“En els moviments socials hi ha una dimensió molt profunda”

(Laura Mor –CR) “Dins dels entorns eclesials sovint costa mirar fora”, assegura José Eizaguirre. Ell, però, ho ha fet. Té un peu en el camp religiós i un altre en els moviments socials i acaba de publicar Todo confluye a Desclée De Brouwer. L'autor ha preguntat per la vivència espiritual als infatigables del “un altre món és possible”. I, als creients, els assenyala la riquesa dels qui aposten per l'ecologia, el consum i els estils de vida alternatius. El llibre fa una crida a ser conseqüent i s'ha presentat aquesta setmana a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret.

“No sé si vivim un temps de major injustícia; però sí sé que vivim un temps de major consciència”. Eizaguirre manté aquesta visió positiva de la realitat al llarg del seu relat, on defensa com “la persona espiritual es deixa transformar; també en sentit social”. L'escrit no fa referència a la Laudato si' del papa Francesc –l'original entrava a l'editorial quan el pontífex encara no havia escrit la seva exhortació–; però de fons s'hi intueix una mateixa mística que porta a tenir cura de la “casa comuna”.

“Hi ha una espiritualitat que mobilitza”

Llibreta en mà, l'autor ha indagat sobre l'espiritualitat que respiren els moviments alternatius. Diàleg, entrevistes i un convenciment: “Allà on hi ha confiança, hi ha l'Esperit”. N'ha parlat el delegat dels jesuïtes a Catalunya, Llorenç Puig, que és físic i teòleg: “L'autor ha constatat que hi ha una dimensió molt profunda en els moviments socials; un alè interior de diàleg, d'espiritualitat”.

En l'acte de presentació de dimecres, organitzat per Cristianisme i Justícia, el jesuïta ha assegurat que la confiança és fonamental per seguir endavant i perseverar en els moviments socials: “Com que no sempre veiem els brots d'allò que sembrem, ens cal una certesa interior”. I ha recordat com el papa Francesc, en l'exhortació Evangelii Gaudium, demanava “no tenir por al fracàs”.

Entre el públic, cares conegudes en el món de l'activisme social. Arcadi Oliveres i Laia de Ahumada s'han sumat al diàleg. Oliveres s'ha preguntat si cal continuar criticant el sistema: “Sí, però construint. Estic convençut que les coses estan canviant”, ha afirmat i ha recordat la darrera Fira d'Economia Solidària a Catalunya, que va tenir lloc el mes d'octubre al recinte fabril de la Fabra i Coats.

Per la seva banda, a la pregunta sobre d'on neix la confiança que possibilita les iniciatives al·ludides, de Ahumada ha parlat del “canvi de la creença a l'espiritualitat” que fa que la força la traiem “de nosaltres mateixes”, ha assegurat.

De la consciència al canvi

Eizaguirre defensa en el llibre tenir agendes més esponjades, que permetin espais de silenci. També de solitud. En la presentació va explicar el motor de la seva aposta personal: “Gandhi deia: 'Sigues tu el canvi que vols en el món'. I jo això m'ho he cregut”. Una voluntat manifesta en decisions i actituds quotidianes: tenir l'electricitat contractada amb la cooperativa Som energia; els estalvis, en banca ètica; reduir el consum d'envasos; practicar estratègies d'estalvi d'aigua. I un llarg etcètera. “He volgut encarnar en la meva persona aquest canvi”.

També ha recordat iniciatives de l'anomenada 'economia col·laborativa', com compartir trajectes en cotxe amb desconeguts o intercanviar la casa amb una família en temps de vacances. De nou, la confiança com a motor del canvi de model: “S'està descobrint que ens va millor si confiem en els altres”.

“L'autor és algú que sap demostrar que un altre món és possible” ha dit el director de Cristianisme i Justícia i moderador de l'acte, Xavi Casanovas. D'un temps ençà l'autor, que va ser administrador provincial dels marianistes, publica les seves reflexions sobre justícia ecològia al blog d'aquest Centre d'Estudis.

Un llibre fruit d'una 'doble nacionalitat'

Llorenç Puig ha recollit la idea de 'doble nacionalitat' que Eizaguirre presenta a Todo confluye: “És un llibre que fa de pont, un llibre en diàleg entre l'espiritualitat i els moviments socials”. També ho ha descrit així Casanovas: “És un llibre atípic que uneix dos mons que durant molt de temps s'han donat l'esquena”.

La presentació ha comptat amb la intervenció de l'escriptor i activista Gustavo Duch, implicat en moviments de sobirania alimentària, que s'ha presentat en el paraigües dels “anticapitalistes”. “Trobar el silenci en les nostres agendes és molt complicat”, ha reconegut. Però que davant les preguntes que planteja el llibre ell hi intueix una resposta clara: “Sí, en els moviments anticapitalistes hi ha molta espiritualitat”.

Duch ha assegurat que “els mateixos moviments ja reconeixen aquesta espiritualitat” perquè “el món rural ha calat molt”. I posa un exemple: “Plantar una llavor en lluna creixent esperant que neixi una col de dos quilos té molt a veure amb el misteri i la màgia”. És un exercici, ha dit Duch, de “confiança absolta”.

Místiques compartides

En la seva intervenció ha desgranat tres intuïcions sobre aquesta vivència espiritual. Per una banda, la històrica; sobre els orígens de moltes d'aquests projectes i iniciatives, lligats a realitats d'Església. També ha parlat d'una intuició “tàctil”: “En manifestacions, trobades, reunions... trobem persones molt rares, autèntiques, que t'electrocuten i et generen magnetisme”. Finalment s'ha referit a una “intuïció sonora i musical”, que ha il·lustrat amb les trobades internacionals de la 'Vía Campesina', on centenars de camperols d'arreu del món, inicien les reunions amb un ritual a les llavors i a la terra. “Són místiques compartides” per tots, sigui quin sigui el seu origen.

El llibre també parla en clau feminista. Segons Duch, “el feminisme desmunta el dogma de la religió majoritària del diner, on l'economia monetària és el centre de la societat”. L'activista ha agraït en particular la publicació del llibre perquè “apel·la a les emocions” en un món en què “abusem d'allò cognitiu per intentar explicar la realitat del món”. Aquí ha recordat un dels lemes dels qui defensen la sobirania alimentària: “Que la vida ens estremeixi i el capitalisme tremolarà”. Perquè al final, “l'espiritualitat és també un valor anticapitalista, que no cotitza, que no es pot acaparar, que no es pot comprar ni vendre. És com una poesia”.

“Contar los destellos de Dios que hay en la realidad secular”, escriu l'autor en l'epíleg. Una realitat on “s'està construint el Regne”, defensa Llorenç Puig. “Todo confluye és una magnífica narració per ajudar-nos a transitar entre aquests dos mons”, ha conclòs el jesuïta.