Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bisbat de Girona) "No existeixen les malalties, existeixen els malalts". A partir d'aquest eix el bisbe de Girona Francesc Pardo va pronunciar dimarts una conferència a la Casa de Cultura de Girona, sobre el tema: 'Malalts i fe. Des de l'experiència personal', dins del programa de les Aules d'Extensió Universitària.

El bisbe de Girona també es va referir a l'origen del terme llatí 'infirmitat', que vol dir 'no fermesa', és a dir quan el nostre organisme pateix una flaquesa. Per aquesta raó, va dir, "cal referir-se a persones malaltes individualment, perquè una mateixa malaltia és diferent en cada persona que la pateix. Més enllà dels protocols a aplicar, la malaltia cal afrontar-la segons cada persona".

Va plantejar els interrogants que tota persona malalta es formula davant d'una situació nova: Per què a mi?, Me'n sortiré? Què em passarà si em moro? Igualment les preguntes que segueixen en la ment del malalts després d'una intervenció, com ara què és veritablement l'essencial què és secundari. També la capacitat d'observació que s'aguditza en els malalts i el paper dels acompanyants.

Des de l'àmbit de la fe, la malaltia pot aportar experiències que ajudin a la renovació i de salvació. L'experiència cristiana de la malaltia es vincula a la Passió, als passatges de l'hort de Getsemaní i al Calvari. Tot i reconèixer que "en els moments aguts es fa difícil pregar".

La darrera part de la seva conferència, el bisbe de Girona la va dedicar als col·lectius que fan servei a l'entorn dels malalts: des dels professionals mèdics i sanitaris, a l'atenció pastoral en els centres hospitalaris, als equips humans que acompanyen els malalts i amb una recomanació final: "Cal que ens eduquem per a situacions de no fermesa. Tots possiblement hem estat malalts, possiblement ho som i segur que serem malalts".