(Laura Mor –CR) Aquest dijous l'Hospital de Sant Joan de Déu d'Esplugues ha fet el balanç dels deu anys d'agermanament amb el seu homònim a Sierra Leone: el Saint John of God Hospital, de Mabesseneh-Lunsar, a l'oest del país. L'experiència, molt marcada els darrers mesos pel virus de l'ebola, fa evident la necessitat de ser-hi. "La vida segueix, fins i tot segueix el programa d'agermanament. Tenim idees noves!" ha anunciat el germà Fernando Aguiló, que coordina el projecte des de Catalunya.
El germà Michael Koroma, director de l'hospital de Lunsar, ha assegurat que l'agermanament els ha donat llum i no parla en sentit figurat: des del 2011 l'hospital que aquest orde acompanya a Sierra Leone disposa de 24 hores d'electricitat gràcies a un sistema de plaques solars. “Abans vivíem en la foscor i molts diners se n'anaven en generadors”.
Aquest guany significatiu se suma a l'aposta per la formació professional amb la construcció d'una Escola d'Infermeria; la millora de les comunicacions amb la connexió a internet –que ha possibilitat l'intercanvi de recerques amb metges i entitats col·laboradores d'arreu del món– i l'elaboració de plans estratègics, entres d'altres iniciatives.
Però no tot són flors i violes. “L'ebola ha modificat tot el programa d'agermanament amb Sierra Leone”, ha explicat l'administrativa de Sant Joan de Déu Marta Millet, durant el repàs del projecte.
Sierra Leone viu un impàs en la propagació del virus. Segons dades del Ministeri de Salut del país, dels 300 i fins a 400 casos detectats cada setmana en el mes de novembre, s'ha passat a 9 casos aquesta primera setmana de juliol. “No sabem quan acabarà, però estem a prop del final del problema”, comenta el germà Fernando Aguiló
La doctora Victòria Fumadó, responsable de la Unitat de Malalties Infeccioses i Importades del Servei de Pediatria de l'Hospital Universitari Sant Joan de Déu, ha demanat no abaixar la guàrdia i continuar destinant recursos a l'agermanament: “No podem dir que els països de l'Àfrica de l'Oest estiguin lliures d'ebola. La malaltia segueix i pot tornar a tenir les dimensions de l'any passat”.
Acompanyar cap a la plena autonomia
Michael Koroma té clar que el d'Esplugues és un hospital molt més fort que el de Lunsar i il·lustra l'agermanament amb una imatge quotidiana: “És com quan un fill comença a caminar. El seu pare li dóna la mà i mai l'abandona”.
Fernando explica que “agermanament és cooperació, comunicació, acció conjunta” i també subratlla aquest objectiu final: “L'èxit de l'agermanament és la plena autonomia de Lunsar”.
Normalitzar el sistema de salut
L'epidèmia de l'ebola va obligar a tancar el centre dues vegades. L'última, el 22 de setembre de 2014. Van desinfectar i reorganitzar les instal·lacions. També van formar el personal en prevenció i detecció del virus: “Els treballadors estaven molt espantats”, assegura el germà Michael després de recordar el degoteig de professionals de la salut que van morir a resultes del contagi amb els malalts.
El balanç del darrer any senyala com més de cinc-cents professionals sanitaris han mort a Guinea Conakry, Libèria i Sierra Leone. “L'ebola és una malaltia que ha afectat els cuidadors. Volent ajudar els malalts, molta gent ha mort”, explica Aguiló.
L'equip d'Aguiló recorda com la malària provoca sis-cents mil morts cada any en aquest país. La diferència en l'atenció a una o altra malaltia s'explica per “la percepció del perill en els afectats. La gent que pateix malària sap que té possibilitats de sortir-se'n, però no acudeix a l'hospital perquè creu que està contaminat per l'ebola”. La prioritat és clara: “Sierra Leone ha de recuperar la confiança el sistema sanitari”, apunta Fernando.
L'estigma social
El país ha pres consciència i ara sap què ha de fer per prevenir el contagi. Però, segons Koroma, viuen un dilema cultural: “La gent ho vol aturar, però té por de la reacció i del càstig dels avantpassats”. Per exemple, la tradició mana rentar i vestir els morts, però el protocol de prevenció prohibeix estricament tot contacte directe.
El virus també ha afectat el seu tarannà acollidor: “La gent també sap que ja no pot permetre les visites a tothora”, comenta Michael. I conclou: “La societat ara està confosa, i ha de triar el camí a seguir”. Hi ha por i prevenció, i s'han acabat les abraçades efusives, hi afegeix el germà Fernando.
Acompanyar, clau de legitimitat
“Els germans continuem a Sierra Leone per la nostra fe”. La presència continuada els dóna credibilitat a l'hora de demanar que s'aparquin les creences en favor de la lluita contra l'ebola. “Hi estem treballant. És molt dur, la gent està morint. Però estem donant suport als treballadors, aportant recursos, proveint tot el que és necessari per al control de l'epidèmia”, explica Fernando.
Amb tot, aquest germà recomana “tenir respecte” per conèixer bé la malaltia i donar un millor servei al pacient i a l'entorn. Perquè “l'ebola no sols toca qui està malalt sinó que tota la família queda estigmatitzada. I cal sociabilitzar els que sobreviuen”. Una qüestió humanitària en què també coincideixen musulmans i animistes.
Altres malalties arraconades
A la capital, Freetown, la gent viu en abocadors, i una sola casa pot aglutinar una vintena llarga de persones. En aquest context, el risc de contagi augmenta de manera exponencial: “No sols de l'ebola, sinó també de malalties com la tuberculosi”, comenta Fernando.
Si bé l'Organització Mundial de la Salut xifra en 13.155 els casos d'ebola a Sierra Leone des de l'inici de l'epidèmia, la malària va afectar un nombre molt més important de la població: fins a 1,7 milions l'any 2013. L’esperança de vida en aquest país és de 46 anys.
En aquest sentit, recuperar la confiança en l'hospital implicaria normalitzar els programes de vacunes, continuar amb el seguiment a la maternitat i reduir els riscos postpart i la mortalitat infantil, entre d'altres prioritats de control sanitari.
L'inici de l'agermanament
L'any 1967 els germans de Sant Joan de Déu van arribar per primera vegada al petit hospital de Lunsar. Entre ells, el germà Ricard Botifoll, un pneumòleg català de l'hospital que abans s'ubicava a les Corts. L'any 2005, l'inici del programa d'agermanament va formalitzar l'enllaç i la col·laboració.
Aquest és un dels 12 agermanaments internacionals que té la província d'Aragó Sant Rafael a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.