Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals –CR) De l'Estat Islàmic se n'ha parlat molt, des de l'any passat, amb la consolidació del seu domini territorial a Síria i a l'Iraq. Ara bé, segueix sent un error equiparar els musulmans a l'Estat Islàmic.

"Es criminalitza tota la religió i cultura musulmana quan el gihadisme és una part ínfima", ha manifestat el periodista Medir Plandolit –que durant molts anys ha treballat a TV3, i que ara ho fa a ViceNews– en una jornada monogràfica sobre l'Estat Islàmic que aquest dimecres ha celebrat el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) i l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. L'acte es va fer la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull.

També és erroni presentar l'Estat Islàmic com un moviment molt recent: "No ha nascut de la nit al dia", ha explicat Mohamed El Ghaidouni, el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (Ucidcat), una de les federacions autonòmiques que agrupen diferents entitats musulmanes.

L'origen de l'Estat Islàmic

El Ghaidouni ha situat el seu origen l'any 2002. Llavors, era una organització promoguda per un salafista jordà que va participar en la resistència contra la invasió soviètica de l'Afganistan, en guerra entre els anys 1978 i 1992. En aquell moment el precedent de l'Estat Islàmic era una "milícia", anomenada 'Comunitat del Monoteisme i la Jihad'.

Al 2003, el grup passa a dependre directament d'Al-Qaida, l'organització terrorista islamista dirigida per Osama bin Laden (1957-2011), i canvia de nom: 'Organització de la Base de la Jihad al país dels 12 rius'.

Al 2006 tornen a adoptar una altra denominació, 'Estat Islàmic de l'Iraq', ja que passen a ser una entitat controlada de forma indirecta per Al-Qaida, de la que finalment se'n van desmarcar fa un any. Ja en plena Guerra de Síria, l'organització torna a canviar de nom –'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant', conegut per les seves sigles en anglès, Isis, o en àrab, Daesh–.

El darrer canvi de nom es fa al 29 de juny de 2014: el seu portaveu, Abu Mohamed al-Adnani, anunciava que el seu objectiu era crear un califat que s’estengués per tot el món musulmà, i es nomenava màxima autoritat Abu Bakr al-Baghdadi, autoproclamat "Ibrahim, imam i califa de tots els musulmans". S'estima que, en l'actualitat, l'Estat Islàmic té entre 30.000 i 100.000 homes procedents de tot el món, després d'una extensa campanya de publicitat al ciberespai i a les xarxes socials, i que s'han enrolat a la seva milícia.

"L'Estat Islàmic és un arbre amb arrels a l'Afganistan, que s'alimenta de tot el món, i que només sembra terror, por i mort", ha conclòs El Ghaidouni, que recalca que l'organització va aconseguir estar en boca de molta gent amb els vídeos amb decapitacions de persones occidentals que havia segrestat, molts d'ells professionals vinculats als mitjans de comunicació.

Tres setmanes a l'Estat Islàmic

Plandolit treballa a ViceNews, que ha emès un documental realitzat pel palestí Medyan Dairieh, on un equip de televisió va aconseguir passar tres setmanes amb l'Estat Islàmic.

S'ha marcat "un abans i un després en la cobertura mediàtica" dels conflictes, principalment perquè l'Estat Islàmic té una productora que penja els vídeos de les accions militars a Internet, que utilitzen molts mitjans de comunicació, i aquest documental és una "aproximació des del punt de vista periodístic" sobre la realitat de l'organització. Ara mateix, vol crear el seu canal de televisió 24 hores on emetrà noticiaris en directe i també documentals i reportatges, emulant el model de Qatar amb Al Jazeera i Iran amb Press TV (que emet en anglès) i Hispan TV (que ho fa en castellà).

Les minories: cristianisme i fe bahá'í

En la taula rodona també s'ha tingut present com viuen les minories en les parts de Síria i Iraq que ara controla aquesta organització.

El secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya, Guillem Correa, ha assegurat que els cristians viuen una situació que ha qualificat de "genocidi", fet que ha provat amb dues xifres: les estadístiques indiquen que cada cinc minuts un cristià és assassinat per la seva fe, i a l'Iraq, en 15 anys, el nombre de cristians ha passat de 1,2 milions a 100.000 persones. Al Líban, si fa 30 anys eren el 75% de la població, ara només representen el 25%.

Des de la fe bahá'í, Sergio García ha recordat que són durament perseguits a l'Iran, però malgrat tot, "treballen per a la millora del país i ser una força del canvi social". Ha contrastat la situació que viuen a Iran amb la d’Israel, on tenen el seu centre espiritual i administratiu, així com el lloc més sagrat, i ha recordat que la seva tradició se singularitza per “fomentar la bona actitud amb les altres religions, perquè es consideren germanes”.

En l'acte també hi van ser presents el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, el comissionat d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Garcia i Clavel.