El Congrés Litúrgic de Montserrat insisteix en la participació dels fidels

(Jordi Llisterri -CR) Quan en l'obertura d'un Congrés la majoria d'intervencions coincideixen en que "no podem quedar-nos en les glòries passades", és que realment hi ha el perill de quedar-se en les glòries passades. I en la inauguració que aquest dijous la tarda s'ha fet de les jornades que commemoren el centenari del I Congrés Litúrgic de Montserrat, s'ha insistit amb escreix que el Congrés que es fa aquests dies entre Barcelona i Montserrat ha de servir sobretot per plantejar els reptes de futur. I no pensar només en les 2.000 persones que fa cent anys va aplegar el I Congrés, xifra ara impossible.

Amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans s'ha inaugurat al Seminari de Barcelona el IV Congrés de Litúrgia de Montserrat que durarà tres dies. Convocat per la Conferència Episcopal Tarraconense i l'abat de Montserrat, amb la col·laboració de l'Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB) i del Centre de Pastoral Litúrgica (CPL), ha presidit la inauguració el cardenal Lluís Martínez Sistach, acompanyat dels arquebisbes Jaume Pujol i Joan-Enric Vives, i l'abat Josep Maria Soler.

"No hi ha l'entusiasme del Congrés de fa cent anys o del Concili Vaticà II", ha reconegut l'abat de Montserrat, però ha posat sobre la taula els temes que ha d'afrontar tot el que envolta el món litúrgic. "El fonamental és la participació activa dels fidels en la litúrgia, base de l'espiritualitat", ha dit Soler. Punt en el que encara "estem molt lluny encara de l'ideal que marca la Sacrosanctum Concilium", el text del Vaticà II que va aprovar-se ara fa mig segle i que va establir la reforma de la celebracions litúrgiques.

Altres reptes pendents són el cant i, encara més pendent, apropar els joves a la litúrgia. Soler ha recordat que fa cent anys les propostes de renovació es van fer amb "una mentalitat oberta" i afavorint la participació dels fidels i la seva formació per tal que litúrgia "ajudi a transformar-se en diakonia, en servei", i no només sigui un ritual.

L'arquebisbe Jaume Pujol, que presidirà dissabte la missa de clausura a Montserrat, també ha insistit en la necessitat d'afrontar els reptes: "Hem de sortir d'aquest congrés amb ganes de renovació". En la mateixa línia ha parlar l'arquebisbe Joan-Enric Vives, que presideix la Comissió de Litúrgia i Música de la Conferència Episcopal Tarraconense: "El IV Congrés ens ha d'ajudar a veure les urgències". I a revisar "l'espiritualitat missionera de les nostres esglésies diocesanes".

Com exemple del treball que es fa, Vives ha explicat que ja s'ha enllestit una nova versió ampliada del Cantoral Bàsic, que és un instrument de difusió "dels cants litúrgics que haurien de ser coneguts per a tothom". També està a punt una nova revisió de la Litúrgia de les Hores en català, i s'està treballant amb una nova traducció del Missal.

Gaudí, Benet XVI, i la litúrgia

Vives ha recordat també que l'inici de Congrés coincidia amb els 88 anys del papa emèrit: "Barcelona i Catalunya li deuen molt al papa Benet XVI". I ha fet una extensa referència a la homilia del papa i l'acte de consagració de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona de fa cinc anys, un tema amb el que ha coincidit amb l'exposició de l'arquebisbe Martínez Sistach.

Tant Vives com Sistach han citat diversos fragments de l'homilia de Benet XVI a Barcelona sobre la bellesa litúrgica i han remarcat la síntesi entre arquitectura i litúrgia que aconsegueix Antoni Gaudí en la concepció del temple. "L'esperit de la litúrgia del Vaticà II ja estava reflectida en l'obra de Gaudí, tant en la immanència com en la transcendència", ha dit el cardenal Sistach. "No és exagerat considerar Gaudí un precursor de la reforma litúrgica".

Com anècdota Sistach ha explicat que el nunci Francesco Ragonesi, amb motiu de la seva estada per presidir el I Congrés Litúrgic de Montserrat, el 1915 va fer una visita a la Sagrada Família guiat per Gaudí. Impressionat per l'obra, ser llavors quan el nunci va dir a l'arquitecte la famosa frase: "Vostè és el Dant de l'arquitectura".

En l'obertura el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig, ha situat el context històric del Congrés, 100 anys després de la primera convocatòria, 50 anys després del Vaticà II, i a 20 anys del Concili Tarraconense. "No fem un congrés nostàlgic, sinó un replantejament a fons en sintonia amb l'Església del papa Francesc", ha insistit, recordant l'impacte que en aquell moment el I Congrés va tenir en personalitats com el mateix Gaudí, Joan Maragall, o Puig i Cadafalch.

Després de la inauguració, aquest dijous ha pronunciat la primera el bisbe de Lleó i president de la Comissió Episcopal de Litúrgia de la CEE, Julián López Martín. Divendres la ponència principal serà del pare Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat i director de la revista Documents d’Església. Dissabte intervindrà en la sessió que es farà a Montserrat l'arquebisbe Piero Marini, que durant vint anys va ser Mestre de les Celebracions Pontifícies.