Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jordi Llisterri –CR) Aquesta és la setmana en la qual els bisbats catalans presenten els seus comptes anuals. Molt abans de la moda de la transparència ja ho feien. Des dels anys 80 se celebra la Diada de Germanor per donar compte dels ingressos i les despeses que tenen les diòcesis. En què es gasten els diners i d'on surten.

Aquest dimarts ho va fer en una roda de premsa l'arquebisbat de Barcelona, i com cada any altres bisbat també convoquen els mitjans per explicar les seves dades econòmiques coincidint amb la col·lecta d'aquest diumenge. Són les dades de les despeses dels serveis generals dels bisbats, entre ells, el sou dels capellans i els laics contractats per la diòcesis. Per exemple, ja es poden consultar a internet els comptes d'aquest any del bisbat de Lleida, Sant Feliu, Solsona, Terrassa, Tortosa o Vic.   

"A vegades es diu que som opacs però no és cert", explicava el delegat d'economia de l'arquebisbat de Barcelona, Antoni Matabosch. Com també insistia una vegada més que, en contra del que alguns puguin pensar, "l'Església no és rica" perquè "el patrimoni històric té un gran valor però és un valor que costa molt de mantenir". Per exemple "la Basílica de Santa Maria del Mar té un valor immens, però segons com es miri no val res perquè no la comprarà ningú".

Oficina de Transparència

Tot i que fa anys que es publiquen els comptes diocesans, Matabosch va explicar que estan treballant per "enfortir i posar un nou accent en la transparència" de l'economia de l'Església. Per això, l'arquebisbat de Barcelona crearà una Oficina de Transparència per millorar la tasca que ja realitza la delegació diocesana d’Economia. Es tracta de vetllar del control de l’activitat econòmica de totes les institucions que depenen de l'arquebisbat i de les fundacions canòniques.

Amb això es vol unificar i professionalitzar els criteris de gestió econòmica per enfortir el seu control. Alhora, es vol dedicar més persones que puguin oferir assessorament i recolzament jurídic i financer a aquestes entitats. "Ja es fa, però cal dedicar-hi més gent", va dir Matabosch.

Aquesta tasca és independent al que ja obliga la Llei de Transparència a les entitats privades sense ànim de lucre. La Llei només demana que les entitats donin publicitat a les subvencions de les administracions públiques que superin els 100.000 euros, o quan les subvencions superen el 40% del pressupost anual. Una normativa que les institucions diocesanes ja compleixen.

Barcelona és generosa

En la roda de premsa l'arquebisbe Joan Josep Omella ha agraït les aportacions dels fidels. L'arquebisbe de Barcelona ha explicat en el seu primer any a la ciutat "he vist que quan es fa una col·lecta Barcelona és generosa".

També s'ha insistit en la funció social, espiritual, cultural de les l'Església, on parròquies i moviments, formen persones. Segons Matabosch "tot això reverteix en la societat: la formació no és només perquè siguin bons cristians, sinó perquè siguin bons ciutadans".

El pressupost anual de l'arquebisbat de Barcelona de l'any 2015 va ser de 16,4 milions d'euros i es van tancar amb un resultat equilibrat entre ingressos i despeses, com ha passat els darrers 11 anys.