Colau es disculpa: “El fet religiós constitueix un valor cívic en benefici de la ciutat”

(CR) “Els demano disculpes si han sentit que la recitació del poema ofenia els seus valors i creences”. Així contesta l’alcaldessa Ada Colau la carta que li van enviar diverses personalitats de l’àmbit cristià demanant respecte que als sentiments religiosos arran de la lectura del poema “Mare Nostra” en el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona. La carta de resposta va ser enviada abans de l’arxivament de la querella presentada per l’Asociación Española de Abogados Cristianos, una entitat privada sense reconeixement canònic. Aquí podeu llegir íntegrament el contingut de la carta de l’alcaldessa de Barcelona.

Colau explica que “no ha existit una intenció d’ofensa vers els sentiments religiosos de la comunitat catòlica”, però que demana disculpes si ha estat així i agraeix que “ens ho facin saber de forma constructiva i dialogant a través de la seva carta”. Segons l'alcadessa, "ni per part de l'Ajuntament, ni per part de la poeta, ni per part de l'organització" hi havia cap voluntat d'ofendre.

En el text de la carta assegura que “el fet religiós, quan s’expressa des del respecte, el proïsme i el mutu reconeixement, constitueix un valor cívic que redunda en benefici de la nostra ciutat”. També exposa que és voluntat de l’Ajuntament “enfortir la bona convivència i bon veïnatge entre les diferents comunitats religioses” i el seu compromís “en la defensa de la pluralitat religiosa i dels diferents valors i creences que conviuen en la nostra ciutat”.

La carta d’Ada Colau assegura que vol donar resposta a “qualsevol persona que consideri vulnerats o ofesos els seus sentiment religiosos” i argumenta el context en el que es va proclamar al poema. Recorda que l’obra va ser premiada el 2001 per la Institució de les Lletres Catalanes, que s’ha recitat diverses vegades en públic i que el poema “no conté cap judici ofensiu vers cap creença religiosa”.

Ada Colau respon així a la carta oberta que van publicar al febrer Josep M. Carbonell, Jordi López Camps, Eugeni Gay, Núria Gispert, Eduard Ibáñez, David Jou, Margarita Mauri, Carlos Losada, Josep Miró i Ardèvol, Núria Sastre, Francesc Torralba, i Eudald Vendrell. El text demanava a l’alcadessa que “d'ara endavant tingui en compte els sentiments de les persones que conformen la societat de la qual vostè és la primera responsable en la seva administració”.

Uns dies després, l’arquebisbe Joan Josep Omella també va remarcar en un article a La Vanguardia la centralitat del parenostre i la inoportunitat de l’elecció del poema en l’acte al Saló de Cent.