És en la família on s'educa en la misericòrdia

(Jordi Llisterri –CR) "La família posseeix un capital immens que resideix en la confiança que té en el futur i en la vida que és capaç de generar". Així parlava de la família com escola de misericòrdia el cardenal arquebisbe de Peruggia, Gualtiero Bassetti, que aquest dimarts ha obert les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura. Organitzades pel Centre Sacerdotal Roselló de l'Opus Dei a Premià de Dalt, aquest any, per parlar de família i misericòrdia, han convidat un dels primers cardenals escollits per Francesc, vicepresident de la Conferència Episcopal Italiana i que també va participar en el Sínode de la Família. Pel cardenal, la conclusió és que "només la família pot ser una font d'esperança per a la societat".

Bassetti va enllaçar la crida a la misericòrdia de Francesc amb el discurs d'obertura del Vaticà II de Joan XXIII, quan deia que "l'Església prefereix utilitzar la medicina de la misericòrdia més que la de la severitat". Una misericòrdia que "no es pot confondre amb una barreja de propòsits sentimentals, amb el bonisme", ni amb "un vernís superficial".

El cardenal italià va insistir en què per fer possible l'acompanyament que ha d'oferir l'Església "no ens hem d'amagar darrera d'un ideal de família en abstracte, en el com voldríem que fos, sinó en com realment és". Aquesta va dir que ha estat l'experiència del Sínode, en el que s'ha constatat que "la família travessa un crisi cultural enorme".

Odio el meu pare

Una de les maneres de les que es manifesta aquest crisi és que avui "els conceptes pare o mare de la nostra religió tenen una fragilitat extrema en la nostra societat". D'exemple va explicar com en una catequesi el capellà deia als nens que "tots som germans perquè tenim un únic Pare al cel". Molts ja no ho van entendre. Un va preguntar que "com és la relació amb un germà", perquè com tants altres nens era fill únic. I un altre nen li va acabar explicant que odiava el seu pare per com s'havia portat amb la seva família. O sigui, al problema de no haver vist mai un gra de mostassa, ara s'hi suma el no tenir uns referents familiars forts.

Bassetti va comentar una llarga llista de constatacions del Sínode sobre la dificultat de presentar un model de família. Què fer amb les dones d'Àfrica que eduquen els seus fills com a cristians però que els marits practiquen la poligàmia. O la dificultat en les societats occidentals d'assumir un compromís "per sempre" o "per tota la vida" com és el matrimoni o el sacerdoci. També els problemes que genera una societat on "les finances són els centre de l'economia mentre la gent no té feina". O el fet d'entendre l'adopció com un dret dels adults o la "dramàtica mentalitat de gènere".

La resposta del Sínode a aquesta "crisi antropològica" passa per la paràbola del bon samarità. El cardenal ho va explicar recollint una intervenció en el Sínode d'un capellà de la seva diòcesi: "L'Església no pot ser un tren que corre i mira el paisatge. Ha de fer com el bon samarità, aturar-se i ajudar a l'altre". Amb aquesta resposta, "com més dolorós sigui el clima d'odi, més bonic és el testimoni d'amor de la misericòrdia". Es tracta de curar les ferides "amb l'oli de la misericòrdia i la medicina de la veritat". Com a mostra, "les parelles que es prometen un amor per sempre realitzen un acte d'heroisme increïble". Són per Bassetti "possiblement el més gran gest contracorrent de la societat actual, i serà aquest amor per sempre el que salvarà el món". [Veure conferència sencera]

Dos arquebisbes metropolitants

Com cada any les Jornades de Castelldaura es van obrir amb una significativa representació de l'episcopat català. Aquest vegada amb els dos arquebisbe metropolitans, el de Barcelona, Joan Josep Omella, i el de Tarragona, Jaume Pujol. Els dos van donar un to més familiar que institucional a la inauguració.

L'arquebisbe Omella va explicar la seva bona relació amb el cardenal Bassetti, amb qui coincideix cada quinze dies a les reunions de la Congregació per als Bisbes. També va saludar efusivament a l'arquebisbe de Tarragona com a Primat: "Per això li dic que ell és el meu cap". És una bona manera de començar la relació del nou arquebisbe de Barcelona amb seu tarragonina en el primer acte en el que coincidien els dos arquebisbes metropolitants de Catalunya. D'altra banda, Bassetti també es va posar l'auditori de capellans de l'Opus Dei a la butxaca amb una salutació inicial en català.

Després de la presentació de les Jornades d'Albert Ribot, director del Centre Sacerdotal Rosselló, i d'Antoni Pujals, vicari per a Catalunya de l'Opus Dei, l'arquebisbe Pujol va remarcar que "la mirada d'amor de la misericòrdia és una actitud bàsica que s'aprèn a les famílies". I va convidar a participar en els pelegrinatge a les diverses esglésies que tenen oberta una Porta Santa, entre elles la de la Misericòrdia de Reus. Omella ha insistit en la importància "de la unió entre la teoria i la pràctica de la misericòrdia".