(Jordi Llisterri –CR) L’important és “ser-hi”. Ser-hi com “una comunitat d’acollida, de cònsol i de sentit”. Ser-hi “com a model alternatiu al model liberal excloent on tot gira al voltant del guany econòmic”.O ser-hi “com espai de trobada dels nàufrags digitals”, fent “xarxa humana”. Aquestes són algunes de les propostes que sintetitza Francesc Torralba de les actes del Congrés Internacional sobre la pastoral a les Grans ciutats que es va fer a Barcelona l'any passat.
L'editorial Claret i l'editorial PPC han publicat en català i en castellà les actes del Congrés que inclouen les ponències de personatges tant rellevants com els sociòlegs Manuel Castells i Javier Elzo; l’antropòleg francès Marc Augé; el pastoralista mexicà Benjamín Bravo; el vicari general de Lieja, Alphonse Borras; o el teòleg argentí Carlos María Galli, una de les figures de referència actual per la interpretació de projecte pastoral del papa Francesc.
El cardenal Lluís Martínez Sistach encapçala el llibre com a promotor del Congrés i principals impulsor. La setmana passada el va presentar a Barcelona i després a Madrid, on va estar acompanyat de l'arquebisbe Carlos Osoro.
En la presentació a l'Ateneu Barcelonès, Torralba va fer la síntesi de les propostes del Congrés i del diagnòstic que recull el llibre. Sobretot presenta les ciutats com una realitat ambivalent, “un àmbit amb possibilitats extraordinàries i alhora amb grans necessitats”. També va remarcar la poca importància en general donem a Europa a la religiositat popular, molt present al carrer en altres conurbacions urbanes: “El que passa a Estocolm, Reykjavík, Copenhaguen o Brussel·les, no és el que passa a la majoria de les grans ciutats”.
L'arquebisbe Martínez Sistach va defensar que “descobrir que Déu viu a les ciutat dóna una visió més positiva” i que és la proposta que han de fer les comunitats cristianes. Alhora, de les conclusions del Congrés, va remarcar que “la família i la religiositat són dues institucions que no estan en crisi”, i que, per exemple, la religiositat creix a nivell mundial.
El llibre també inclou el document final que van elaborar Armand Puig i Joan Planellas de la Facultat de Teologia de Catalunya i el missatge que va dirigir el papa Francesc en l'audiència als participants que va tancar el Congrés.
Una fundació civil
El cardenal va explicar que per donar continuïtat a la iniciativa es va constituir la Fundació Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats. Va explicar que era una fundació civil, i no eclesiàstica, ja que això facilitava la seva constitució i obtenir recursos públics. La fundació té seu a Catalunya, amb l'àmbit d'actuació a tot el món, i amb un patronat format per tres persones que es preveu ampliar.
En la presentació, Marcel·lí Lòpez, director de Claret, i Luis Aranguren, director de PPC, van coincidir en situar l'edició de l'obra dins del servei evangelitzador i cultural que realitzen les seves editorial. També van destacar la pressa que s'ha tingut per poder finalitzat el llibre. PPC, en farà també edicions per Llatinoamèrica. Editrice Vaticana el publica en italià.
D'altra banda, preguntat pels periodistes, Martínez Sistach es va mostrar impermeable sobre la seva successió i va recordar que ja hi ha un Pla Pastoral per al curs vinent, després que finalitzés el del trienni que s’acabava aquest curs. El cardenal també té previst un viatge a l’agost a diversos països de Llatinoamèrica.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.