, director de l'escola de La Salle Torreforta.

“L'oportunitat de ser escoltat”

El calendari del debat 'Ara és demà' comença el juliol de l'any passat quan el Consell Escolar de Catalunya rep un encàrrec de la consellera d'Ensenyament Meritxell Ruiz. Han d'engegar un procés participatiu de reflexió sobre els reptes a afrontar en el si de la comunitat educativa.

De llavors ençà s'han escrit i treballat cinc ponències que defineixen els àmbits a debatre. Els terminis de lliurament de les aportacions es van fixar inicialment al febrer. Un calendari que, segons Bassas, es va considerar “extremadament apremiant” perquè les escoles es troben enmig de jornades de portes obertes i a tocar dels processos de preinscripcions. Ara el termini s'ha fixat a mitjans d'abril. I tal com recollia el darrer butlletí informatiu de la Fundació Escola Cristiana, participar d'aquest debat és necessari: “El nostre discurs no haurà perdut l’oportunitat de ser escoltat, i això serà útil, convenient, profitós i favorable”.