Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Maribel Pou –MCPCC/Sant Martí de Maldà) Aquest diumenge Sant Martí de Maldà ha acollit la 44a Jornada Nacional del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya, punt àlgid del treball fet al llarg del curs sobre 'Viure i comunicar la joia de l’Evangeli'. Per parlar de l'exhortació del papa Francesc el moviment ha convidat la teresiana M. Victòria Molins, que des de la seva experiència al barri del Raval de Barcelona, fa el possible “per viure la joia de l’Evangeli al costat dels estimats de Déu”.

De l’exhortació de Francesc, Molins n'ha destacat dos aspectes que per a ella han estat essencials: com l’han ensenyada els “no” del papa Francesc i com l’han impressionada unes paraules concretes: primerejar, involucrar-se, acompanyar, fructificar i festejar.

Sobre els “no” ha parlat del “no” a l’economia d’exclusió perquè és una economia que mata, i com “convertir els anònims en amics és la millor tasca que es pot fer en el carrer”, perquè tenim conceptes generals i necessitem descobrir la vida de la persona concreta perquè deixi de ser exclosa: la pobresa commou, però l’exclusió més aviat fa por. També s'ha referit al “no” a la nova idolatria del diner, que porta a la marginació, a la manca de capacitat i de possibilitat d’organitzar-se. La gent treballadora s’envolta de valors i és capaç d’aglutinar-se per defensar un dret, les persones marginals volen ser úniques “per la incapacitat d’ajudar-se les unes a les altres, per unes vides sempre a la defensiva”. I, finalment, “no” a la desigualtat que genera violència i a la despreocupació per les causes de les desigualtats.

Quant a les paraules que destaca del papa Francesc ha apuntat “primerejar”, dient que l’amor sempre ve de Déu, ell és sempre el primer i, per tant, ens està dient que hem d’anar sempre a l’encontre de l’altre, sempre a punt “d’un toc de misericòrdia”. Ha destacat també el fet d'“involucrar-se”, és a dir, “sortint a oferir a tothom la vida de Jesucrist encara que ens sigui un risc”. Ha parlat d'“acompanyar”, “estar al costat de l’altre i caminar junts, aprendre l’un de l’altre”, viure el present amb capacitat d’empatia, de posar-se en el lloc de l’altre. De fructificar: l’Església ha d’estar atenta als fruits però ho ha d’estar estimant el món tal com està i descobrint-hi llavors d’esperança que ja hi ha. I de festejar, en concret per a ella dues coses: les primeres paraules de Gaudium et Spes, del Vaticà II: “Les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes i dones del nostre temps, sobretot dels pobres i de tots els que pateixen, són alhora les alegries i esperances, tristeses i angoixes dels deixebles de Crist", i “donar raó de la nostra esperança que és donar raó de la nostra alegria, de la joia de l’Evangeli”.

“Al voltant de Sant Martí de Maldà”

Des de fa anys un grup del moviment, format per persones del mateix Sant Martí, d’Arbeca, de Nalec, de Ciutadilla i de Vallbona de les Monges, s’aplega i fa camí “al voltant de Sant Martí de Maldà”, com elles mateixes diuen. Aquest grup, amb el suport d’altres de la zona i de la permanent del moviment, ha dut a terme l’organització d’aquesta jornada que va començar amb la benvinguda per part de Xavier Balcells i Carles de Ahumada, membres del grup, i de l’alcalde del municipi, Jaume Pallàs. En Jordi Sala, de la revista La Veu, editada pel moviment, va ser l'encarregat de presentar la conferenciant M. Victòria Molins.

L'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol va presidir l'eucaristia i va participar en tota la jornada, fet que el president del moviment, Jaume Dantí, va agrair pel que significa d’acompanyament i d’apropament, insistint que “una assistència tan completa, de moment i al llarg d’aquests anys, no la trobem en cap altra diòcesi”. Dantí també va tenir paraules d’agraïment per als organitzadors, aprofitant per destacar que el grup al voltant de Sant Martí de Maldà és paradigma del Moviment: persones de comarques i de pobles diversos, en aquest cas d’una sola diòcesi, que s’apleguen, es recolzen i fan camí compartint objectius i experiències, “petites i humils peces d’Església, que se’n senten, i que enguany han reflexionat sobre el desig i la necessitat de ser capaços de traspuar la joia i l’esperança de l’Evangeli en aquest temps d’incertesa”.

L’assemblea anual del moviment va tractar els assumptes generals de funcionament, objectius proposats, estat de comptes... És destacable el resum de la resolució de l’Assemblea Mundial de la FIMARC (Federació Internacional de Moviments d’Acció Rural Catòlica) que tingué lloc a Alemanya el 2014 on els moviments que la conformen denunciaven “fermament les empreses multinacionals que envaeixen i controlen les nostres vides, la nostra alimentació i fins les nostres maneres de pensar”, reafirmant la voluntat “de construir una societat que pugui viure en pau, amb una redistribució justa de la riquesa, amb respecte a la creació i a la sobirania alimentària” perquè “això constitueix la base de la nostra fe, l’esperança que volem compartir amb tots, siguin cristians o d’altres religions, i amb totes les persones de bona voluntat”, i demana “redefinir la paraula fraternitat en el sentit d’una vida digna per a tots com una qüestió de pura justícia”.

La referència a la convocatòria del Congrés Laïcat XXI i l’oportunitat i voluntat de ser-hi presents a nivell personal i com a moviment, van tancar l’espai dedicat pròpiament a l’assemblea i el secretari, Joan Massana, va donar pas a la veu dels representants comarcals i diocesans en relació al tema del curs. Xavier Olmo, per Lleida, Teresa Garrell, pel Vallès, Maribel Giménez, per Penedès-Anoia, Montserrat Gomis, per Tarragona, van prendre la paraula per oferir als assistents unes pinzellades de la reflexió duta a terme en cadascun dels seus territoris, en sintonia unes amb les altres en el desig de no quedar enrere en aquest moment eclesial i social quant a la transformació personal, comunitària (parròquia i moviment) per a viure en profunditat l’alegria evangèlica i comunicar-la, adreçant, també, als bisbes peticions i suggeriments en aquesta direcció. El diàleg va tancar la seva intervenció i també la matinal que havia tingut lloc a la sala gran de la Societat Cultural i Recreativa “El Foment” que, en pocs moments va ser transformada en un menjador.

A la tarda, en Miquel Torres, del Grup de Recerques Terres de Ponent, va guiar una visita pel poble, començant per la mateixa història d’El Foment i acabant a l’església parroquial on, a continuació tingué lloc la culminació de la trobada amb l’Eucaristia participada també per la comunitat cristiana del poble. La col·lecta es destinà a la comunitat del Cenacolo, d’El Mas d’en Lluc, de joves que conviuen, preguen i treballen per sortir del món de la droga.

A l’homilia, Jaume Pujol va fer referència al goig de la jornada compartida en tot el seu contingut, als trets identitaris del Moviment i a la necessitat que cadascú sigui bon pastor en el seu entorn contemplant Jesús, el Bon Pastor que presenta Joan en l’evangeli del IV diumenge de Pasqua.

L'anterior jornada nacional del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya, l'any 2014, es va fer a Capellades i aquesta vegada és la diòcesi de Lleida qui pren el relleu per organitzar la 45a Jornada Nacional el 2016.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.