×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Glòria Barrete –CR) Va arribar a l'escola als inicis dels anys setanta i a La Salle Gràcia va ser on el periodista Antoni Bassas va intuir la seva vocació professional. Tenia uns quinze anys i els textos voluntaris que el germà Santiago Temprado els feia escriure els matins per llegir-los als companys van posar de manifest que Bassas tenia traça per això de l'escriptura. Aquest dilluns al vespre la seva escola, La Salle Gràcia, iniciava els actes de celebració de 125 anys d'història, i ho feia amb un diàleg amb un dels seus antics alumnes.

La generació de l'Antoni Bassas era coneguda com la del 'baby boom'. A cada classe hi havia entre 40 i 45 alumnes. Es guanyaven premis com Urbanidad y Disciplina, Compañerismo o Puntualidad. "Quan jo arribo coincideix amb l'últim any del sistema antic d'Ensenyament", ha recordat el periodista. "Era l'època del sistema antic, amb una manera de fer dels professors antiga", però una època en què els esports tenien molta importància a l'escola, "érem molt bons en bàsquet, en handbol i en gimnàstica, aquí hi havia hagut una escola de gimnàstica molt bona, hi havia molta tradició esportiva".

L'EGB, el gran canvi

El canvi ve quan es posa en marxa l'EGB. De cop i volta les taules van deixar d'estar posades en files i es van posar en grups de treball, feien fitxes, ja no era la lliçó, "i notaves un esforç dels professors per explicar les coses més didàctiques i ser més propers". A 6è, per exemple, les assignatures eren les comuns però també es feia "mecanografia, història, la llengua estrangera era el francès", i no feien català, "només 1h al mes i no comptava". Hi havia l'assignatura de religió, "ens feien anar a missa un cop al mes, els primers anys hi havia confessions voluntàries, i a 4rt de primària ens apreníem el catecisme de memòria".

El germà Santiago Temprado va ser director aquells anys. També era professor de literatura, i feia escriure cada dia alguna cosa per llegir-ho als companys. "Jo m'hi vaig aficionar bastant, vaig descobrir que tenia una certa traça, i després que tenia la capacitat de fer riure als meus companys". Per a Bassas  això, junt amb l'obra de teatre que va organitzar posteriorment, són la base de la seva projecció professional posterior. "Des del meu punt de vista, un professor pot fer una gran diferència a un alumne. Si és capaç d'entendre les necessitats de la classe i després individualment dels alumnes t'ho emportes, t'acompanya aquest record sempre".

El paper del mestre

Un mestre, per a Bassas, com qualsevol persona que té la sort de poder dirigir-se a grans audiències, "ha de fer una cosa fonamental: no matar l'esperança". Elements per a la desesperança sempre n'hi ha, ha recordat el periodista, "però hem de transmetre als alumnes desesperança?" Bassas, que ha conversat amb el professor i també periodista, Oriol Martín, creu que els records de l'escola pesen molt. "Passar per La Salle m'ha fet tocar de peus a terra i recordar-me que vinc d'una escola, d'un barri, de classe mitjana, i que aquests són els meus orígens".

Els actes del 125è aniversari de l'escola s'han iniciat amb els parlaments. Enric Puig, Secretari General de la Fundació Escola Cristiana, ha reconegut que se celebra aquest aniversari en uns moments "en què observem com revifa un debat que intenta acumular justificacions per desacreditar l'escola concertada que recull i continua la llarga tradició de l'escola d'iniciativa social tan arrelada a Catalunya i que tan bon servei ha aportat a alumnes i famílies de diversos orígens i condicions econòmiques".

Defensa de l'escola concertada

Per a Puig, el testimoni de l'escola concertada, com La Salle Gràcia, radica en la qualitat del seu projecte educatiu, en la qualitat de la seva acció educativa i docent, en la feina diària de mestres i professors i d'altres professionals, i en el suport dels pares i mares que hi confien. "Cal un reconeixement per ser testimoni que emergeix en la ciutat secular, fidel al mestratge de Jesús, escoles obertes a tothom i fidels a la seva identitat cristiana".

Per la seva banda, José Antonio Martín, director d'Acció Educativa del Consorci d'Educació de Barcelona, ha volgut reconèixer totes aquelles persones que han deixat gran part de la seva vida en una il·lusió, "que és l'educació". 125 anys d'història viva, "que és història de la ciutat". Tots els centres educatius s'estan adaptant al canvi, i La Salle Gràcia, ha afirmat, "malgrat l'antiguitat que té està apostant per donar resposta a les situacions de canvi".

Clara Furriols, consellera del districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona, ha expressat que se celebren 125 anys d'una educació pedagògica "que ha gaudit d'una reputació i un prestigi que són inqüestionables". La també professora d'universitat ha recordat que "és important educar en valors i fer que els alumnes siguin no només bons professionals en la matèria que vulguin sinó també grans persones amb sensibilitat, respecte i puguin ajudar els altres".

L'educació humana i cristiana, necessària avui

Per a cloure l'acte, Josep Guiteres, germà visitador auxiliar del districte Arlep, ha relatat una mica els orígens de l'escola. La Salle Gràcia va començar amb els germans vinguts de França i va ser amb una escola del carrer de l'església, al costat de la parròquia de Sant Joan, amb l'ajut econòmic de Dorotea de Chopitea, gran benefactora i promotora d'obres educatives en diverses institucions religioses de la seva època. Els locals van ser malmesos durant la guerra civil, i l'escola es va traslladar al carrer Sant Salvador en els terrenys on continua avui. Aquest nou edifici, que també va rebre bona part de l'alumnat de Josepets, es va inaugurar l'any 1967, ara fa 50 anys, "estem de doble celebració", ha explicat.

Guiteres ha posat de manifest que l'educació humana i cristiana segueix sent avui, i malgrat el moment delicat que està patint l'ensenyament concertat, "de molta necessitat i actualitat, i vol seguir sent motor principal per seguir responent als reptes i necessitats del nostre temps".

També ho és la transmissió dels valors propis del caràcter lasal·lià, "sempre sota la centralitat de l'alumne i la força de l'Evangeli de Jesús que segueixen ben vius a La Salle Gràcia". Guiteres ha finalitzat recordant que Sant Joan Baptista de La Salle afirmava que "l'educació és estimar, i l'educador ha de saber tocar els cors dels seus alumnes".

Els actes dels 125 anys de La Salle Gràcia continuaran durant aquest curs.