Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Maristes Blaus –CR/Alep) Fa bo aquest diumenge de març al matí, un cel blau, un sol radiant que escalfa. L'alto al foc que ha entrat en vigor fa dues setmanes ha empès la gent a l'optimisme. Els primers dies, s'ha respectat, el soroll dels ocells al dematí ha reemplaçat el soroll de les bombes; l'electricitat i l'aigua han tornat durant dos dies després d'una interrupció total de diversos mesos. Els habitants d'Alep han passat nits senceres fent la bugada, prenent un bany, omplint els seus dipòsits d'aigua per por a que l'aprovisionament d'aigua i electricitat fos temporal com ho havia estat en diverses recuperacions passades. Desgraciadament, la bonança no ha durat més que alguns dies. A continuació els franctiradors han reprès la seva feina bruta matant civils innocents. Els obús de morter han tornat a ploure sobre certs barris, el grup terrorista ha pres la part est de la ciutat que no estava afectada per la treva. L'aprovisionament d'aigua i d'electricitat ha estat de nou interromput. Fins i tot si s'hagués de restablir, els alepins saben que el règim de racionament es reprendrà, l'aigua un dia per setmana i l'electricitat dues hores per dia. Malgrat tot, aquest matí, tothom té el somriure als llavis i l'esperança al cor.

Aquests últims temps, els esdeveniments s'han succeït: l'èxode dels sirians per centenars de milers cap a Europa causa tensions entre els països europeus i entre els habitants d'un mateix país; l'ofensiva de l'exèrcit sirià sobre el govern d'Alep per alliberar la nostra ciutat assitiada des de fa tres anys i mig pel grup terrorista Al Nosra; l'alto al foc proclamat, però no sempre respectat, en vigor des de fa quinze dies; afecta l'Estat sirià i un centenar de grups rebels però no els dos principals considerats unànimement com a terroristes; el tall de la única carretera (atacada pels grups armats) que connecta Alep amb la resta del país durant vuit dies, tenint com  a conseqüència l'aturada de l'aprovisionament dels productes essencials a la ciutat, i això a pocs dies del trist cinquè aniversari del començament de la guerra a Síria.

És aquest el començament del final del malson? L'alto al foc és el preludi a una solució política propera? Els països occidentals, submergits pels milions de refugiats, han decidit agilitzar la solució política per aturar el flux migratori? Ens deixaran finalment viure de nou en pau entre nosaltres, sirians, com hem fet des de fa segles? Hem de ser optimistes i esperar, o realistes i a l'expectativa? Aquestes qüestions, de moment, no tenen respostes, els sirians en general i els alepins en particular se les fan al llarg de tot el dia.

Darrere de cada nom hi ha una cara

Esperant, nosaltres, els Maristes Blaus, continuarem el nostre treball de solidaritat amb les famílies desplaçades i/o sense recursos. Rami, un dels nostres voluntaris, em demanava l'altre dia: «Per què insistiu a dir que som una associació de solidaritat i no un organisme humanitari?».  La resposta és evident. Per a nosaltres, els Maristes Blaus, els «beneficiaris» no són pas números sobre unes llistes; no són éssers virtuals a alimentar, a allotjar i a cuidar; tenen un nom. Darrere de cada nom hi ha una cara, hi ha una persona humana amb el seu passat, sovint desgraciat o afligit, els seus drames, els seus patiments, els seus somnis trencats, el seu futur hipotecat; una persona que té també desitjos i projectes. Volem establir amb ells una relació que els permetrà guardar, malgrat tot, la seva dignitat, la seva humanitat i una certa esperança.

La família de S.B. no és pas un número. Ha rebut, fa un mes, un obús en el seu pis : Soubhi B. té una fractura al crani i al braç i ha perdut el seu nas. La seva dona, Gina B. ha perdut els seus ulls i les seves parpelles i tots els ossos de la cara; no és més que un magma de carn cremada, i el seu fils han estat assassinat sobre a l'instant.

La família H.R. no és només una «beneficiària». Té un passat dolorós, un present excessivament difícil i un futur incert. La mare Lina i els seus nou nens, desplaçats i reallotjats en una carcassa d'edifici, en una habitació sense murs i sense lavabo, són persones humanes. El marit ha desaparegut fa un mes. Per sobreviure, els nens, els més grans, recullen el plàstic i el cartró per vendre-ho per reciclar i els més petits recullen el pa de les escombraries per assecar-ho i vendre-ho com aliment per a la ramaderia.

M.K., vídua, mare de cinc nens, dues vegades desplaçada, el marit mort per un franctirador al començament de la guerra, una de les seves dues filles va morir fa un any per l'explosió d'un obús, un fill estudiant medicina intentant difícilment estudiar a la cova on viuen. M. o la seva filla vénen a peu tots els dies amb nosaltres (dues hores d'anada, i dues de retorn) per agafar un dinar calent per a la família. Què la M. és un número a la llista dels beneficiaris del menjar de migdia? No té la necessitat que se la miri amb amor, que se li escolti amb respecte i que se li acompanyi amb discreció?

Alguns exemples, entre molts altres nombrosos, de drames viscuts per les famílies desplaçades i/o sense recursos que estan a càrrec dels Maristes Blaus.

800 famílies desplaçades reben una ajuda mensual

Els nostres diferents projectes continuen i es desenvolupen. Hem creat un nou «kit» per a 244 noves famílies  que hem acceptat assumir a petició d'una associació que no tenia més  mitjans per prosseguir la seva activitat. En total són 800 famílies desplaçades les quals reben una ajuda mensual : Una cistella alimentària de necessitat, un kit sanitari complet, i recentment el preu d'una subscripció mensual de «1 ampere» als generadors privats que han posat per tot arreu a la ciutat per suplir l'electricitat «oficial» que ja no es proporciona. Per Pasqua cada família va rebre un bonus per a la compra d'1 Kg de carn, article que ha esdevingut tant car que les nostres famílies no ho poden pagar.

«Els Maristes Blaus per a l'allotjament dels desplaçats» prossegueix la seva ajuda per allotjar les famílies en petits pisos. 150 famílies han estat ja socorregudes, algunes des de fa 3 anys.

Roba, matalassos, coberts, bidons d'aigua i estris de cuina es proporcionen a la petició quan hi ha una necessitat. Un menjar calent s'ha distribuït tots els migdies a 550 persones.

L'aturada total de l'aprovisionament d'aigua ha portat a comprar una quarta furgoneta. Equipades d'una reserva, d'un petit generador, d'una bomba i d'un tub, emplenen la seva reserva d'aigua als centenars de pous excavats per tot arreu de la ciutat.

L'atur, l'augment vertiginós del cost de la vida i el desplaçament fan que la majoria dels alepins no tinguin més mitjans per cuidar-se. Amb «el projecte mèdic dels Maristes Blaus» ajudem les famílies a comprar receptes, a pagar el preu de les radiografies o de les proves de laboratori, a pagar els costos d'una hospitalització per un tractament o per una operació quirúrgica: Un centenar d'actes mèdics han estat finançat cada mes per nosaltres.

El nostre programa «Civils Ferits de Guerra» continua, gràcies al voluntariat dels metges i cirurgians i a la col·laboració de les Germanes de Sant Josep de l'Aparició, per cuidar gratuïtament dels civils ferits de guerra a l'hospital Sant Louis.

El nostre projecte «Got de llet» distribueix cada mes llet en pols a 2700 nens d'1 a 10 anys i la llet per alimentar a 275 bebès de menys d'1 any que no poden ser alletats per les seves mares.

Iniciarem aviat un nou projecte «Els Maristes Blaus per a l'eradicació de l'analfabetisme». En efecte, havíem comprovat que els adults de nombroses famílies desplaçades no sabien ni llegir ni escriure. Aquest projecte els permetrà treure profit d'aquest període de guerra, d'atur, de buit per desenvolupar-se.

«Aprendre a Créixer» pels nens de 3 a 6 anys, «Vull Aprendre» pels nens de 6 a 13 anys i Skill School pels adolescents prossegueixen el seu camí amb més i més demandes d'inscripció per part dels pares o dels joves.

Pel que fa al nostre centre de formació, la M.I.T., els seus cursos pràctics són molt populars. Desgraciadament, no podem acceptar més de 20 candidats sobre les 50-60 peticions d'inscripció per cada workshop. En fem dos per mes, d'una durada de tres dies destinats als joves adults de 20 a 40 anys per permetre'ls adquirir coneixements en diversos assumptes com, recentment, «com realitzar un Power Point», «com utilitzar el programa Excel», «com avaluar el rendiment d'un projecte» etc.

Esperar és romandre unit quan tot tremola

El nostre equip de direcció, els nostres cinquanta voluntaris, els nostres treballadors, els metges, en resum tots els Maristes Blaus treballen durament perquè tots aquests projectes siguin pensats, planificats, dirigits i executats de la millor manera possible, d'una manera Marista. És a dir conèixer «els beneficiaris», tractar-los sempre amb respecte i amor, escoltar la seva necessitat i estar per a ells una font d'esperança. Us devem molt, estimats amics, que ens sosteniu pels vostres missatges de solidaritat, les vostres pregàries i les vostres donacions.

Aviat celebrarem Pasqua, la festa de la resurrecció, la festa de l'Esperança. Rami m'ha interpel·lat dient-me: Què és aquesta Esperança que proclameu mentre vivim des de fa cinc anys en la obscuritat més completa? Li he respost: Per a nosaltres, els Maristes Blaus:

«Esperar és romandre unit quan tot tremola
És acceptar el risc quan tot és assegurat
És proposar una presència quan tot és un sense sentit
Esperar és romandre viscut per l'amor,
alimentat per la tendresa,
animat per la pau

Esperar és avançar quan tot sembla bloquejat
quan tot sembla acabat
quan tot está condemnat
És viure al límit, a la frontera, a l'extrem
d'una tria essencial:

«No temo res,
Jo et porto al palmell de la meva mà
Faig de tu el meu amic»
Esperar és dir Magnificat
Estàs en la meva vida
i estic en la teva
un etern poema d'Amor

És l'Esperança que ens ajuda a superar-nos  en el regal i la devoció, a estimar més del que es podia imaginar, a creure amb tot el nostre cor i no només amb tota la nostra raó.

L'Esperança vol dir que Jesús que s'ha encarnat i ha mort sobre la creu per nosaltres, ha ressuscitat, i viu en nosaltres.

Després de la seva resurrecció, Jesús va enviar als seus deixebles i els digué que els esperava a Galilea. Els deixebles estaven tristos i desesperats perquè Jesús havia mort. Havien perdut tota esperança. La seva cita a Galilea, amb Jesús ressuscitat, els ha donat l'Esperança. Han sabut que després de la mort hi ha la resurrecció, i després de les tenebres hi vindrà la llum».

Bona Pasqua
Nabil Antaki
Maristes Blaus